Sent final d’octubre, parlem de Halloween. Una festa que celebra el terror i recorda de manera festiva als morts. Per a la nostra cultura resulta estrany.
Una festa que a més a més es decora amb ossos, òrgans i tota classe de membres mutilats. Qualsevol diria que això és agradable de veure com a decoració o com a menjar. Encara que reflexionant-ho… crec que just els valencians tenim una gastronomia que sap bé d’això. Sí, de menjar òrgans i extremitats d’animals, i no precisament llepolies típiques del famós “truco y trato”. Parlem de plats tradicionals de la nostra cuina.
Les vitrines d’esmorzars valencians serien el somni de qualsevol multinacional estatunidenca que visca del marxandatge, decoració o alimentació amb temàtica de Halloween. Som d’esmorzar peus de porc, fetges, cervells, renyons, sang amb ceba, cua de bou, orella, ‘morro’, lleterola… Parts de molts animals que fan del nostre esmorzar un autèntic homenatge al verb sucar.
Molts si ens parem a pensar bé, dubtaríem a consumir este tipus de menjar, però, segurament hem menjat productes del “Halloween valencià” sense saber-ho.
L’hamburguesa valenciana
Llegim figatells en una carta de ‘picaetes’ o en una vitrina d’esmorzars i ens llancem com si estiguérem bojos. Molts la bategen com l’hamburguesa valenciana. Doncs amics i amigues, parlem d’una elaboració feta amb fetge de porc i els budells de la membrana que envolta òrgans interns de l’estómac dels porcs. Un dels tresors valencians. Un mos amb greix, però molt agradable, una crosta l’envolta i per dins la seua textura és molt tendra.
Parlant d’acompanyament, els preferits solen ser: la ceba caramel·litzada, la mostassa o alguna herba fresca que rebaixe la intensitat de tanta carn junta. Al racó de Xavi, al barri de Malilla de València, podem degustar un dels entrepans que més et farà gaudir d’aquesta elaboració tan nostra.
El figatell és propi de la comarca de la Marina i la Safor, però s’ha estés cada volta a més cuines valencianes, des de cases a establiments amb reconeixements. Un producte amb recepta 100% valenciana.
El secret de qui fa la paella
Una llei no escrita és que la mestra o el mestre paeller mai poden estar sense menjar o beure durant el cuinat. La paciència és una de les claus per a fer una paella bona, fregir bé la carn, que agafe color daurat. La verdura cada una al seu punt i ben sofregida junt amb la tomaca. Però, mentre la màgia es fa al calder, el cuiner necessita estar ben hidratat i nodrit com ja hem dit. El moment de fregir el pollastre i el conill deixa el millor mos. El fetge del conill.
La sal grossa, unes gotes de llima, tallar-ho en trossos generosos, una beguda fresca. Hi ha poques coses millors que deixar cuinar la carn i, mentre escoltes com fregeixen tots els ingredients, degustar el fetge.
Dràcula era valencià
Pràcticament, 3.000 km separen Transsilvània de València, però hi ha moltes similituds culturals. Tots coneixem les històries del Comte Dràcula i la seua afició per la sang. Arribada la data de Halloween els carrers, les botigues i els basars asiàtics s’emplenen d’homenatges a este benvolgut comte. Però a la nostra terra no cal esperar a finals d’octubre per a retre homenatge.
Ací, cada dia, centenars de bars cuinen diferents òrgans i fins i tot sang. Prop de la ciutat de València, a Albalat dels Sorells, tenim el Bar Centro, un temple d’este tipus de cuina. Renyons a la planxa, tripes amb orella, sang amb ceba o llengua confitada, són algunes de les propostes que pots trobar a la seua mítica vitrina d’esmorzars. Si vols morir en pau i passar a formar part de la nit de Halloween, una ració de la ja nomenada llengua confitada pot fer-te arribar al cel.
