Encara que els dies de Pasqua ja han passat, com que els escolars continuen de vacances i molts valencians celebren Sant Vicent Ferrer, encara estem en mode Setmana Santa. Eixe temps, tot i que enguany ha passat per aigua, que ens va endinsat en la primavera amb la pujada de temperatures i el renaixement de les flors. 

“I el món era un manoll d'herbetes tendres, una fira de nines o el cel de pasqua blau de primavera…” Així feia referència a la Pasqua l’escriptora valenciana Maria Beneyto, en el seu poema Tocar mare. Aprofite per a reivindicar-la quan se celebra el centenari del seu naixement a València. 

Sense dubte, el cel blau de primavera ens ve al cap quan pensem en la Pasqua, encara que algun any ens falla. També és una festa que ens sol retrotraure a la infància: menjar-se la mona amb la família; volar el catxirulo amb els amics, cantar les típiques cançons…

“Corria la xicalla en tropell tocant campanes i batint les portes anunciant el pas de la Salassa, la cerimònia litúrgica que recorda la despedida de Jesús, de sa Mare i els seus deixebles per a mamprendre la senda del Calvari”. Així descrivia el Dimecres Sant Lluís Guarner en Baix la lluna de Nisan posant l’accent en els més menuts, que sempre alegren les festes siguen o no religioses.

Este fragment de Guarner és un dels seleccionats per a formar part de la campanya de foment del valencià de la Diputació de València. Baix el lema «Viu amb passió els nostres autors», la campanya destinada a la Setmana Santa i la Pasqua compta de dotze postals amb textos d’autors valencians il·lustrats amb fotografies d’escenes vinculades a la Passió, la Pasqua de Resurrecció i a àmbits més profans: mones, pepitos i arnadí.

Les postals, que s'han repartit en la Setmana Santa Marinera i en els ajuntaments de la província, posen de relleu les nostres tradicions en imatge i en paraules dels nostres autors. És un orgull comprovar que encara estan vives i que passen de generació en generació, quedant en l’ànima i el cor del poble valencià. 

Un poble que enguany celebra la Pasqua ferit. A punt de complir-se mig any del fatídic 29 d’octubre, quan la riuada arrasà tot el que trobava per davant, enduent-se vides i deixant-ne moltes altres destrossades, la tristesa ho envaïx tot. Resulta inevitable pensar en el dolor de les famílies que han perdut el seus i en les que lluiten cada dia per recuperar les seues vides. Els recordem i ens fem càrrec. Des de la Diputació de València hem demostrat anar tots a una, amb l’aprovació dels pressupostos en temps rècord, sense cap vot en contra, per avançar en la reconstrucció. És la nostra ferramenta imprescindible per poder ajudar els nostres pobles. 

Sí, estem amb ells, que lògicament no estan per a celebracions. La Pasqua valenciana, rica en tradicions, enguany ha estat de dol. Treballem junts perquè “la llum somorta de l’alba prenga les tonalitats rosades i càlides del matí”. 

“A mesura que avançava el dia i la llum somorta de l’alba prenia les tonalitats rosades i càlides del matí, augmentava al carrer la ronquera estrepitosa dels tambors, la cridòria de les cornetes i les marxes marcials de les músiques, com si un exèrcit envaïra el Cabanyal”. Fragment de Flor de Mayo, de Vicente Blasco Ibáñez.

Per últim, no puc acabar estes lletres sense expressar el meu condol per la mort del papa Francesc. Ens deixà dilluns de Pasqua, però el seu llegat a favor dels més vulnerables, de l’Evangeli en estat pur per acollir a qui més ho necessita, sempre estarà viu. Descanse en Pau.

Imma González, diputada provincial de Benestar Social