Tretze anys de Jornades de Taula de Filologia Valenciana

Enguany la XIII Jornada de Taula té lloc en Castelló de la Plana i està centrada en la pedagogia del valencià, ús social i normativa, i també en l’escriptora de l’any 2020 de l’AVL, Carmelina Sánchez-Cutillas. En el transcurs de la Jornada, com tots els anys, es presentarà el nou número de la revista Aula de Lletres Valencianes, a càrrec d'Àngel Calpe, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i membre de Taula.

Són tretze anys ininterromputs de jornades del valencià, des de la primera Jornada que tingué lloc en Sueca el 2009. Des de llavors, cada any l’associació ha realitzat puntualment la dita convocatòria com a punt d’encontre i de reunió de tots els socis i simpatitzants que combreguen amb els principis de l’entitat, els quals principalment són: “Afavorir que l’ensenyament del valencià siga positiu i constructiu, mai negatiu ni repressor.” i “Procurar que el valencià oral culte i el valencià escrit siguen carn i ungla, de tal manera que, en poques dècades, els valencians arribem a escriure com parlem i que, correlativament, sigam capaços de parlar com escrivim”.

I això és així perquè al remat, els docents, els professionals de la llengua, i els valencians preocupats per l’ús i normalització de la llengua valenciana aplegats en Taula compartim eixe objectiu: poder incidir en el futur, i donar mitjans per a que uns altres els puguen aplicar. Des de Taula aspirem a poder escriure i parlar en públic usant el mateix model lingüístic. No volem separar l’aula i el carrer, sinó ajuntar-los. Volem un model que els receptors troben identificador, assimilable i practicable. Igualment actuem en els símbols: practiquem la coordinació amb la resta de pobles que compartixen la nostra llengua anant des de baix cap amunt, i evitem els corrents que consideren poc els sentiments i les conviccions de les persones.

El naiximent de Taula de Filologia Valenciana fon un principi social i un factor valencià. El principi social fon el convenciment que un poble necessita estar organitzat socialment per a funcionar bé. Al costat del principi social, hi han els enfrontaments civils que es varen produir en els anys setanta i huitanta per la interpretació de la naturalea del valencià. Per a Taula, els primers perjudicats per aquella divisió social varen ser el poble valencià i el valencià. La societat valenciana va perdre perquè patí una fractura social. Pel que fa al valencià, el procés dificultà la recuperació del seu prestigi social i, sobretot, l’augment del seu ús públic: si la interpretació de la naturalea del valencià causava la divisió entre els valencians, era preferible ignorar-lo i usar la llengua que no generava problemes socials, el castellà. Els efectes d’aquella fractura social dificulten l’augment de la consciència i la voluntat de ser valencians. Eixos dos factors (poca consciència i poca voluntat de ser valencians) no solament repercutixen negativament en la cohesió de la societat valenciana, sinó també en l’ensenyament, l’assimilació i l’ús del valencià.

Esperem com així ho hem fet cada any, que la Jornada de Taula servixca i puga contribuir en la finalitat última que subjau en l’existència de l’associació: Millorar l’ensenyament del valencià i superar la fractura que es va produir en la societat valenciana al voltant de la llengua valenciana.

Sergi Núñez de Arenas és membre de la Junta de Taula de Filologia Valenciana