Una veintena de ilustres valencianos se despiden de La Taverna d'Enric

Hace unos días, Enric Cassasús anunciaba a través de Facebook el punto y final de La Taverna d'Enric en València. La suya ha sido, en exclusiva, la cocina de comarcas en el centro de la capital valenciana. Una despensa abierta a la patria agrícola y ganadera que deja huérfanos a comensales ilustres. Muchos de ellos, manifestaron su tristeza a través de las redes. Otros han querido despedirse en Guía Hedonista a través de un mensaje de agradecimiento en forma de tuit, aunque todos sabemos que el proyecto continuará (próximamente) en el Passeig de Carcaixent. Aquí sigue el homenaje colectivo a estos años de comida honesta, sobremesa divertida y conversación enriquecedora:

Manolo Mata. Abogado y portavoz del PSPV en Les Corts

Enric nos traía los sabores y los olores de las cocinas de nuestras abuelas, nuestras tías y nuestras madres, aunque tuvieran orígenes diversos y de comarcas que competían en quien hacía mejor esto o lo otro. Sólo él podía convertir en magia un “arròs a l'forn d'estiu” o les “mandonguilles de vedella”. Parece mentira pero echaré de menos tanto su comida como los descubrimientos musicales que nos hacía.

Maria Josep Amigó. Vicepresidenta primera de la Diputación de Valencia

Enric, moltes gràcies per apropar-nos, estos anys, la cuina de les nostres comarques, al cor de la ciutat. Et visitarem, allà on estigues, per seguir gaudint dels teus plats i sobretot de la teua companyia. Molta sort!

Cristina Chumillas. Responsable del departamento de arte de My Artist Lab

Lo mejor de la Taverna d'Enric es Enric, sin duda alguna. Cualquiera de sus platos me encanta porque en cada comida te llevas un puñado de amor de él y yo, por suerte, he disfrutado muchos de esos puñados. Y espero hacerlo allá donde vaya porque me niego a echarlo de menos. T'estime molt, amic.

Miquel Àngel Landete, Senior. Músico

No som el què fem. Ni què pensem. Ni tan sols som el que estimem. Som només allò que recordem. I en tots els records que tinc associats a Enric i la seua Taverna brollen amabilitat, generositat, plaer i voluptuositat. I eixos records els tinc amb mi per sempre. Gràcies per tot, amic.

Manu Garrido. Gestor cultural e ilustrador

Comer en La taverna d’Enric era como ir a casa de la abuela, si uno tuviera la fortuna de tener muchas abuelas de todas las comarcas. Un lugar en donde te trataban con un cariño imposible de fingir y en donde siempre había una ensaladilla «Amparín» con sepia sucia y unos *figatells* que alegraban el corazón —el propio y el de la ciudad—. Mi único arrepentimiento: no haber probado su paella de espinacas y boquerones. Habrá que ir a Carcaixent a saldar esa deuda y desearle el mayor de los éxitos en su nueva etapa, cassalla en mano. *Salut, trellat i bon profit, Enric!

Almudena Amador. Responsable de la librería Ramon Llull

Enric y su Taverna nos han acompañado desde que llegamos a la calle Corona en la navidad de 2016. No habríamos podido tener vecinos mejores y vamos a echarles mucho de menos. Él y su gente hermosa nos han cuidado y dado de comer en multitud de ocasiones. Siempre rico y siempre de buen humor. Todo nuestro cariño y gratitud. Nos vemos en Carcaixent.

Vicent Flor. Director de la Institució Alfons el Magnànim

La Taverna d'Enric ha sigut una referència: cuina saborosa de comarques i vins valencians, en el sentit més ampli, a Ciutat Vella. I amb el somriure d'Enric. I amb un públic fidel. Adéu i fins ara, Carcaixent.

Enric Alepuz. Músico (Pai Pai Studio, Gener)

"Vaig entrar per primera volta encisat pel cartell de “La cuina de les comarques, al cor de la ciutat”, en res tenia davant una paella de calamars i espinacs i un pastís de xocolate i taronja de llagrimeta. Jo vivia també al centre i allò era com un oasi. Com al poble. De veritat".

Javier Molinero. Arquitecto

"Ya podíamos pedirle cualquier cosa desde el Solar Corona, por extraña que fuera, un sacacorchos, todos los posos del café, lo que hiciera falta nos facilitaba siempre con absoluta amabilidad y esa sonrisaca que le caracteriza. ¡Grande el arroz al horno en calabaza! ¡Gran vecino!".

Joan Llobell. Periodista cultural

Només puc donar les gràcies pels bons moments passats a la Taverna de l'Enric. Va ser el primer restaurant que vaig anar quan va acabar el primer confinament de la puta pandèmia. Tenim putxero de polp, va dir Enric. Als que som de la Marina és com si ens cridaren al Nirvana.  O el polp amb faves guisades, que també va caure unes setmanes després. I un bon vi sempre recomanat, i unes rialles i breus estrofes de cançons  que sempre deixava caure Enric. Salut I força!  (no et perdonaré mai que em deixes sense putxero de polp, bandarra).

