Pressupostos o un poc d’enginyeria comptable?

Aquesta setmana que ara acabem per les nostres terres s’ha parlat, i molt, de l’acord en els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2019 al que han arribar els partits de l’acord del Botànic. Com es poden imaginar, hui m’agradaria reflexionar en torn a la realitat pressupostària valenciana.

Començant pel principi, el punt de partida per a analitzar uns pressupostos és tenir clar què són uns pressupostos. Doncs bé en referència al sector públic, uns pressupostos són un document comptable on hi han de figurar una estimació realista dels ingressos que es tindran durant el període al que es refereixen (1 any) i, d’altra banda, una proposta de la distribució de les despeses que assoliran com a màxim els ingressos previstos. Açò no és una definició legal si no econòmica on estic intentant remarcar que el punt de partida d’uns pressupostos públics és l’estimació realista dels ingressos. Entenen per què és tan important agafar com a base pressupostària per a distribuir les quantitats en partides de despesa una estimació realista dels ingressos? Doncs perquè si els pressupostos NO reflecteixen una estimació realista dels ingressos, les partides corresponents a les despeses pressupostades NO són creïbles. 

Doncs be, els pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2019 inclouen 1.300 milions d’Euros d’ingressos estimats en una anomenada “partida reivindicativa” i aquest no és el primer any que el Consell l’inclou als pressupostos. Aquests ingressos estimats, la “partida reivindicativa”, no és d’esperar que arriben durant el 2019 com no ho era d’esperar els exercicis anteriors atès que corresponen a allò que podria arribar en cas de reforma del sistema de finançament autonòmic i que aquesta responguera a les necessitats del poble valencià. Ja em perdonaran l’escepticisme, però no crec que això passe atès que el govern del Sr. Pedro Sánchez ha descartat la reforma del sistema de finançament autonòmic durant el proper 2019. En això s’assembla al govern del Sr. Rajoy, amb millors formes si, però quan els valencians paguem impostos els nostres diners se’n van i no tornen. 

El cas és que si els ingressos estan sobre-estimats, les partides de despesa també ho estan. Per la qual cosa la distribució de les despeses per partides i els increments/decrements corresponents tampoc són creïbles. Un pressupost ha de ser una imatge fidel i realista d’allò que es va a ingressar i com es va a gastar. Normalment, quan parlem de pressupostos i voluntats polítiques preferim analitzar l’execució pressupostària, és a dir quin percentatge d’allò pressupostat s’ha gastat de manera efectiva en allò que s’havia compromès. Aquesta és la xifra a la que realment caldrà estar més atents que mai, ja que la sobre-estimació dels ingressos comporta una sobre-estimació de despeses pressupostàries i això necessàriament farà baixar el nivell d’execució pressupostària.

En la meua humil opinió, seria millor dir-li al poble valencià la veritat amb tota la cruesa. Això implicaria reflectir als pressupostos de la Generalitat despeses per càpita molt inferiors en sanitat, educació, serveis socials, dependència, polítiques de foment de l’economia productiva, infraestructures... Revelant així la realitat, que el poble valencià rep menys serveis públics que la mitjana dels espanyols tot i pagar més que la mitjana dels espanyols i tenir una renda per càpita per davall de la mitjana espanyola. 

Només així es pren consciència que l’única manera que tenim la valenciana gent d’evitar que els impostos que paguem se’n vagen i no tornen és que la Generalitat recobre la seua funció d’Hisenda Foral valenciana.  Eixa Hisenda foral que ens van arrabassar els Decretos de Nueva Planta signats per Felipe V de Borbón aquell juny de 1707 després de cremar les nostres ciutats i fent referència a un suposat “justo derecho de conquista”. No de bades enguany celebrem el 600 aniversari del naixement de la Generalitat Valenciana, que va nàixer amb la funció de recaptar els impostos a l’antic Regne de València. 

De fet sense autonomia financera, NO hi haurà mai autonomia política real. Tenint en compte que a l’Estat espanyol actualment només existeixen hisendes forals al País Basc i Navarrés, pense que eixes són les úniques terres que tenen una autonomia política real perquè recapten i poden disposar dels seus ingressos fiscals. L’aspiració del poble valencià hauria d’anar encaminada al reconeixement de la nostra naturalesa de territori històric foral.

Actualment un grup de juristes valencians està advocant per la recuperació del dret foral valencià. Chapeau per elles i ells¡

Els economistes valencians hauríem també de contribuir reclamant la recuperació la funció de la Generalitat Valenciana com a Hisenda Foral.