Taxes Google i Tobin, l’evolució del sistema impositiu

El passat dimarts 18 de febrer de 2020, el Govern d’Espanya va aprovat la introducció de les conegudes com a taxes Google i Tobin al sistema fiscal espanyol. Amb això, el govern espanyol tracta d’adaptar la imposició que grava determinades transaccions a la realitat de les transaccions econòmiques dels nostres dies, moltes d’elles fetes via on-line.

Per la seua banda, la taxa Google rebrà a Espanya el nom de Impost sobre Determinats Serveis Digitals (IDSD) i preveu gravar l’activitat que realitzen les grans multinacionals tecnològiques a Espanya. En aquest sentit cal assenyalar que organitzacions internacionals com l’OCDE ja va proposar fa uns mesos que els grans gegants tecnològics tributen per cadascuna de les operacions que realitzen al país on es troben els seus usuaris/clients, advocant per una regulació coordinada a nivell internacional per evitar possibles comportaments oportunistes. Tanmateix, la Comissió Europea també té previst desenvolupar una taxa Google a tota la UE amb el que seria la primera pedra del sistema impositiu comú europeu i França la té regulada i ha postposat la seua plicació fins finals del 2020. A més, figures com el premi Nobel d’Economia Paul Krugman també han mostrat el seu suport a l’existència d’aquest impost.

Amb les dades que els he apuntat a l’apartat anterior només vull il·lustrar que la mesura fiscal presa pel govern Sánchez-Iglesias no és quelcom del que no s’estiga parlant i treballant a nivell internacional. De fet, l’impost aprovat a Espanya té és molt similar a l’aprovat a França. Els formats comercials han evolucionat exponencialment durant els darrers 25 anys, els sistemes impositius però no han evolucionat al mateix ritme. A més, mentre les empreses han internacionalitzat les seues operacions, els marcs fiscals existents segueixen sent estatals. Faria falta plantejar-se ja un marc fiscal com a mínim a nivell europeu. Això ha fet que la definició de moltes figures impositives quedara obsoleta, el que ha reduït de manera considerable la seua capacitat de recaptació.

El demane que pensen per un moment, té sentit que la compra-venda d’un vestit tinga una fiscalitat si es realitza en una tenda física al territori espanyol i altra molt inferior si es realitza on-line? El fet és el mateix, una persona resident a Espanya compra un vestit per tant aquesta operació hauria d’estar subjecta als mateixos tipus impositius no importa qui siga el venedor ni la plataforma de venda. Es tracta d’una qüestió d’igualtat de tracte, més si tenim en compte que la taxa Google permet aproximar el tracte fiscal al que estan sotmeses les grans plataformes digitals i el comerç de proximitat. Així, fa que la competència siga més justa.

Per la seua banda, la taxa Tobin grava les transaccions financeres i a Espanya ha rebut el nom de Impost sobre les Transaccions Financeres (ITF), principalment el pagaran les entitats financeres per les operacions de compra-venda d’accions d’empreses espanyoles cotitzades que compten amb una capitalització superior als 1.000 milions d’Euros i el tipus aplicable serà del 0,2%. És tracta, per tant, d’un impost que només assolirà quantitats importants en els casos de les grans transaccions financeres. Per posar-los un exemple una compra de 1.000€ en accions d’una gran empresa espanyola cotitzada, suposaria que s’haurien d’ingressar 0,002€. És a dir menys d’1 cèntim d’Euro. Per la qual cosa, els xicotets inversors no es veurien massa afectats.

La taxa Tobin tampoc és una desconeguda als països del nostre entorn. Així, per exemple  França té aquesta figura al seu marc fiscal i Alemanya la va a implantar per a poder pujar les pensions durant l’any 2021. Paga la pena dir que Alemanya i França són els països europeus que estan liderant la implantació d’aquesta figura impositiva al continent. 

Amb la columna d’aquesta setmana volia donar un overview a aquesta decisió del govern Sánchez-Iglesias, que ni és res estrany ni descabellat ni revolucionari. Senzillament és una posada al dia del sistema impositiu. Però el repte de veritat el tindrem assolit quan sigma capaços de dissenyar i implementar un sistema impositiu europeu coordinat amb la resta del planeta, perquè si les empreses operen a nivell global el sistema impositiu, per a que siga just per a tothom, també ha d’operar a nivell global.