Si jo fóra alcalde/ssa... Set idees per a les ciutats de 2027

VALÈNCIA. Les eleccions municipals celebrades el passat cap de setmana van acabar de resoldre el futur de les ciutats valencianes per als propers quatre anys com a mínim. Un full de ruta que al cas de València, completa el puzle que conformen les pròximes cites: la Capital Verda Europea del 2024 i els Gay Games el 2026. Fantasejant amb la idea d’ostentar l’alcaldia, quina seria la teua proposta estrella? Preguntem a sis pràctiques arquitectòniques com seria la seua ciutat el 2027.

Fent Estudi

“Si fórem les pròximes alcaldesses d’aquesta ciutat, apostaríem per la renaturalització de tots els patis dels centres educatius de la ciutat, per a convertir-los en espais inclusius i obrir-los com a infraestructures comunitàries de barri. L’objectiu principal seria convertir les escoles en un eix prioritari per a ampliar el verd, la permeabilitat, la presència d’aigua i ombra, oferint llocs de trobada que esdevindran refugis climàtics en l’actual context d’emergència ecològica. Parlem d’espais que generalment queden inutilitzats fora de l’horari escolar, el que pot resoldre diferents beneficis. No només contribueix a mitigar els efecte de l’emergència ecològica, sinó que suposa la reeducació de la mirada de les persones que hi participen. 

“A més, suposa repensar els espais d’esbarjo sota criteris coeducatius on totes les xiquetes i xiquets puguen gaudir d’un espai superant la socialització segregada i contribuint a erradicar les discriminacions, influint en la forma de relacionar-se en l’actualitat i també en la socialització adulta. Per últim, obrir els patis escolars a l’ús del veïnat, permetrà multiplicar la superfície d’equipaments públics al servei de les persones i fomentar l’equitat d’accés al lleure i la interrelació en entorns que faciliten la construcció de vincles i el suport mutu. Açò suposaria guanyar 6000 m2 d’infraestructures socials determinants per a fer front als actuals reptes climàtics i urbans, augmentant la resiliència de la nostra ciutat i de les seues poblacions i minoritzat la vulnerabilitat urbana”.

Grupo Aranea

“Després del reconeixement de València com a Capital Verd Europea tenim l'oportunitat de convertir la nostra ciutat en tot un referent mundial, aplicant el recent aprovat Pla Verd i de la Biodiversitat, amb projectes a gran escala com el Parc de la desembocadura, València-Sud o La Marina. Però també amb la incentivació d'iniciatives que recuperen espais intermedis com els patis d'illa. Però, abans que res, és fonamental el vehicle per dur a terme aquesta transició cap a un model més sostenible: l’ensenyament de l'amor a la biodiversitat. La ciutat va aconseguir la seua metamorfosi als anys 70 mitjançant la conquesta del jardí del Túria gràcies a l'interès ciutadà, demostrant que aquest és el millor motor per a la transformació urbana. Tot i això, fomentar-ho és una tasca difícil per a una societat adulta”.

“La mirada al futur passa per l'educació dels més xicotets, per centrar el nostre esforç en la conscienciació geogràfica perquè aprenguem allò que nosaltres no hem sabut aprendre: la importància de conèixer el seu territori per a un desenvolupament enfortit i flexible de la ciutat.

Aquest esforç podria partir d'un projecte pilot a diversos centres educatius, que més tard s'estenga a un pla d'ensenyament propi generalitzat a la resta de la ciutat, en coordinació amb universitats, col·lectius tècnics… Un projecte que vincule el temari acadèmic al coneixement del paisatge valencià mitjançant programes actius (com els jardins experimentals de la biodiversitat o els horts del PVB) que complementen el treball a les aules, assumint que des del paisatge construïm el nostre mode de vida. Es tracta de situar la ciutat de València al centre del sistema educatiu mitjançant un programa per formar els futurs ciutadans en l'amor pel seu territori durant una edat fonamental per al desenvolupament. Per als més joves, aquests quatre anys signifiquen molt més que a la vida adulta. Amb els nostres vots decidim com serà la societat del futur, que estarà composta, precisament, per aquells que ara no poden votar”.

