Les primàries no garanteixen un millor resultat als partits polítics
Poques vegades com ara l’exercici de la democràcia directa havia tingut tanta repercussió en la vida dels partits polítics. Tant el resultat de les votacions socialistes per a triar nou lideratge, com la voluntat dels afiliats de Podem en el procés per a triar nova direcció, tindran repercussions a mitjà i llarg termini.
En el primer dels casos perquè n’hi haura qui extrapolarà el resultat i l’utilitzarà per a avaluar el poder del secretari general del PSPV i president de la Generalitat, Ximo Puig, i servirà també per a conèixer on té els principals focus de resistència. En el segon dels casos perquè les votacions permetran avaluar la pèrdua d’il·lusió de les bases de Podem i seràn un indicador de la capacitat d’influència de Pablo Iglesias sobre l'organització valenciana.
La crisi institucional que pateixen les democràcies europees, connectada amb la profunda crisi econòmica i els efectes de la globalització, ha obligat a tots els partits a cercar fórmules per a recuperar la confiança de les seues militàncies i dels ciutadans. També el Partit Popular, un partit amb una cultura que semblava immune a aquesta classe de pràctiques, ha utilitzat fórmules de democràcia directa per a triar a la presidenta dels populars valencians, Isabel Bonig, en un intent de regenerar la vida interna de l’organització.
Malgrat açò, les consultes directes a la militància comencen a tenir un efecte indesitjat per als mateixos dirigents que les impulsen, que assisteixen atònits a situacions de baixa participació o a resultats que qüestionen la lògica de les estructures partidàries.
A manera d'exemple, podríem recordar que en la primera votació convocada pel PPCV per a triar la presidència regional del partit solament va votar el 4,4% dels 150.000 afiliats comptabilitzats o que, més recentment, el resultat de la consulta celebrada per Podem per a decidir el sistema d’elecció de la nova direcció no ha pogut aplicar-se, perquè no es va aconseguir el 20% de participació dels militància.
La participació, en qualsevol cas, tampoc és garantia d’èxit. L’elevada participació de les primàries socialistes ha tingut com un dels elements mobilitzadors l'enfrontament entre els partidaris de Pedro Sánchez, que apel·laven directament a la sobirania de les bases, i els seguidors de Susana Díaz, confiats en la capacitat de mobilització dels quadres del PSOE per a atraure als afiliats cap a posicions “més racionals i menys passionals” en paraules d’un dirigent socialista.
El resultat, que permetrà moltes lectures, deixa clares algunes coses. Les primàries del PSOE avui no desperten la il·lusió dels primers processos –estan molt allunyades de l'ambient viscut en el primer pols entre Joaquín Almunia i Josep Borrell en 1998- i les condicions s’han endurit.
No debades, la convenció d’idees realitzada pel PSPV el passat mes de febrer alertava: “Hem d'impulsar un rearmament de la democràcia contra la crisi institucional, on la democràcia representativa no ha de ser substituïda, però sí enriquida en forma de democràcia deliberativa”.
És a dir, el debat sobre com establir l'equilibri entre la democràcia directa i la representativa està ja plantejat obertament en el si de les formacions polítiques. D’una banda, estan els qui tenen temor al fet que aquestes fórmules de participació acaben en una deriva populista. D’altra banda, els qui qüestionen l'efecte limitat d’aquests processos per a revitalitzar la vida orgànica dels partits i demanden un altre tipus de mesures suplementàries per a augmentar la participació de la militància.
És possible que, la perllongada crisi institucional i el desafecte que senten molts ciutadans per un sistema que consideren que no els representa o que ho fa de manera deficient, necessite d’altres mecanismes addicionals més enllà dels processos de primàries que permeten als militants escollir directament al seu líder o als afiliats i simpatitzants triar el cap de cartell dels partits.
En qualsevol cas, els valencians haurem d'afrontar la setmana que s'inicia amb un escenari polític amb nous vectors que condicionaran la resta de la legislatura, just ara que el Consell està a punt de creuar l'equador del seu mandat. Però no perden de vista aquest debat perquè tornarà a reaparèixer i també està relacionat amb la imminent reforma de la llei electoral valenciana que es prepara en les Corts.