El domini del ventre, el cos i la ment

Parlem de rics i de pobres. No es parla prou d’esta desigualtat. Portem alguns anys parlant molt de la desigualtat entre hòmens i dones, entre heterosexuals, homosexuals i persones trans. Són desigualtats que em preocupen profundament i que treballe dins i fora de l’aula per a tractar de pal·liar. Però també pense que han anat arraconant la mare de totes les desigualtats: l’econòmica.

Parlem de cossos (i ments) que es poden comprar (o llogar. No és igual?). I de la gent amb poder i diners que es pot permetre eixes mercaderies. No li diguem ventre de lloguer. La figura metonímica, ací, resulta obscena per fal·laç. Tot el món sap que el cos i la ment d’una dona es transformen a tots els nivells durant un embaràs: les hormones, el cervell, la circulació de la sang… Des de les genives adolorides als peus unflats: no es tracta d’un ventre, ni tan sols d’un úter. És el cos (i la ment) d’un ser humà.

Parlem de persones que poden comprar o llogar cossos: sempre els mateixos cossos (i ments, però d’això sí que no et parlarà ningú): els dels més necessitats, els dels condemnats de la terra, que diria Frantz Fanon. “Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos”. Sempre Galeano. Cossos que gesten el desig alié de tindre un fill. Cossos que s’utilitzen per a satisfer el desig sexual d’un altre, com els de les prostitutes. Cossos que s’ofeguen en mines del Congo per a extraure el coltan dels nostres desitjats aparells electrònics. Cossos que moren jóvens per respirar productes químics usats per a fabricar tota la roba que no necessitem però comprem compulsivament, desig absurd.

La qüestió ací és que sempre són els mateixos els que posen els cossos (i les ments) al servici dels desitjos dels mateixos, també. I que mai es parla de les raons, de les estructures de poder, del sistema econòmic pervers i antihumà que els espenta a vendre’s. Ho donem per descomptat. “There is no alternative”, que deia Thatcher. Quan sents la cantarella del “ho fan lliurement, perquè volen”, sols pensa una cosa: ho faries tu? Baixar a per coltan, prostituir-te, gestar per a un altre. La resposta sincera és que tu no necessites fer-ho. Jo tampoc. Llavors, llegiu un cas extrem de domini de cossos i ments: llegiu Episodios en la vida de una esclava, de Harriet Jacobs (La Navaja Suiza, 2022). I parlem del que són capaços de fer els rics, quan les lleis els emparen, amb els desheretats de la terra.

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.

@PuriMascarell