Persistència de Noruega

VALÈNCIA. Al remat no era un assumpte de quantitat. Ens recreem en les noves edicions, en la màgia supersticiosa dels ordinals que indiquen les successives fornades d’exemplars, en les fites que suposen tan infreqüents consecucions de vendes.

I era més senzill encara: digueu-li Rafa. O digueu-li la llunyania de les formes i maneres que s’aprenen en els entorns acadèmics i l’inevitable corol·lari laboral i social que comporten, el lent aprenentatge de la bonhomia, l’autenticitat que es destil·la quan l’ambició –eixa bèstia– està controlada.

Tot eixe còctel de recepta complicada, quallat de benèfiques absències i adobat per la modèstia i el talent (i per la música callada de l’ofici), és el culpable de tot, el motor primordial i remot d’un èxit incontestable, i que es concreta –molt més que en les xifres de vendes o les onades d’edicions– en la memorable incrustació d’un llibre en la mitologia literària de la ciutat de València.

Noruega és ja i serà per a sempre un espai de la memòria que es construïx de manera permanent, que viu en el mite i definix un territori, dignificant les paraules de la tribu, la glòria col·lectiva. Perquè la glòria individual –eixa entelèquia tan ansiada– deu ser haver fet amb este bell relat d’amor i de mort (i de les successives caigudes del seu protagonista fins a la derrota final) una certa, merescuda i inoblidable persistència per a les lletres valencianes. I per a tots nosaltres.

Toni Sabater (València, 1969) és advocat, editor, crític literari i autor dels llibres Dies, Ciutat de campanars, Insistències en la llum i Als peus de la lletra.

@t_sabater