Quin és el millor lloc de València per a amagar-se en cas d'una apocalipsi?

VALÈNCIA. No es preveu una apocalipsi en els pròxims dies, tot i això, tampoc esperàvem una guerra a Europa, una pandèmia mundial, que l'oli de gira-sol fora més car que el perfum, o que plouria tot el mes de març a l'estil de Bergen, i ací estem "fotuts i arrimats al marge". Així que jo, per si de cas, en una d'eixes nits d'insomni, em vaig posar a pensar en un lloc per a refugiar-me per si ens sobta algun tipus de fi del món. Hollywood ens ha fet una masterclass dels diferents escenaris apocalíptics que podem arribar a viure els pròxims anys, o mesos. Una catàstrofe nuclear a l'estil Mad Max no seria descartable, ja que no deixen de caure bombes a prop de centrals nuclears ucraïneses, a botar-se foc edificis en Cofrents o d'arribar amenaces de llançar-nos míssils carregats d'urani. Potser siga una apocalipsi zombi, que és la que més xana de totes i en este cas caldria anar a la presó de Picassent, ahí no hi ha marge d'error. Un meteorit gegant, una invasió alienígena, una rebel·lió de les màquines a l'estil de Yo, robot, tempesta solar, o una pandèmia encara més letal que la covid... Què sé jo, arribats a este punt, potser fem un joc fora i que siga el que Déu vullga.

De tot el que hem vist a la pantalla i a la literatura, ens queden clares algunes coses que ara enumerem mentre repassem els millors llocs per a amagar-se a València en cas d'apocalipsi:

Quarter militar

El primer que penses és clavar-te en un lloc segur, on hi haja armament, un mur que evite l'entrada dels zombies, aliens o els pirates sanguinaris que de segur proliferarien: un quarter té tot això. En l'edifici de Defensa, a l'Albereda, és el primer que vaig pensar, però no tenen ni un jardinet per a estirar les cames més enllà de l'entrada, on estàs massa visible. Capitania sí té un jardí on plantar tomaques (no m’imagine la vida sense tomaques) i molts edificis adjacents per on pegar a fugir. El problema seria entrar-hi, ja que si és un lloc segur, també ho és per als que no tenen claus. Per tant, com a punt de partida sona bé, la dificultat estaria en poder accedir i fer-te fort allí. A més, de segur que tenen un bon rebost de menjar de ranxo emmagatzemat, i si saps conduir un tanc, pots marcar-te un 23F i traure'l a passejar a l'estil "soc l'ama del carrer i del corral".

Parcs i jardins

Un parc públic, d'eixos que estan tancadets de nit, a llarg termini ens genera més possibilitats. Molts tenen algun llac o estany on podem criar ànecs o gallines. Hi ha terra per a plantar carxofes i tomaqueres, i tot i que no hi ha armes, hi haurà corbelles i destrals que poden ser molt útils segons el cas apocalipsi concret al que ens enfrontem. El primer que pensaria és en el Jardí d'Aiora, ja que té un palau i, per tant, un bon lloc per a dormir, encara que sembla un indret massa atractiu perquè pogueren visitar-lo els saquejadors. Els jardins de Monfort també tenen un edifici dins i semblen un poc més inexpugnables, però amb tant de laberint caldria molta faenassa per a poder cultivar. En Vivers podríem muntar una bona comuna hippie, amb el mateix problema de seguretat, així i tot amb bars dins on cuinar per a molta gent. Parc de l'Oest, el Central o el de Marxalenes podrien convertir-se en llocs habitables i ben defensats, encara que sembla tasca de molta gent i de molt de temps. Per tant jo triaria el jardí Botànic, sembla més inaccessible, té moltes edificacions on dormir o reunir-se, bona cosa de gats per a fer paelles i, al costat, cítrics a manta gràcies al Jardí de les Hespèrides. I per si no ho sabíeu, dins està el banc de llavors, que custodien en l'associació Llavors d'ací, que ens pot salvar la vida en molts dels escenaris apocalíptics possibles.

Bioparc o Oceanogràfic

Si els animals no s'escapen, tampoc podran entrar els perills exteriors: lògic. En ambdós casos són llocs segurs, i tindries uns mesos de menjar assegurat, sempre que sigues poc aprensiu. Amb el tema dels peixets, seria difícil salvar-los, i tampoc sé si seria molt fàcil menjar-se una foca o una beluga. Amb els animals, personalment, estaria temptat d'obrir-los les portes i ajudar a incrementar la sensació apocalíptica deixant soltes les hienes, els lleons, els lleopards, els goril·les i els cocodrils. Un Jumanji sempre aporta qualitat a l'apocalipsi que estaríem vivint. La part bona del Bioparc és que allí només cal defensar un pont. La part negativa són els pobres animalets... Ningú pensa en els animalets quan hi ha una catàstrofe?

Mestalla o el Ciutat de València

Si ho penses bé, en Mestalla hi ha verd, hi ha espai de sobra per a dormir entre llotges i el museu, i no és tan fàcil colar-se. El mateix o paregut passa a l'estadi Ciutat de València, on a més tens un centre comercial davant, per si has de buscar una carcassa per al mòbil, un cigarret electrònic, o un bitllet de loteria de Nadal, ja saps, el pack bàsic en cas de fi del món. Ara bé, si pensen un poc més enllà, els estadis no són llocs massa ben condicionats, i baix de l'herba costaria prou fer créixer vegetals per les diferents teles i materials que hi ha al subsol. Descartats, més enllà que es puga convertir temporalment en un bon lloc per a criar cabres o vaques, en cas que vullguem passar en el Westin els nostres últims dies mentre pasturem al costat d'una porteria.

Xalet de Blasco Ibáñez

Si la cosa és de l'estil "tots s'han mort d'un virus i quedem poquets vius", la Casa Museu de Blasco Ibáñez em sembla un bon lloc per a fer-se fort. Enfront de la mar, amb jardinet privat, un poliesportiu a tocar, Casa Carmela per a cuinar al costat, no està lluny de l'horta. En definitiva, millor per a la vida postapocalíptica que altres xaletets famosos en la ciutat com la Casa del Metge o l'Alqueria Julià. I, per descomptat, més agradable per a viure que no el Palau de Generalitat, Tabacalera, Marqués de Dosaigües o altres edificis públics bonics per fora, on per dins amb tant de despatx i tanta sala fan que siga complicat pensar en ells com a refugi.

He estat rumiant altres opcions com, què sé jo, tindre una barca i viure al Veles e Vents. Refugiar-se en les Torres de Quart per a disparar a l'invasor des de les altures. Pillar uns vehicles blindats i fer-se els amos del llit del riu Túria. Tancar-se en el Centre Comercial el Saler i viure en el corredor de les begudes ensucrades del Carrefour. Fugir al Perellonet, que encara és València, i fa pinta que seria l'últim lloc on et buscaria un zombi. O, fins i tot, entrar a la Universitat o a alguna escola, que sempre tenen bona cosa de pati i un menjador on fer dinarots. No ho tinc massa clar, espere no viure mai un col·lapse del sistema a l'estil L'Effondrement, una guerra al nostre territori o una catàstrofe natural o biològica, perquè realment, ací la majoria no sobreviuríem.