X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

València, quina paciència

Comença l’espectacle

17/02/2019 - 

VALÈNCIA. Mentre arribe el moment d’exercir el dret democràtic, votar, ens procurarem pràctiques d’entreteniment, d’aquelles que ens il·lustren de valent i fan passar l’estona. Trobe que rescataré un passatemps de joventut i que encara mantinc amb certa regularitat, depèn molt de la complicitat de la companyia. Aprofita, segons els moments, per mantenir la sang calenta i alhora conservar-la freda per no perdre graus de serenitat. Cercaré una bona cantonada, un lloc estratègic per veure, per fer de voyeurs i tafaners, per tal d’endevinar i aventurar quina és la ideologia d’aquells que caminen per les voreres. És com fer apostes, juguesques i travesses amb els vianants, amb la possible intenció de vot. Perfils urbans que circulen amb signes i estètiques lliures i que ens deixen especular, com a esbargiment, amb la seua orientació política. Uns personatges anònims als nostres ulls que estimulen la  verborrea i la retòrica amb porcions de temeritat i rialles entre els “jugadors” del comboi. Aquests desconeguts ciutadans poden camuflar, perfectament, l’orientació ideològica fent mala o bona pinta, tant se val si és urbana com de pagès. Tribus que surten a l’escenari de la via pública redecorant l’escenari cada instant.

Moviments que es mengen les ciutats modernes del món i fan una bocí a casa nostra. Millennials, ja passats, que treuen nyapa, picant d’ací i d’allà, cybers  de tecnologia avançada i casolana que formen part d’aquesta subcultura de looks barrejats amb yuccies (jovenets creatius urbans, ací a mansalva) que tant alimenten els hipsters. Repartidors de mercaderies instantànies, negociants, empresaris amb vestits clonats, rapers amb roba grandíssima i ferralla daurada al damunt. Funcionaris endiumenjats, swaggers, marcant marques i presència amb wifi...  De tant en tant, uns otakus fascinats per la cultura nipona i alimentats d’anime, estimulen la visió i el gust del sushi de peix mantega i dels dorayakis pels carrers més undergrounds de València. Iaios i iaies passegen per les voreres  del mercat de Russafa, cercant el sol, amb bosses de carxofes i porros. Fauna i flora variada a la ciutat. Aconselle aquest joc de carrer, d’espai obert, homenatjant a Arthur Conan Doyle, jugant a ser Sherlock Holmes. Fem de detectius mediterranis, observadors, amb intents d’inferir i deduir per les aparences, estereotipades o no, les intencions dels vots valencians. Els entrenaments d’aquesta índole delecten la imaginació perquè la cosa cada cop es complica més.

Nous perfils, aterridors, s’aturen als semàfors. Valorem que el comportament estètic també comunica amb porcions de frivolitat. Quants cops hem rigut en veure àlbums fotogràfics de saraus, de mítings, d’inauguracions, de festivalets i mostres? Quants cops som estilistes d’una societat que brama ideologia, formes de vida i codis estètics? Compartir el divertiment és bo. Argumentacions, raonaments destarifats, acompanyats de patates i ametlles fregides a les taules de qualsevol cafeteria, bevent aigua, vermut o cervesa artesana. Segons l’humor, seleccioneu el districte. Drama, comèdia i melodrama. L’exhibició està servida a la planxa, com la sípia. 

És el moment d’actuacions estel·lars, de protagonistes sincers, i també d’hipòcrites.  De punyalades a tort i a dret que fa de nosaltres unes  càndides víctimes en contradicció constant o no. El fet és que aquest enrenou fa sortir-nos del fogó, empinar-nos per les parets. S’alça el teló i l’escenari de la llum, de les flors i  de l’amor (seguint la lletra de la cançoneta) s’omple de personalitats dibuixades d’antuvi o acabes de dissenyar. Haurem de prendre el moment com un exercici visual amb les interpretacions de polítics, amics i saludats. Versions que donaran força joc a les trobades amb els nostres. Un entreteniment necessari, per treure’ns de polleguera, per desvetllar emocions al decorat de cartó pedra, al de la ciutat baquetejada i amb alguns mots solts que ens emocionen. El guió, probablement no massa brillant, per desgràcia, es desplegarà pels carrers de ciutats i pobles. Un tour imparable per aconseguir posició amb l’honestedat comptada amb els dits d’una mà, vinga de les dues. L’experiència demostra que la frustració sempre venç els més idealistes. Tot  un serial  ininterromput fins a arribar al dia X, el de les paperetes i els dels paperots.

Cada dia ens impacten més coses. Ens alteren, no ens deixen indiferents. Sembla mentida que amb els anys no mesurem les commocions diàries, els ensurts, les poca-soltades de rutina. Al meu entorn més íntim ens afecten infinitat d’enrònies que no ens hauríem de deixar bocabadats tenint en compte el nostre DNI. Es coneix que els humans no escarmenten, no aprenem la lliçó, ens entendrim, som fluixos. Donem massa importància, dediquem molts  minuts, amb el sentiment més inveterat a la nostra ànima, a éssers  menyspreables,  que no fan el pes. Bateguem al compàs de situacions esgotadores que ataquen diàriament la rutina legal i honesta. Temps durs i problemàtics, de compulsions kafkianes i escandaloses. Vénen les eleccions, en el dia d'avui tot són dates que ballen a l’Estat i ací veurem què fem.

Presenciarem escenaris saturats d’eslògans i frases buides. Descobrirem somriures falsos i abraçades suades. Ens adonarem dels nous vinguts, veurem aplaudiments a líders i  per darrere els farem pam i pipa. Passejarem entre pilotes i llepaculs d’aquests que acaben de pujar al carro de la identitat. Viurem un travestisme arrogant d’aparences. Explorarem l’aventura de les eleccions per veure quin són els bons, els nostres. Perseguirem, a ser possible, aquells que no defrauden pel camí. Ací ens podem aventurar a posicionar-los, no n’hi ha tanta discreció. El punt de vista a la llarga i a la curta, la percepció visual, la sensació de tuf, d’olor de frau, es fa palès davant de la prepotència i la tirania. Només en aquesta carrera, encara sense data  mentre escric l’article de diumenge, sospesem la cursa, la inclinació de la marxa dels corredors de la suposada esquerra. Vigilem el viratge cap a la dreta com a llicència, per por a perdre vots i crear tendència covarda. La marató és llarga, cal tenir presa la mida, saber quin peu calça. Cames ajudeu-me! La galeria fotogràfica està servida. La tribu electoral es vesteix de gala. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email