El nou disc de Sandra Monfort explora el punt d'encontre entre el folk i el pop dels 80

VALÈNCIA. L'artista valenciana Sandra Monfort és sinònim de tradició, de folk i de recerca però també d'avantguarda i d'experimentació. En Niño Reptil Ángel, el seu àlbum de debut, travessava la tradició des de la carícia de l'electrònica i de la poesia. Ara presenta La Mona, un segon disc on fa una exploració del terreny on convergix música folk i el pop dels 80. 

"Amb arranjaments de banda valenciana, percussions, sintetitzadors dels 80, guitarres vigoroses i la seua veu, per moments tendra i per moments segura i infal·lible, va teixint les cançons per a crear un univers únic i embalsamat de poesia i ball", resumix la discogràfica. "L'artista canta en la seua llengua materna des d'un to tan quotidià i real que ens fa impossible no situar-nos en un espai carregat de vida i col·lectivitat dels pobles valencians, els seus carrers, les seues festes, els seus desitjos, els seus laments...", explica la nota. 

La Mona es mou entre pasdobles, bachatas, boleros, balades i altres pals folklòrics cantats en valencià i combinats amb els sons més contemporanis. Sandra Monfort parla de temes tan sensibles com el suïcidi, la maternitat, el patriarcat, l'amor, el sexe, la mort, la violència masclista i el dolor, des d'un to lluminós i esperançador.