Foto: MalaerbaCASTELLÓ. Alguns li donen el nom de deforestació silenciosa. És un concepte que retrata d'una manera clara el constant abandonament de superfície agrícola que han patit durant les darreres dècades les comarques de Castelló. En els darrers 20 anys, vora el 25% de les terres han sigut abandonades, amb tot el que aquesta circumstància suposa. Perquè no es tracta només d'una reducció de la producció, sinó que té unes conseqüències mediambientals, amb un augment de les possibilitats de que es produïsquen incendis forestals; i també comporten riscos sanitaris.
Un fenomen que s'ha donat d'una forma preocupant a l'àmbit rural. La falta de relleu generacional, sobretot, i la falta de rendibilitat són les principals raons. Ara, noves iniciatives com Malaerba, gestionada per Ferran Mestre i Alba Cebrián, volen revertir eixa situació. Practiquen l'agricultura regenerativa, un model que pretén recuperar terres abandonades, en aquest cas de les comarques de l'interior, al mateix temps que té com a objectiu mantenir la fertilitat dels bancals i la biodiversitat de la terra.
“A través d'aquesta tècnica recuperem bancals abandonats i donem una nova vida a zones que s'anaven degradant i havien deixat de ser conreades”, explica Alba. No obstant, recalca que “el projecte va més enllà de l'activitat de manteniment de les terres i la producció dels fruits, i també busca la dinamització de la vida i de la cultura, la custòdia del territori i l'agitació social”.
Fotos cedides per Malaerba.La iniciativa va néixer l'any 2020. Diverses circumstàncies durant la pandemia, van provocar que Alba, infermera, i Ferran, treballador a l'aeroport, impulsaren un projecte que en aquells inicis també compartien Miquel i Roger. La dedicació de Ferran treballant les terres de la família a Benlloc va ser el punt de partida de la idea, que va prendre forma a partir de la participació de Malaerba en un concurs del centre d'emprenedoria La Niuada, amb seu també a Benlloc, des d'on els van assessorar i acompanyar.
A partir d'eixe moment es van posar a treballar. “Al nostre voltant hi havia molts bancals abandonats i erms i nosaltres creiem que era una llàstima perdre tot aquest llegat que ens han deixat els avantpassats... i és que la lluita contra l'abandonament rural també és un dels nostres principis”, assegura Alba Cebrián.
Ara mateix, Alba i Ferran estan centrats en el seu projecte i en poc més d'un any treballen ja 30 hectàrees de terreny de secà ubicades a Benlloc, la Serra d'en Galceran, Vilanova d'Alcolea i Vall d'Alba, on les oliveres, les garroferes i els ametllers dibuixen el paisatge. I ho fan integrats dins del sistema participatiu de garantia, “un model que va més enllà del certificat ecològic i que no només mira al producte en sí, sinó que incorpora aspectes socials i genera un compromís i una relació de confiança entre els productors i els consumidors”, explica Alba.
La incorporació de terreny al projecte va poc a poc, “i, de moment, funciona molt el boca a boca”, assenyala Cebrián. Juntament amb La Niuada han elaborat un banc de terres on les persones i famílies que no poden continuar treballant-les poden incorporar-les i, si s'arriba a un acord amb Malaerba, són cedides a la cooperativa per a ser conreades, mantindre-les fèrtils, recollir la producció i també vendre els productes. “Una tasca que es fa amb paciència baix el model de l'agricultura regenerativa, que té com una de les seues característiques el no llaurar, perquè d'aquesta manera augmenta el contingut de matèria orgànica i la capacitat del sòl d'emmagatzemar aigua”, explica Alba.
El treball de la cooperativa ubicada a Benlloc comença a donar els seus fruits a nivell productiu i durant aquest mes ja s'embotellarà la primera collita d'oli verge extra de Malaerba. I és que la transformació del fruit és un altre dels objectius, sempre practicant la venda directa del productor al consumidor a través dels canals curts de comercialització.
Ferran i Alba volen continuar amb aquest projecte i per això s'han integrat dins de la plataforma integrada per més de 50 empreses agrícoles i gastronòmiques per a intentar evitar la construcció d'un parc de més de 470 hectàrees ubicat entre les Coves de Vinromà, Benlloc i Cabanes que produirà energia solar a través de més de 250.000 plaques solars per donar servici a empreses d'altres llocs. “No seria just el fet de tirar per terra tot l'esforç que durant dècades han fet els productors i el sector turístic per a posar en valor els productes i el paisatge de la zona i intentar lluitar contra la despoblació”, conclou Alba Cebrián.
