Foto: KIKE TABERNER.
3 min, 45 seg
VALÈNCIA. La fórmula de gestió del Museu de Belles Arts de València és un dels grans reptes culturals als quals s'enfronta la institució autonòmica, un compte pendent per atacar des de fa anys i encara per solucionar-se. De titularitat estatal però gestió autonòmica, el museu ha demandat històricament més independència per a millorar i facilitar la seua gestió, una demanda per a la qual s'han posat sobre la taula diferents opcions -com la creació d'un consorci-, encara que cap que haja resultat en el necessari acord entre Generalitat i Ministeri de Cultura. La solució passaria ara per l'impuls d'una llei pròpia per al museu, fórmula que estan explorant des del govern autonòmic i que s'hauria presentat al Ministeri de Cultura (que no s'ha pronunciat sobre el tema), i que no es concretarà fins a, almenys, la pròxima legislatura.
Va ser el passat divendres, durant la inauguració de l'exposició de la Col·lecció Lladró, que el President de la Generalitat, Ximo Puig, va assegurar que el projecte de crear una llei pròpia per al museu seguia avant. Encara que, això sí, "en la pròxima legislatura". El cap del Consell va afegir que aquesta norma permetrà, entre altres qüestions, "una institucionalització més potent del museu en tots els seus aspectes i servirà per a reforçar la seua visibilitat". Va ser el mes d'abril passat quan la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, anunciava que el procés per a crear la llei estava més que encaminat i, de fet, ja comptava amb la llum verda dels despatxos del Ministeri de Cultura. “Hem preparat un articulat d'un avantprojecte de Llei juntament amb un equip de la Universitat de València i la mateixa Advocacia, un text que en el Ministeri coneixen i al qual han donat el vistiplau. Una vegada l'articulat tinga tots els vistiplaus passarà a la fase de creació de la nostra pròpia Llei. Quan la legislatura acabe, la Llei del Museu de Belles arts estarà aprovada”, va declarar llavors.
La llei no arribaria, doncs, fins a la pròxima legislatura, una fórmula anunciada fa un any però el desenvolupament del qual ha entropessat amb diversos relats des de la mateixa institució. Va ser a la fi del 2022 quan, tal com va avançar Culturplaza, el govern autonòmic va incloure en la Llei d'Acompanyament una esmena que fixava com a objectiu encaminar l'autonomia del museu, apuntant que “es podrà crear una Entitat de Dret Públic del Museu de Belles Arts de València”. El text aprovat, en tot cas, no va acabar de convéncer en els despatxos de Cultura, que van acabar matisant que l'Entitat de Dret Públic es tractava d'una de les possibilitats, no la definitiva. Si bé l'esmena no menciona cap altra.
L'encreuament de relats, tot i l'anunci de Puig, ha provocat diverses línies argumentals al llarg de l'últim any. I és que, després de la seua inclusió en la Llei d'Acompanyament, el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Ximo López, declarava: “No volíem que, si obrim amb el Ministeri negociacions per a vore una fórmula d'autonomia, el problema fora que la nostra llei no ho permeta. Avançant-nos a això, s'ha afegit una fórmula que està redactada d'una manera deliberadament ambigua que planteja que el museu es convertisca en entitat de dret públic”. Per part seua, el director del Museu de Belles arts de València, Pablo González Tornel, presenta una relat allunyat del d'Amoraga. “A mi no em consta. Si hi ha una llei redactada amb articulat i s'està treballant en això amb mi no s'ha parlat”. Preguntat també per l'esmena inclosa recentment en la Llei d'Acompanyament va expressar: “Sabent una mica de legislació, tots som conscients que el que s'ha aprovat en la Llei d'Acompanyament no és res”.
Per a saber-ne més
València completa su relato en torno a Sorolla
