VALÈNCIA. “La biblioteca ha de llegir la realitat social i política, ha d’observar permanentment l’entorn, deu saber què volen els ciutadans i anar més enllà de les seues necessitats”. Dins del món bibliotecari també hi ha gurus, com la colombiana Adriana Betancur. És un dels artífexs d’un fet històric: el ‘biblioturisme’ de la ciutat de Medellín: “Ningú se’n va de Medellín sense visitar les seues biblioteques”, assegura orgullosa. En la dècada dels 80 la segona urbs de Colòmbia començava la consolidació d’una xarxa de centres integrals per al desenvolupament cultural i social que s’ubicaren als barris més deprimits de la ciutat. Es tracta d’espais multiserveis, dessacralitzats, amb sales de navegació virtual, ludoteca, sales d’exposicions i auditoris. En arribar els 90, polítics i guerrilla acceptaren que serien espais per contrarestar la violència que creixia en la societat colombiana.

És la nova definició de la biblioteca pública del segle XXI. La que Betancur defensa aquests dies en el marc de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, on un centenar de professionals i animadors culturals han reflexionat sobre els nous reptes de les biblioteques en la societat actual. “Són fonamentals diversos canvis. L’un és l’estratègia d’actualització per a la comunitat. La biblioteca ha d’arribar al públic més enllà del seu espai físic. Parle, per exemple, de les estacions on els usuaris poden descarregar-se llibres o fins i tot apps per a llegir-los des del mòbil".