El Premi Lletraferit 2023 de Novel·la es declara desert

VALÈNCIA. Si bé l’any passat el reconegut Premi Lletraferit de Novel·la, el mateix que catapultà l'èxit de Noruega, l'obra de Rafa Lahuerta, va ser concedit ex aequo a dos autors diferents, Purificació Mascarell per Mireia i Andreu Sevilla per Els inútils, enguany s’ha declarat, en canvi, desert. Els Premis Lletraferit, organitzats per Ediciones Plaza i Llibres de la Drassana, es van fer públics en la gala que va tindre lloc este divendres 30 de juny en el Biohub de la Marina de València, en un acte conduït per la comunicadora Maria Fuster, amb l’actuació del grup Marjal i l'assistència de vora dos-centes persones, incloent-hi la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Verònica Cantó, la presidenta del Consell Valencià de Cultura, Dolors Pedrós, el proper regidor de Cultura de l’Ajuntament de València Jose Luis Moreno, el secretari autonòmic de Cultura i Esports en funcions, Ximo López Camps, escriptors, editors i membres destacats del panorama cultural valencià.

Segons apuntà l’editor Vicent Baydal en nom del jurat, “tot i el volum d’obres presentades –algunes, sens dubte, de qualitat, i animem els autors i autores a intentar publicar-les–, no n’hem trobat cap que cree un mite literari, que puga esdevindre, per una o altra raó, tot un referent per a la literatura, la cultura i la societat valencianes, que és el que busquem sempre amb estos guardons; i és per això que hem decidit declarar desert el Premi Lletraferit de Novel·la 2023”. També ha indicat, a més, que “de les 39 obres presentades més del 90% han sigut d’autoria masculina, de manera que fem una crida pública per a poder comptar també amb veus i mirades femenines en les pròximes edicions”.

En la mateixa gala es va lliurar també el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, guanyat per Óscar Mora (Dolores, 1978) amb La tempesta de Sant Joan, obra de la qual Josep Vicent Miralles, membre del jurat, ha destacat que: "És una divertidíssima novel·la d’aventures que entronca amb els clàssics juvenils de la nostra adolescència, però també amb referents moderns com 'Stranger Things'. Una obra en què dos colles d’amics i amigues arriben a Dénia per a passar l’estiu de les seues vides i molt prompte es voran envoltats per un misteri que hauran de desentranyar, relacionat amb una estranya germandat de pescadors i un lladre de relíquies arqueològiques. Una adolescència somiada per tots, amb aventures, misteri, acció, diversió, amor i amistat". 

També ha indicat que: “Estem convençuts que 'La tempesta de Sant Joan' continuarà la bona línia marcada per èxits anteriors del Premi Diafebus com 'La Casa Invisible', de Carme Cardona, o 'Aitana Torrent, caçadora d’espantacriatures', d’Alfons Pérez Daràs, que ens estan ajudant a bastir un univers de ficció propi, amb un imaginari valencià i uns valors universals”.

Per la seua banda, Óscar Mora ha confessat que "he escrit el llibre que m'agradaria haver viscut", a més de reivindicar que el seu ofici "és el de contar històries" i agrair el premi a Drassana, "una editorial de les que fan teixit de veres".

Ferran Torrent, Premi Lletraferit de Cultura Valenciana

Com ja s’havia anunciat prèviament, també es concedí el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana a l’escriptor Ferran Torrent (Sedaví, 1952), en reconeixement a una trajectòria d'èxit literari indiscutible, ja que, sense cap mena de dubte, és l’autor valencià més venut i llegit de la nostra contemporaneïtat. Segons va apuntar l’editor Toni Sabater, “Torrent ha alçat un autèntic retaule de la societat valenciana a través d’una vintena de novel·les, com 'Gràcies per la propina', 'L’illa de l’holandés', 'Societat limitada', 'La vida en l’abisme' o la recent 'Memòries de mi mateix', que han creat un mosaic inesborrable d’enorme vivacitat i l’han convertit en un escriptor indispensable que romandrà en les lletres valencianes del trànsit del segle XX al XXI”.

En el discurs de recepció del premi, Torrent ha parlat sobre "la importància de l'estil" com el tret definitiu que identifica als autors. Ha resumit la seua literatura a partir de "la mirada de la ciutat des de la perifèria", comparant-se de la visió de Rafa Lahuerta amb Noruega, que proposa just el contrari. Un discurs en el qual no ha volgut llegir molt perquè "la literatura s'ha d'acostar a la gent".