TRIBUNA LIBRE / OPINIÓN

Una tele i ràdio ‘a la valenciana’

1/04/2016 - 

VALENCIA. Ningú dubta que els valencians i valencianes estem vivint una nova etapa en la nostra història recent. Sense anar més lluny, dirigents polítics de tot l’estat fan referència a un ‘govern a la valenciana’ com a exemple a seguir en la conformació de l’executiu i en la seua gestió d’un canvi polític orientat a la millora de la vida de les persones. Qui ens ho anava a dir quan en els últims anys hem sigut senyalats amb el dit per culpa d’uns governants que van fer de l’esperpent la seua manera de governar, i del saqueig, el seu principal objectiu. 

Així com el govern valencià ha passat de ser un esperpent per representar un autèntic referent a la política de l’Estat, tenim la responsabilitat de que les grans decisions d’esta legislatura apuntalen eixa transformació, i amb ella, l’autoestima de la societat valenciana. No ens podem conformar en fer-ho millor que el govern i la majoria parlamentària del Partit Popular. Això seria massa fàcil. Cal convertir el nostre país, les nostres institucions, la nostra legislació en autèntics referents homologables a les dels territoris més avançats d’Europa. Eixa és la línia que volem seguir des de Compromís en tots els àmbits. Un d’ells, molt important, és el dels nous mitjans públics de comunicació.  

Fer una ràdio i televisió més avançada que la que teníem (o patíem) amb el Partit Popular no seria difícil. No seria difícil aconseguir uns informatius més plurals, una programació de major qualitat o una gestió econòmica més sostenible. L’autoritari i esperpèntic tancament de RTVV va ser el punt i final d’una etapa que convé recordar per a no repetir-la mai més. Però amb això no ens podem conformar. Cal aconseguir que els nous mitjans públics valencians no només siguen millors que els de les últimes dècades sinó que esdevinguen un veritable referent d’entre els mitjans públics europeus. Un referent que siga útil per als valencians i valencianes.  I arribats a este punt, hem de tindre clar que els nous mitjans públics seran útils en la mesura en que siguen uns mitjans pensats per a la gent i no per als polítics de torn.

En les pròximes setmanes afrontarem en Les Corts la redacció d’una llei que haurà de plasmar un model per a eixa ràdio i televisió pensada per a ser útil la gent i no per a alimentar l’ego de cap polític. Com volem aconseguir això des de Compromís? Per exemple, garantint que els membres del Consell d’Administració dels nous mitjans públics no siguen triats majoritàriament per Les Corts. El nostre objectiu no pot ser només canviar la necessitat d’una majoria absoluta per una de dos terços. Cal donar entrada al Consell d’Administració a membres proposats per la societat civil, pel futur Consell de l’Audiovisual, pels propis treballadors i treballadores.

En les pròximes setmanes afrontarem en Les Corts la redacció d’una llei per a eixa ràdio i televisió pensada per a ser útil la gent i no per a alimentar l’ego de cap polític

Si ho fem, seriem el primer territori de l’Estat en el qual una majoria parlamentària aposta per un sistema on els seus nomenaments no són decisius. Però el que és una excepció a Espanya és una constant en altres societats amb democràcies més consolidades. Recentment el Tribunal Constitucional alemany ha dictat una sentència en la qual prohibeix que la presència de membres designats pels partits polítics siga superior al 30%.  Sense posar xifres concretes, seria positiu que ens acostàrem a una situació en la qual la major part dels membres no provenen de propostes dels partits, tot i que sí que hagen de passar un tràmit de control parlamentari.

En el cas del Director General creiem que és fonamental establir un mecanisme de tria que garantisca que comptem amb el millor equip professional possible. Un concurs públic obert, buscant el o la professional més idoni per a la gestió dels nous mitjans públics. Dins de l’equip de gestió, el cap d’informatius té una rellevància màxima. I més després d’haver patit durant dècades una autèntica màquina de manipulació informativa al sí de Canal 9 i Ràdio 9. És important que este càrrec estiga controlat per un Consell d’Informatius conformat per professionals, que tinga el poder de revocar el nomenament en cas que el cap d’informatius s’allunye dels principis que han de guiar un servei públic.

També hem d’apostar per la producció externalitzada de qualitat, amb mecanismes de contractació clars i transparents, on les bones idees puguen més que els bons contactes. La nova ràdio i televisió públiques han de ser el motor d’una indústria audiovisual com la valenciana que pot eixir al món amb productes propis i projectes de col·laboració que multipliquen la inversió en llocs de treball, creació de riquesa i projecció internacional.

Ens felicitem del gran consens que s’ha construït en la comissió al voltant de la necessitat d’uns mitjans públics que siguen en valencià. Amb normalitat i sense complexos. Vertebrant les nostres comarques i fent arribar la nostra llengua a totes les cases.

I evidentment, tot açò només serà possible si comptem amb els millors professionals. Creiem que la nova llei ha de regular els processos de selecció de personal per a que siguen objectius i cristal·lins, centrats en els mèrits i les capacitats, per a que mai més la contractació de la plantilla torne a quedar a discreció de persones com Vicente Sanz. La llei ha de reconèixer l’experiència i trajectòria en RTVV com a elements a tindre en compte per a l’accés. L’experiència dels ex-treballadors serà fonamental per a la posada en marxa.

Resumint, des de Compromís tenim en ment uns mitjans públics dels quals la societat valenciana puga sentir-se orgullosa. Que siguen útils i independents dels partits. Que esdevinguen una autèntica plataforma per a donar projecció a la nostra indústria audiovisual i la nostra societat civil.  Creiem que n’hi ha terreny per a arribar a consensos en esta línia amb la resta de grups. El nostre objectiu és que en els pròxims anys es parle d’una “tele a la valenciana” com a referent al qual imitar. Estic convençut que podem fer-ho possible.

Noticias relacionadas

el regrEso de la tv autonómica

À., la televisión a cámara lenta

Por  - 

Empar Marco cumple tres meses al frente de À. —léase à punt—, la futura televisión pública autonómica. El primer día descubrió la soledad del cargo y que estaba todo por hacer. De su relato, la pregunta que surge no es si À. empezará a emitir este año, sino si podrá hacerlo en 2018