Ens agraden les sorpreses. Per això, encara practiquem allò d'eixir de casa, passar per la porta d'un restaurant, llegir la carta i entrar, fins i tot sense conéixer-lo. Doncs bé, La Llajta és un d'eixos establiments pels quals val la pena deixar-se sorprendre
I això que La Llajta no és el típic restaurant cuqui. La Llajta t'entra pels ulls, però d'una altra manera. N'hi ha prou amb una mirada per a saber que ací es menja autèntic menjar bolivià, que ací els plats són com els d'allà: una mescla entre senzillesa i generositat. Carmelo Hinojosa i Clemencia Pozo n'estan al capdavant: Clemen maneja la cuina i Carmelo la resta. Sí, això també fa olor de família.
La Llatja va arrancar en el 2006, va començar sent un punt de trobada entre llatins, només calia passar per la porta els caps de setmana per a vore com se succeïen els homenatges festius a base de menjar, beguda, música i balls. En el 2015 La Llatja va ampliar fronteres i als plats de Bolívia van afegir algunes elaboracions mexicanes. Així que podem continuar pegant-nos eixos homenatges festico-culinaris sense por de quedar-nos amb fam i a preus encara de barri (sense importar que el restaurant estiga en Russafa i els turistes ja s'assenten a la taula).
El millor és deixar-se aconsellar per Carmelo, perquè encara que la carta és prou extensa, cal no oblidar que hi ha dies en què Clemencia “acaba de sacar del fuego” este o aquell guisat. I com que ja és hora de menjar, els deixaré alguns noms: caldo de kawi, picant mixt, chicharrón, ají de llengua de vedella, silpancho, renyó al suc, salteñas, cochinitas, tingas de pollo, topotos… Alguns plats se servixen acompanyats d'arròs i chuños (creïlles deshidratades per congelació natural que comencen a elaborar-se a la intempèrie les nits de fred i gel).
Ho repetisc, val la pena deixar-se sorprendre per La Llajta i pensar que, una miqueta, s'està a Bolívia. Ací el menjar és bo i les persones també.