Savis de la terra en temps d’incertesa

VALÈNCIA. Vivim temps d’incertesa, por i esperança. I és justament això el que està fent augmentar l’interés per la identitat, el territori i la cultura pròpies. Savis de l’horta s’inscriu en este context aportant les històries i experiències d’hòmens i dones llauradores de l’horta de València. Viatgem amb ells al nord resistent d’Alboraia, Almàssera, Foios, Montcada i Vinalesa. Recorrem també el castigat sud de Castellar, Alfafar, Pinedo i el Saler. I arribem així a la frontera de l’horta amb la marjal i l’Albufera. Són històries que desvelen un món cultural, humà i geogràfic oblidat per molts dels habitants de la ciutat i que guarden un missatge universal, i molt actual, sobre l’experiència humana: la resiliència, l’aprenentatge davant dels reptes i la superació dels obstacles des de la solidaritat i la comunitat. Un món que sobreviu contra tot pronòstic i en què la natura, els animals i la família són encara els pilars de la vida.

El documental reflectix tot un art forjat per les societats humanes durant segles, el de viure i estimar-se la vida. És un viatge a la saviesa i la bellesa de la gent de l’horta, al secret de la seua relació amb la terra. Així, l’enfocament és alhora narratiu i estètic, plantejat des de l’etnologia pura, parlant amb els nostres majors no sobre tècniques agrícoles o aspectes culturals concrets, sinó sobre la vida en general. Escoltem els nostres savis per a aprendre i dignificar-nos i en este sentit, com apunta el fotògraf Sebastião Salgado, emprem la imatge per a mostrar la noblesa de les persones. Eixe ha sigut el nostre objectiu: que la paraula, la imatge i la música facen honor als savis de l’horta. Així, tot i la humilitat de la iniciativa, hem treballat com en una gran producció: cuidant la fotografia i la cinematografia i component una banda sonora pròpia que reflectira les arrels culturals dels qui parlaven. En concret, l’internacional músic valencià Efrén López (L’Ham de Foc, Evo, Alm) ha compost diversos temes basant-se en la instrumentació i els sons de l’horta, incloent les sensibilitats àrabs, els instruments tradicionals i fins i tot les ferramentes de treball agrícola. 

En definitiva, la idea és que les experiències d’Amparo, Vicent, Joan i Marcel·lí siguen útils per a la societat actual. I és que les històries vitals ens fan aprendre de l’experiència i enfortir-nos. L’escriptor i periodista Eduardo Galeano afirmava que les persones i els pobles estem fets d’històries. El nostre objectiu, per tant, ha sigut que la terra parle, que els savis de l’horta ens conten eixes històries. Així, a poc a poc, seguint les sendes obertes per Enric Valor, Joan Pellicer, Al Tall o Pep Gimeno “Botifarra”, anirem tornant a mirar-nos amb ulls propis. Ho fem des d’ací on ens pariren, per a tots els valencians. I també per al món sencer. Perquè el secret és que la nostra civilització guarda tresors que s’han de descobrir i compartir. I és la gent de la terra la que guarda les claus per a aprendre a viure en connexió amb ella. Ara hem de decidir si volem escoltar les seues històries.

Vicent Martí llaurant en l’horta dels Peixets (l’Horta Nord)

Els objectius de posar el focus en el treball i la gent de la terra són molts i ben diversos. Recuperar l’autoestima col·lectiva amb la voluntat de servir com a reflexió i motiu d’orgull, independentment de la cultura i l’origen de cadascú. Contribuir en positiu al procés de superar tòpics i divisions amb la bellesa i la saviesa que atresora la nostra gent i els nostres paisatges. Redescobrir els valors ancestrals i les proeses quotidianes. Reviure els vincles amb la família, la comunitat i la terra. Confluir en allò que ens unix i enfortix per damunt del que ens diferencia. Descobrir una altra realitat: la d’aquells valencians ancestrals, perennes, arrelats a la terra i la identitat. Dones i hòmens valents, treballadors, resilients i savis; gent que ha patit dificultats i ha sabut encarar-les i superar-les. Trencar amb els estereotips que s’han fet comuns. Establir un diàleg i canviar el marc conceptual: els llauradors haurien de ser una figura clau, i admirable, de la nostra societat, per tal d’aprendre, pensar i reflexionar amb ells i a partir d’ells.

Xiquets a la Barraca de Navarro (l’Horta Sud)

En este temps de globalització, crisi i canvis, cal reflexionar amb calma i retrobar-nos amb els nostres orígens. És temps de dialogar amb els nostres majors i de conéixer-nos més bé. La societat moderna i urbana demanda reconnectar el seu coneixement amb l’experiència dels qui han viscut abans que nosaltres. L’objectiu és teixir un vincle de comunicació entre els pobles i les ciutats, entre la gent major i els jóvens. Un exercici de reunió, vertebració i autoestima. En este sentit, una de les premisses del periodisme, del cinema documental i de l’antropologia sempre és el retorn. Pensar el treball com un diàleg i un intercanvi de sabers i ignoràncies. Per això el documental Savis de l’horta, produït amb el suport de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, el Museu d’Etnologia i la Xarxa de Museus Etnològics, retorna i es compartix de manera prioritària amb els seus protagonistes i les seues comunitats. 

DAVID SEGARRA (València, 1976) és periodista, fotògraf i documentalista. Autor de Viure, morir i nàixer a Gaza (Sembra Llibres) i dels documentals Terra de Muixeranga i La Mola és nostra.