VALÈNCIA. Videojocs, ordinadors, tauletes, mòbils, televisió… Els xiquets són curiosos i inquiets i necessiten estímuls per a aprendre a desenvolupar-se en el seu entorn. La natura, la música, l’art o la dansa poden ser alguns dels exemples d'enriquiment per als més petits, i els aparten d'ésser 'absorbits' per les apps de ‘cantajuegos’ o els jocs del mòbil, ja que el contacte entre ells i el desenvolupament d’habilitats comunes és molt positiu.
César G´mez Bernardino va pensar en això quan va crear el joc de taula Cats, una excusa perfecta per reunir a xiquets (i majors) i passar una estona divertida junts. Ell va estudiar disseny a la Universitat Politècnica de València i els jocs de taula sempre han format part de la seua vida, fins al punt d'haver-ne creat anteriorment (¡Abordaje!, Walking on the Moon o Eureka!). Així, Cats sorgeix de la iniciativa de crear un joc temàtic i de retre homenatge a Narly, el seu gat. I arriba en un moment de ‘boom’ dels jocs de taula al territori, ja que segons explica el seu autor, a Europa sempre ha hagut més afició pels jocs de taula que ací però les coses estan canviant.
És un joc pensat per a persones a partir de 8 anys que desenvolupa habilitats d’estratègia, raonament, negociació i relació. Deixa molt poc a l’atzar i consisteix en què cada jugador és un gat i té l'objectiu de ser el més feliç de la partida. Al llarg del joc es van repartint una sèrie de tasques (treure tota la sorra del caixó, vomitar al passadís o fer una becadeta al sol) que els jugadors hauran d’anar acomplint i rebent recompenses, però hauran de tenir compte que 'El senyor que viu ací' (una fitxa autònoma que va desplaçant-se per tot el taulell), no els enxampe i els reste puntuació. El tauler es divideix en les diferents parts de la casa, a través de les quals els gats hauran d'anar desplaçant-se i jugant les seues fitxes per a evitar tenir 'contadors d'estrés' o ser castigats pel 'Senyor que viu ací'. Per a evitar tenir càstigs o contadors d'estrés (que resten punts de felicitat) els gats hauran de 'barallar-se' entre ells i guanyar o aconseguir enganyar a l'humà a través de l'estratègia.
D'altra banda, per a poder eliminar l'estrés i sumar punts de felicitat, el gat compta amb les 'Fitxes d'objectiu' que consisteixen en fer activitats que li agraden a ell i, en ocasions, a l'humà amb qui comparteixen casa però s'ha d'anar amb compte perquè els altres jugadors poden furtar-te les 'fitxes d'objectiu' a través de l'estratègia. Finalment, el gat que acumule més punts de felicitat serà el guanyador, ja que tal i com diu César, la premissa és clara: els gats són els amos i senyors de la llar i els humans que vivim amb ells complim les funcions d'obrir una llauneta de menjar per a gat de tant en tant i de gratar-los darrere de l'orella. Les partides tenen una duració d’aproximadament 30 minuts i el joc es pot adquirir en tendes especialitzades.
Les tendes especialitzades a València són Homoludicus, a prop del mercat d’Abastos en el carrer Sanchis Sivera, Generación X (a Benimaclet), DComic (zona Xúqer), Vitruvian Games (junt a l’estació del Nord) o Zacatrus (Antic Regne de València).
El joc, 'made in València', està il·lustrat pel també valencià José Fenollosa, conegut en el món del còmic com a il·lustrador especialitzat en gats. Gómez conta que quan va començar a portar endavant el projecte, va considerar que Fenollosa era la persona idònia. “Ell és conegut per dibuixar gats en projectes com Miau o Ultragato. Vaig sentir que la seua habilitat per a reflectir el caràcter dels nostres amics peluts era el que necessitava”, explica. Les il·lustracions tenen colors vius i línies amables, que aporten dinamisme a les partides.
Micromecenatge com a finançament
El projecte es va portar endavant a través d’una plataforma de crowdfunding. Tal i com explica César Gómez, sense el micromecentage no haguera pogut portar endavant Cats. En un principi, es varen demanar 9.500 euros i finalment es van recaptar 15.000, tanmateix l’autor conta que no es tracta de “rebre diners i asseure’s a esperar”, sinó que implica un gran treball de promoció, difusió, viatges, presentacions… per a aconseguir que el joc tinga una eixida i rentabilitat. “Generalment, un creador de jocs de taula amb una editorial xicoteta com la meua (2D10 Juegos) ho té difícil per a arribar a un nombre elevat de vendes. Hi ha editorials molt importants a nivell estatal i global com Asmodee o Hasbro (multinacionals) o Devir (dins de l'àmbit espanyol) que ‘dominen la partida’. Els que tenim projectes propis ens movem en una escala més petita, com els escriptors de llibres que no treballen per a editorials importants”.
