Biblioteques del SXXI: de la sacralització al servei per un teixit social i cultural

VALÈNCIA. “La biblioteca ha de llegir la realitat social i política, ha d’observar permanentment l’entorn, deu saber què volen els ciutadans i anar més enllà de les seues necessitats”. Dins del món bibliotecari també hi ha gurus, com la colombiana Adriana Betancur. És un dels artífexs d’un fet històric: el ‘biblioturisme’ de la ciutat de Medellín: “Ningú se’n va de Medellín sense visitar les seues biblioteques”, assegura orgullosa. En la dècada dels 80 la segona urbs de Colòmbia començava la consolidació d’una xarxa de centres integrals per al desenvolupament cultural i social que s’ubicaren als barris més deprimits de la ciutat. Es tracta d’espais multiserveis, dessacralitzats, amb sales de navegació virtual, ludoteca, sales d’exposicions i auditoris. En arribar els 90, polítics i guerrilla acceptaren que serien espais per contrarestar la violència que creixia en la societat colombiana.

És la nova definició de la biblioteca pública del segle XXI. La que Betancur defensa aquests dies en el marc de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, on un centenar de professionals i animadors culturals han reflexionat sobre els nous reptes de les biblioteques en la societat actual. “Són fonamentals diversos canvis. L’un és l’estratègia d’actualització per a la comunitat. La biblioteca ha d’arribar al públic més enllà del seu espai físic. Parle, per exemple, de les estacions on els usuaris poden descarregar-se llibres o fins i tot apps per a llegir-los des del mòbil". 

El nou rol del biblotecari

L’altre canvi imprescindible afecta la mentalitat del bibliotecari. Els presents en la IV Jornada Biblioteques del Segle XXI no abaixen el cap, són dels més motivats i saben que és urgent que els tècnics siguen hui “un activador, un facilitador dels processos socials, que no pot sacrificar la societat a la seua formació”. Per aquest motiu, Adriana Betancur considera la creativitat i l’habilitat de vincular a la comunitat dos requisits dels nous professionals. “Hem d’aconseguir que el ciutadà pense primer en nosaltres que en Google per aclarir els seus dubtes o demandes”, li recolza Ana Valdés, responsable de la biblioteca de Villena.

La tercera demanda social passa per la dessacralització d’aquests espais nugats a un codi de silenci i intel·lectualitat des de l’Edat Mitjana. “Les persones han de sentir-se còmodes amb uns codis més propers a elles. Han de ser centres més lúdics, que parlen el llenguatge dels joves. No podem crear lectors si no parlem com ells i dediquem àries dissenyades exclusivament per a ells”, argumenta Betancur de manera apassionada. 

En aquesta línia, afegeix: “Cap biblioteca ha de ser igual a una altra perquè la població que li envolta és distinta”. Adriana il·lustra aquesta última idea: “Si tinc una comunitat plena de rapers, la meua col·lecció de música rap ha de ser ampla. Puc, fins i tot, organitzar concerts. En un altre barri hi haurà més pintors i els llibres de Belles Arts augmentaran. Es faran exposicions sovint”.

Aquesta realitat de Medellín és comparable als idea-store de Londres, centres públics de lectura, ball i cursos formatius dins d’una arquitectura de qualitat i singular. I és un dels objectius que l’ONU vol aconseguir en 2030, és a dir, que les biblioteques públiques oferisquen un servei d’accés  universal a tot tipus d’informació.

Però quan ens mirem el melic ens trobem amb una gran traba: la Llei de Biblioteques de la Comunitat Valenciana. Per a Alicia Selles, presidenta del col·legi oficial de bibliotecaris i documentalistes, “aquesta norma no facilita la comunicació i coordinació amb les distintes administracions que són titulars de biblioteques; no permet l’articulació necessària entre elles per a garantir un pressupost digne; i no obliga a uns serveis mínims com pot ser el servei infantil”. A més, en la seua opinió, el text hauria “de consolidar un servei d’informació personalitzada al ciutadà a través de portals atractius”, el que “és molt més important que tindre en cada poble un edifici amb un rètol en l’entrada que diu: biblioteca”.