Patricia Gázquez Moreno. Fotógrafa y colaboradora de la Filmoteca de València

Serà molt complicat trobar a algú que estime i respecte la cuina i les matèries primes d'aquesta terra com Enric i companyia. Al cor de la ciutat de València ens quedem orfes en ixe sentit. Sempre tindré al record els seus deliciosos plats i els bons moments que hem compartit amb els amics a la seua taverna. Moltes gràcies i molta sort allà on vages, Enric!

Dídac Ballester. Diseñador

Ja fa uns quants anys un grup d'amics vam muntar la lògia secreta de l'arròs a forn. Intentem quedar un cop a l'any per tastar algun d'aquests arrossos mítics del País Valencià. La cita inaugural de la lògia va ser amb l'arròs al forn d'Enric, un arròs humil, sincer i rotund, com ell.

Joangre Maria Femenia. Gestor cultural de Pro21 y Trovam

Enric Cassasús és poesia que és menja, menjar que s’escolta, música que s’ensuma, son abraçades que curen l’ànima, riures i conversa, son arrels, estima per la cultura i el país, és l’amfitrió que et fa sentir especial, sentir que casa seua és casa nostra, ens marca un camí que recorrem com la vida, Centre Octubre, Micalet, Roters i la Taverna d’Enric, ara gaudirem d’anar a Carcaixent a la recerca del seu caliu.

Sara Mansanet. Directora del Festival Internacional de Mediometrajes La Cabina

Botifarres, arròs, figatells, carabassa, país... (emoji de cor trencat).

Jordi Sapena. Músico (Capricornio Uno, Tórtel, Amunt Estudi)

Saps quan tens el dia tort, i comences a tindre fam i la cosa va embrutant-se i entres a dinar a un lloc i... PEIM! t’apanyen el dia? Això em va passar a mi en La Taverna d’Enric. La culpa, d’un arròs melós en polp i espinacs i d’un got de vi. I és que a alguns se’ns guanya per la panxa, i per això Enric em tindrà guanyat per sempre, allà on vaja.

Rafa Rodríguez. Periodista y editor de Verlanga

Yo odiaba la sepia hasta que probé la ensaladilla que hacía Enric. Y en ese plato se resume lo que era su Taverna. Tradición bien entendida. Como cultura, como identidad. ¡Y esos arroces!  Le preguntabas por un plato y te daba una masterclass. Yo asocio su local a eso que tanto echo de menos ahora, una mesa y los amigos, Raúl y Ana, Mariajo y Pablo, allí comimos también (y tan bien) los ilustres miembros de la Logia del Arròs al Forn, allí intenté arreglar el mundo con Armand, allí Eva y yo sabíamos que nunca fallabas.

Núria Sendra. Editora en Edicions del Bullent

Els personatges de Teodor Llorente, d'haver estat reis, hagueren volgut dinar arròs amb fesols i naps. Jo, que m'he sentit reina a la manera republicana a La taverna d'Enric, trobaré a faltar que estiga al rovellet de l'ou de la ciutat de València.

Héctor Campoy (Merienda). Director de arte y diseñador

Recuerdo muy bien la primera vez que fuimos a la Taverna de Enric, y mas allà del arroz al horno de escándalo o el tamaño de los tomates valencianos que asomaban tras el mostrador, lo recuerdo porque fue la primera comida de la Lògia de l'arròs al forn. Una suerte de hermandad que se tramó junto a Diego Obiol, Rafa Rodríguez, Dídac Ballester, Patricia Bolinches y Eva Muñoz en torno a tan delicioso manjar, tan nuestro y ninguneado. Con la mesa presidida por una monumental cazuela de exquisito sabor, conseguimos hablar exclusivamente de arroz al horno, de sus lugares y recetas. Vaya donde vaya, que serà Carcaixent, allà que la Lògia volverá a sentarse a su mesa, ¡y que mesa! Gràcies Enric, tornarem.

Clara Andrés. Música y compositora

Anirem a Carcaixent a buscar a Enric, segur, però era un regal i un orgull tindre’l  al centre de València i que et fera sentir, entre tanta modernor i error, que estaves al poble i a casa disfrutant de la millor cuina cassolana i deixant-te de tonteries. Enric i Taverna, en eixe ordre,  lo milloret.

Ramir Calvo. Periodista, dj y locutor

La Taverna ha sigut l’aparador de la gastronomia valenciana en una plaça tan centralista com el Cap i Casal. Sempre amb productes frescos, Enric taral·lejava a la cuina mentre preparava titaina, figatells, arrossos variats i fideuades. Ara, quedem orfes de plats propis i el Carme serà un altre barri sense Enric.

Rick Treffers. Músico y cantautor holandés

En su Taberna, Enric hizo todo con amor y con detalle, desde los platos valencianos exquisitos hasta la gran calidad del equipo de sonido en los conciertillos matinales que montaba los domingos y de los que he podido formar parte. Buena onda total. Un abrazo y gracias desde el corazón del 'enric holandés'.

Jaume Ibáñez. Director, dramaturgo y actor

Se’n va la Cuina d’Enric, però no del tot. Torna a casa, a Carcaixent, a la ribera alta. S’emporta la seua cuina cassolana a sa casa, té sentit, no? Així som els de la ribera, roders però fidels al nostre entorn, com la seua cuina... al micalet, a roters, a corona... visca Enric!