Sophie Baby desgrana el mite de la Transició pacífica al MuVIM

VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha programat per al seu cicle Els Debats del Magnànim una programació en la qual ha inclòs figures intel·lectuals de rellevància per a comprendre la societat contemporània. El Debat de febrer tindrà com a protagonista la historiadora francesa Sophie Baby (Châtenay-Malabry, París, 1977), professora d'Història Contemporània de la Universitat de Bourgogne, i autora del llibre El mito de la transición pacífica. Violencia y política en España (1975-1982), publicat per l’editorial Akal el passat any. El debat serà en el MuVIM el 28 de febrer a les set de la vesprada, i portarà per títol La transición violenta. Estarà presentat pel també historiador Ferran Archilés, director de la col·lecció Adés & Ara del Magnànim i professor a la UV. L’entrada serà lliure i gratuïta i la intervenció en castellà. 

El treball més exhaustiu sobre la violència en l’etapa de la Transició

Per a poder analitzar la violència en la Transició, Baby ha fet servir diverses fonts de diverses procedències, però sobresurt (i aquesta és una de les més destacables aportacions a la bibliografia existent) l’elaboració d’un corpus quantitatiu d’esdeveniments violents, que l’ha servit de brúixola, de balanç, per a no deixar-se endur pels diferents relats sobre el període i per poder ubicar la importància numèrica dels diferents tipus de violències que concorren en aquest període i en els diferents subperíodes. De fet, documenta des de la mort de Franco a la victòria del PSOE en les eleccions de 1982 3.047 accions violentes i 714 víctimes mortals. I, com ella reconeix, hi hagué molta més violència (per exemple, en l’annex cronològic s’observa l’absència de l’atemptat per mitjà de dues bombes, amb innegable intenció mortífera, amb què atacaren la casa de Joan Fuster. Fuster, però, vivia a Sueca). No fou, doncs, una transició pacífica en absolut —contràriament, la violència "envaí l’espai social" (p. 94) i, en efecte, aquest volum de violència "contribueix a tallar d’arrel tot intent de negacionisme" (p. 55)—.

Sophie Baby és maître de conférences en Història contemporània en la Universitat de Bourgogne (Dijon, França), on participa en el grup d’investigació sobre violències extremistes ("Dire et représenter la violence de crise") del Centre Georges Chevrier. Entre les seues publicacions destaquen, a més de Le mythe de la transition pacifique. Violence et politique en Espagne (1975-1982) que ara veu la llum en castellà, Violencia y transiciones políticas a finales del siglo XX. Europa del Sur-América Latina (2009, coeditat junt a Olivier Compagnon i Eduardo González Calleja).