La necessitat imperiosa de canviar aquesta llei ha obligat el col·legi a actuar com a lobby, triant com a espai de pressió i petició l’església del monestir. Allí, baix els focus sacramentals, va reunir dijous quatre diputats dels cinc grups parlamentaris en les Corts: el socialista Manolo Mata, Miguel Ángel Mulet pel PP, Josep Nadal de Compromís i Llum Quiñonero per Podem.

L’estratègia dels bibliotecaris, dirigits per l’experta mediadora Adriana Betancur, va buscar la complicitat dels polítics a través de la memòria. Manolo Mata, aficionat lector i culturalment actiu, va recordar la pols i l’olor propi de la biblioteca de l’Hospital de València; però rabent va caure de l’ensimismament i va apostar per conceptes moderns, com el dels books-tracks que retrata Alan Bennet en Una lectora nada común. Així mateix, va subratllar l’útil treball que per als diputats fa el servei de documentació de les Corts com el que fa per a la societat la vintena de documentalistes repescades de l’antiga Canal 9 per salvar digitalment l’arxiu audiovisual.

Tot passa, alguna cosa queda

Per a Josep Nadal, biblioteca significa espai de socialització en el seu Pego natal: “eixe lloc on anàvem després d’eixir d’escola i berenar”. Allí es va aficionar als còmics, va aprendre d’educació sexual amb fotografies, es va trobar amb la història “que no contava la tele” i la imatge del poble valencià “que no era l’estàndard” i va descobrir un munt de discos i pel·lícules. Per això, va lamentar que els joves s’hagen desvinculat de les biblioteques i ara fixen com punt de trobada els locals de màquines expenedores de dolços i begudes. 

Miguel Ángel Mulet, responsable de les biblioteques municipals de Castelló durant dues dècades, va apel·lar a la racionalitat a l’hora de configurar biblioteques per a evitar casos incrèduls com el de Vila-real, amb un centre buit de llibres. Tot i que en un primer moment els quatre polítics s’escudaren en un “nosaltres només distribuïm fons”, els bibliotecaris aconseguiren finalment el compromís dels diputats per a emprendre el canvi legislatiu.

València, un pas per davant

On des de fa mesos s’olora voluntat de canvi és en la xarxa de biblioteques públiques municipals de València. “Era un despropòsit que tingueren una biblioteca de 600 metres quadrats a La Rambleta sense cap tècnic bibliotecari al capdavant i que biblioteques de barri passaren totalment desapercebudes entre els veïns”, apunta la presidenta del col·legi de bibliotecaris i documentalistes. Aplaudeix “la nova racionalització” del servei bibliotecari en la ciutat i les consultes als ciutadans a través d’enquestes, però els demana més “urgència” després de dos anys de planificació.

“Acabarem 2016 amb personal suficient en totes les biblioteques perquè no hagen de tancar alguns dies per falta de personal i en 2017 totes comptaran amb una WIFI potent per tal que qualsevol ciutadà puga accedir a la web des d’aquests centres”, assegura la regidora responsable de l’ària, Maria Oliver. “D’aquesta manera, les volem convertir en un instrument per a l’equitat social”. 

El pla d’acció, que ha començat en el barri de Russafa i de Malilla, també donarà llibertat als bibliotecaris perquè renoven els fons d’acord amb les necessitats dels barris i planifiquen activitats que escapen de la estricta lectura visual.

Les enquestes municipals han revelat que només dos de cada 10 ciutadans coneix i utilitza les biblioteques municipals. Entre els que no les utilitzen, un 37% apunta que l’oferta no els és atractiva; un 32% assenyala la incompatibilitat entre l’horari de les biblioteques i la seua vida personal i professional i un 26% comenta que desconeix la xarxa. L’edat del perfil de l’usuari es troba entre els 35 i els 64 anys, per tant, la joventut del cap i casal viu totalment apartada d’aquests espais passius que esperen que els visitem. Dinamitzar-los és hui el principal objectiu per tal d’aconseguir la mirada de Borges: “sempre vaig imaginar el paradís com una espècie de biblioteca”.