Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

ACIDESA VALENCIANA / OPINIÓN

Teletreball i globalització del mercat de treball

31/05/2020 - 

Sense dubte aquesta experiència que estem vivint està accelerant molts canvis que ja havien començat però estaven latents. Una d’aquestes tendències és l’extensió del teletreball. Així, un dels informes realitzats per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) està dedicat al teletreball, en ell els seus ators J.M. peiró i A. Soler assenyalen que abans de l’estat d’alarma a l’estat espanyol teletreballaven el 4,8% de la població activa (dades de l’INE), un percentatge molt inferior al que es dona a altres països europeus com Països Baixos i Finlàndia amb un 14,1%.

No es pot negar que a Espanya el teletreball s’ha hagut d’extendre per necessitat degut a l’aparició de la pandèmia del covid-19. De fet en aquest informe es nomena que algunes enquestes han detectat un 34% de teletreball entre la població activa durant el confinament. Des del punt de vista de l’organització d’empreses, el teletreball per a ser efectiu implica canvis de calat tant en les rutines organitzatives de les empreses, en els mitjans que suporten aquestes rutines i, també, en les capacitats i habilitats de les persones que teletreballen.

Per tant, el teletreball no és quelcom que es puga implantar amb èxit de la nit al matí. Però aquesta pandèmia ha aportat, sense dubte, un aprenentatge accelarat tant a nivell individual com organitzatiu. Per això jo si que consideraria que aquesta pandèmia ens ha fet descobrir en nosaltres mateix habilitats que desconeixiem que teníem.

Altre aspecte que cal tenir en compte és que no tots els llocs de treball amb les seues corresponents funcions presenten el mateix grau de potencialitat per a teletreballar. A ningú se’ns escapa que un cambrer, un operari industrial, una persona que fa les tasques de neteja no poden teletreballar per la naturalesa de les funcions associades al seu lloc de treball. En contrast, l’alta direcció, els professionals especialitzats i els empleats administratius són els més susceptibles de poder teletreballar.

Així, a l’abans esmentat informe de l’Ivie es quantifica, amb dades procedents de l’INE i de la consultora Randstad el percentatge de població activa que pot teletreballar segons el tipus d’ocupació. Les dades parlen d’un 100% en l’alta direcció, un 59,9% en tècnics i professionals científics i intel·lectuals i un 43,6% de les persones dedicades a tasques comptables i administratives. Per tant, serien els tipus d’ocupacions que requereixen nivells formatius més elevats les més susceptibles de teletreballar i això, a mitjà termini, produirà canvis qualitatius importants al mercat de treball.

Ara que la pandèmia ha fet palès la capacitat d’aquests col·lectius per a teletreballar, una de les conseqüències és que no cal viure necessàriament prop del lloc on està localitzada l’empresa/institució per a la que es treballa. Si a aquest canvi organitzatiu li sumem el fet que aquestos col·lectius de professionals són els que presenten una major grau de coneixement d’idiomes, estant la gran majoria dels professionals d’aquests col·lectius preparats per a desenvolupar les seues responsabilitats en anglès, el resultat pot ser que a mitjà termini molts professionals d’aquests col·lectius opten per treballar per a les organitzacions que millors condicions els donen (no parle només de remuneració econòmica).

El teletreball pot permetre a un professional valencià, per exemple, treballar per a una organització localtzada geogràficament a altre lloc sense necessitat d’anar-se’n a viure lluny de la seua família i amics. Així, seran les organitzacions més preparades per a atraure i retenir el talent les que ho aconseguiran i, a més, el teletreball dona flexibilitat per a anar a buscar el talent a qualsevol lloc del món. Estaríem davant de la globalització parcial del mercat de treball, només per a alguns perfils professional. 

Una derivada d’aquesta reorganització parcial produïda pel teletreball també afectaria al mercat inmobiliari, doncs la necessitat de metres quadrats d’oficines pot caure de manera significativa, la qual cosa afectarà al preu de les mateixes. No és gens menyspreable la quantitat de fons d’inversió que tenen invertit capital en aquest subsector inmobiliari.

D’altra banda, pel que fa a les professions que requereixen presència física, aquestes quedarien de moment a banda d’aquest procés globalitzador del mercat de treball ja que aquests perfils seguiran necessitant viure prop del lloc on treballen i les empreses que els contracten seguiran requerint tenir les persones treballadores residint prop. La qual cosa aprofundirà en la dualització del mercat de treball segons el tipus d’ocupació.

El tot cas, aquesta columna pretén reflexionar en torn als canvis que s’albiren atès que un dels factors que expliquen l’èxit és saber veure els canvis abans que aquests ocòrreguen i adpatar-se’n.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email