VALÈNCIA. En un dels seus textos, Borges ens parla dels justos, una sèrie de persones que, sense saber-ho, justifiquen l'existència de la humanitat amb la seua mera presència en el món simplement perquè fan allò correcte, el que han de fer encara que siguen actes banals. El passat divendres es va reunir un grup de persones a València per la presentació de la novel·la Estiu, de Josep Vicent Miralles, en la llibreria Patagonia. Paret amb paret de la llibreria està la seu d’un partit que l’extrema dreta ha escollit per concentrar-se periòdicament per a presumir d’odi i fanatisme, i va voler la casualitat que les dos coses, la concentració de nostàlgics del franquisme i la presentació del llibre, foren a la mateixa hora.
La presentació del llibre no va ser gens fàcil. Mentre l’autor i un dels editors tractaven de d’explicar la trama d’Estiu es colaven crits que ja són una cimera de la poesia castellana: "Que te vote Txapote", "España unida jamás serà vencida" o "No es una sede, es un puticlub". Desconec si els assistents havien portat, com sí van fer a Madrid, nines unflables per tal de personificar en elles a les ministres del govern, o si havia algú caracteritzat amb un cap de bou o amb un escut del Capità Amèrica pintat amb els colors de la bandera d’Espanya. També ha volgut la casualitat que en la novel·la de Miralles s’explique, entre altres coses, el naixement i creixement d’un partit d’extrema dreta, les trampes i mecanismes als quals recorren per tal de capitalitzar el malestar de la gent i l’absoluta ruïna moral que representen.
Miralles s’atabalava a vegades, i li costava filar el discurs mentres continuaven colant-se les consignes que es cridaven a pocs metres. Però va tindre un parell de moments de brillantor epifànica: com el bon professor que és, ens digué que fer història-ficció ens posa reptes personals difícils de contestar. Per exemple, qui hauríem sigut nosaltres a l’Espanya de 1936? Què hauríem fet? O a l’Alemanya de 1934? Quina hauria estat la nostra actuació d’haver sigut contemporanis d'eixos dos moments de naixement de l’horror? El que està fent l’extrema dreta ens ha donat la possibilitat de saber-ho: som les persones que no desconvoquem la presentació d’una novel·la en valencià, inclús amb un govern que menysprea el nostre idioma; som els que decidim acudir a l’acte, inclús sabent que a pocs metres hi ha persones que ens odien; som els que entre cultura o barbàrie, escollim cultura.
No som els justos de Borges, la nostra existència no justifica el món, però en esta ocasió ens ho estan posant fàcil per a saber a qui i on hem de fer costat si no volem que la història ens torne a passar per damunt.