Beatriz Alés

“Les nostres ciutats han de canviar radicalment la idea d'espai públic per fer front a l'emergència climàtica que estem vivint: els nostres carrers esdevenen intransitables a causa de la calor. El 2022 el nombre de morts atribuïbles a cops de calor va ser el doble del que és habitual a Castelló”, apunta Beatriz Alés des de la seua oficina. “Cal crear nous espais en ombra amb mobiliari urbà accessible i fonts d'aigua potable, així com dissenyar trajectes amb ombra des dels barris perifèrics fins al centre. Per començar, proposaria la creació d'una plaça amb gran presència vegetal a l'actual Plaça Major”.

“El centre de Castelló és, com la majoria de ciutats mediterrànies, molt dens i amb pocs espais verds. La Plaça Major és un dels escassos espais que no està situat sobre un pàrquing subterrani. Es pot crear una àrea frondosa, que absorbeixca i emmagatzeme l'aigua de pluja i amb arbres prou grans per donar ombra i crearia un oasi climàtic a l'abast de totes. A més, es potenciaria una xarxa de places que es complementen entre si amb la Plaça del Mercat, de la Peixateria, Santa Clara i la Plaça Major, propera ademés al Mercat on moltes persones grans compren. És important que actuem abans que el centre acabe convertint-se en un lloc intransitable de març a novembre i es transforme en un McAuto urbà on ningú no s'atreveixca a baixar del cotxe”.

Arqueha

“Les ciutats han passat a ser protagonistes perquè els edificis són clau per abordar el canvi climàtic i l'adaptació als seus efectes adversos. I València s'ha proposat ser una de les cent Ciutats Europees Intel·ligents i Climàticament neutres el 2030”, apunta Javier Bono, director d’Innovació a l’oficina d’Arqueha. “El disseny urbà ha de contribuir a reduir les emissions de CO2, tant a l’ús com a la construcció. Per això, és crucial tant la selecció de materials i sistemes constructius amb baixa empremta de carboni, com la reducció del consum d'aigua i energia, i la producció d'energies renovables”. 

“Des d'Arqueha, no considerem que la solució consisteixca a intervenir en cap espai públic en particular, sinó que totes les transformacions que fem a la ciutat, per xicotetes que siguen, les fem de manera intel·ligent, ponderant diferents indicadors com confort exterior, mobilitat, activitat urbana, energia, aigua, residus, biodiversitat o confort exterior. Amb Carpe i la UPV estem desenvolupant un sistema de planificació urbana emprant dades de Smart City, processos d'innovació ciutadana, programació aplicada al disseny i intel·ligència artificial per optimitzar les decisions de disseny que prenem a l'hora de transformar els nostres barris. El futur de les nostres ciutats passa per la integració de tant els agents socials (empreses, mitjans de comunicació, ciutadania i entitats públiques) com de les tecnologies disponibles per gestionar una gestió eficient, contribuint a construir estructures resilients ia reduir el canvi climàtic. En definitiva, utilitzar tots els recursos i tecnologies per fer de València una ciutat intel·ligent i climàticament neutra el 2030”.

ERRE Arquitectura

“La nostra proposta estrella per a València seria culminar la connexió de la ciutat amb el mar. La relació de València amb el seu front marítim, així com la connexió amb la ciutat, ha estat una assignatura pendent durant molt de temps. Per altra banda, seria interessant revisar també els barris marítims. El Cabanyal, la Malva-rosa, Natzaret... València no necessita requalificar més terreny per construir, almenys de moment. necessita consolidar, aprofitar millorar allò que ja té amb projectes de qualitat que generen ciutat”.

