Des de fa poques setmanes, en Joaquín Costa, en un Eixample amb un cert regust eufòric, obrigué Travieso Bar
Nacho Otamendi als comandaments i una proposta que definix este temps: local boniquet, vinoteca i carta curta per a menjar a mà. Mesurant el calibre de l'aposta, anant a allò segur, reconfortant-se en allò quotidià.
Hi ha tant de client a València per a tanta vinoteca?, es preguntava fa un temps Ferran Salas, sabent-ne la resposta: sempre hi ha més del que necessitem, i eixe és el combat.
Entre el que no és el vi, el seu sàndwitx de pastrami passa per ser el gran reclam. És veritablement un indispensable i transmet bé l'equilibri entre el menjar i el beure que pretenen els revoltosos. Però davant la sobredosi de pastrami que amenaça els nostres barris favorits, ha de colar-se una altra recomanació: la torrada cruixent de polp i sobrassada ibèrica.
En la secció de mossos que alegren una nit amb corbes, la torrada és de dacsa, la base de creïlla amb alfàbega, sobrassada, chipotle, polp, ceba roja adobada i ratlladura de llima. Pose-me'n tres més, que falta em fa.