Ardor lector: sentim les llibreries

Pareix que llegir (l’acte de llegir) siga la llum al final del túnel.

Sentim les llibreries –un gran amic invisible que va nàixer per a fer costat a les llibreries valencianes– ha arribat a la seua quarta edició. I cada any creixen les llibreries adscrites arreu del territori valencià. Enguany n’han sigut vora noranta. Fins a elles s’han acostat més de 2.200 persones per a comprar un llibre que acabarà en mans d’algú desconegut.

Algú llig per amor i un altre compra llibres per amor.

L’escriptora María Bastarós va ser la creadora del projecte en el 2020. La idea va nàixer per a fer costat a les llibreries de barri durant la pandèmia. Ara, ja sense aquelles circumstàncies, la iniciativa continua. L’equip no ha parat de créixer. La Fundació FULL ha sigut clau. També trobem a Xus Bernabeu, gestora cultural, Irene Herrera, periodista i Alejandro Fernández, programador. L’acció il·lustradora en 2023 ha anat a càrrec d’Andrea Oliva.

Sentim les llibreries és una manera d’acostar-se a la lectura més efectiva que l’obligació de llegir. És divertiment. Cal recordar que els llibreters i llibreteres de les xicotetes llibreries exercixen la seua acció prescriptora un dia darrere un altre.

M’agrada pensar que l’ardor lector no s’apagarà mai, en una època on és prou estrany trobar a una persona llegint en la cafeteria o en el parc. Cada vegada hi ha menys aus i menys lectors i, si jo fora ornitòleg, diria que en el meu barri a soles he pogut anellar un d’eixos exemplars. Es tracta d’un home que s’estima més els colors discrets per a la seua roba, que porta els ulls clars, com de boira marina, de tant que ha fumat. Amb la mateixa mà que sosté el cigarro i la llapissera subratlla les fulles o pren notes. Sol estar en un bar del carrer Cuba. Sosté llibres fora de modes amb la fruïció de l’última xamada, llibres ja fets objectes tacats de café o d’oli, exemplars que alimentaren altres ulls, aules en temps bons per a la Filosofia.

És complicat llegir al carrer. Si busque una analogia, un espill, més o menys visible amb llegir, em trobe amb voler. U llig per a no sentir-se a soles, diuen. Així que llegir i voler han de ser quasi la mateixa cosa. En els llibres s’han enarborat les paraules d’amor abans que en les boques.

M’agradaria que les persones llegiren més en els carrers i no sols en estiu per a espantar la calor i la sequera.

Kike Parra Veïnat (Alzira, 1971) és professor d’escriptura creativa i escriptor. Codirigix l’escola d’escriptura Selecta, a València. Els seus últims llibres de contes són Me pillas en mal momento i Ninguna mujer ha pisado la luna.

@kikeparraveinat