“Són moltes les ciutats que històricament han donat l'esquena al mar i que ara veuen la possibilitat de tornar-hi cap, com Santander amb el Centre Botí o Palma de Mallorca amb el Palau de Congressos. En aquest sentit, el Concurs Internacional del Parc de Desembocadura, organitzat recentment per l'Ajuntament de València, ha suposat una oportunitat enorme per idear la València del futur. Un concurs en què des d'ERRE hem aportat el nostre granet de sorra i on la nostra proposta “Sendes d'aigua” va obtenir el tercer lloc. D'altra banda, el projecte Marina d'Empreses que vam finalitzar fa uns anys també es va concebre com a projecte que pretenia potenciar l'obertura de València amb el mar. Per això, es van introduir espais de circulació i relació a sud, amb vista a tota la Dàrsena, que funcionen com un mirador al Mediterrani, una veritable “finestra al mar”. Tenim una oportunitat única amb què també promoure un model de ciutat més responsable que permeta millorar la vida dels valencians i valencianes”.

José Costa

“La meua proposta és un exercici d’acupuntura. Hi ha una complexa gestió i una distància excessiva entre l’administració, els tècnics i la ciutadania que fa que, actualment, espais com les naus del Parc  Central o el Mercat del Grau segueixen sense ús. Una bona manera d'abordar aquest assumpte seria crear uns Centres de Disseny Urbà, a nivell de districte, com ara les juntes municipals. Aquests integrarien equips multidisciplinars (arquitectes, sociòlegs, treballadors socials, agents culturals…) per tal de recaptar informació i ser capaços de dissenyar accions de regeneració urbana adaptades a cada entorn”. 

“Aquests equips estarien connectats entre ells i amb les associacions veïnals, dissenyadors i agents rellevants de cada àrea, amb ubicacions preferents, ocupant edificis representatius i  sempre a peu de carrer, amb àrea de vianants al voltant o inserits en parcs.  Aquest és un tema que vinc treballant des de fa molts anys: la hibridació d'usos. Dotar de contingut actiu els espais de la ciutat passa per trencar les barreres de gestió. Tenim edificis magnífics com les Drassanes del Port que, encara que està experimentant una lleugera milloria, segueix sent un espai infrautilitzat. Seria una gran oportunitat de transcendir la tipologia d'espai museístic tradicional, passar de ser un lloc de contemplació ràpida i fugaç, principalment per turistes, a ser un espai de creació de coneixement actiu”.

Inés García Clariana

“La meua proposta té per objecte la implantació de cinc gestos que desencadenen un canvi substancial en els nostres models de vida per tal de “fer el bé i aconseguir bellesa”, paraules amb què va sintetitzar Arthur Korn la seua proposta de planejament per a la ciutat de Londres el 1950. El primer gest -que constituiria el motor dels quatre restants- seria la generació d'un model de datificació eficient, visible des d'una app pública i actualitzada en temps real, que permeta argumentar la presa de decisions adequades per a la ciutat. Aquesta anàlisi i investigació permetria, per exemple, definir de manera precisa el grau de necessitat d'ampliar el parc d'habitatges, valorant l'impacte socioeconòmic i i donant-lo a conèixer (amb pros i contres) a la ciutadania”.

“El segon gest comportaria establir eines que provoquen el diàleg necessari entre els diferents departaments del funcionariat, els ciutadans i altres actors socials. El tercer gest passa per treballar una economia espacial: a través de l'ús i l'activitat de la ciutat, es produeix una cessió energètica. Per exemple, l’energia regenerativa obtinguda de l‟ús d‟un gimnàs en horari de tarda nodriria les necessitats matutines d’una escola.

El quart gest seria el disseny d'un pla d'educació basat en “la cura de la ciutat’, com apunta Izaskun Chinchilla, generant aliances amb centres educatius. I finalment amb el cinquè gest recuperaria el compromís amb les qüestions globals millorant el mesurament actual dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”.