Un passeig per 'Incautacions', la "millor exposició" de València - Teresa Madueño

VALÈNCIA. Enormes rètols i cartells visten tota la ciutat, des d'antics rètols als carrers fins a les grans oficines en els polígons industrials. Els més vistos són els noms de les empreses més lucratives d'Espanya, les pertanyents a l'IBEX 35 i una famosa cadena de supermercats el nom dels quals no vull recordar.... L'artista Tania Blanco (València, 1978) reimagina els seus rètols i cartells a través de la seua mostra Confiscacions. 36 somnis d'una nit d'estiu, que pot visitar-se fins al pròxim 1 de desembre en Gabinete de Dibujos, a Russafa. La mostra li ha valgut el guardó de Millor Exposició d'Obert València 2023, que premia la sàtira política en imatges que du a terme l'artista a través de les seues obres.

Blanco incauta algunes de les més poderoses i cotitzades empreses en una mostra que tal com definix Nacho París en el text de sala “res és el que sembla, es veu que els desitjos són canviants, i hi ha també un joc, però no és d'identitats si no de temps”. Eixe joc és on Blanco posa l'ull i la crítica. Explica que el seu focus és l'IBEX 35, i com les empreses que el formen tenen presència en paradisos fiscals per tot el món: “Més del 90% de les societats que formen part de l'IBEX apareixen domiciliades en països amb un règim tributari extremadament favorable, sense que les seues activitats estiguen relacionades amb la producció de béns o servicis en eixos territoris, sinó amb operacions financeres de societats de cartera o societats hòlding”, comenta.

Fotos: MARGA FERRER

“Encara que és difícil saber-ho, s'estima que la quantitat de capital eludit per les empreses espanyoles en paradisos fiscals supera el total del Producte Interior Brut d'Espanya. Esta opacitat ha motivat part del desenvolupament del projecte”, aclarix sobre el focus del seu treball. La idea pren forma en un projecte que mescla art polític, disseny gràfic i artesania, i fins i tot genera una interacció amb el visitant a través d'una acció articulada amb tots els seus treballs: “Dibuixos, murals ceràmics, un rètol/tríptic, una mesa electoral i un espai de treball componen i articulen l'espai. Els assistents podran votar a partir dels dibuixos, les tres empreses de l'Ibex 35 que consideren més urgent col·lectivitzar, en una espècie de fantasia incautadora, per a reflexionar sobre la priorització dels interessos dels grans grups empresarials sobre el bé comú”, explica sobre l'acció que es du a terme en l'urna que presidix la galeria.

En la mostra exposa esbossos que plantegen un redisseny dels rètols i logotips de les 35 empreses que formen part d'este gran grup. Treballa amb tipografies de cartelleria i gràfica de principis-mediats del segle XX, algunes d'elles coincidents amb el període de la Segona República, i amb una forta inspiració en la ciutat de València: “Moltes d'elles han format part del paisatge urbà valencià i han sigut documentades durant dècades per Juan Nava per al seu arxiu Letras Recuperadas. A més, delicades quadrícules fragmenten els dibuixos, retrotraient-nos als murals ceràmics que servien de suport per a rètols i reclams publicitaris en el segle XX”, explica l'artista. Estes tipografies antigues, aplicades als logotips i les marques contemporànies actuals contrasten amb el tractament digital, on segons Blanco “no cap la petjada o la inexactitud accidental pròpies de la factura humana, i que caracteritza el 'branding' actual”, i conclou: “esta col·lecció de dibuixos possibiliten imaginar la confiscació i col·lectivització o socialització de les empreses més lucratives d'Espanya en l'actualitat”.