Pel seu preu ajustat, la seua capacitat de saciar els estómacs més famolencs i la gran qualitat del producte valencià, els entrepans d’embotit són els reis de molts bars d’esmorzars. Llonganisses, botifarrons, xoriços i també blanquets en alguns bars com el Cristóbal, són acompanyament ideal per a truites, creïlles, pimentons fregits o pisto.
Hi ha altres embotits menys populars com el perro de Requena o la bufa de la Safor que també són molt interessants. En este festival carni podríem incloure els figatells o la pilota del putxero, que també formen part d’alguns esmorzars. De totes maneres, els tres més habituals són els que formen l’entrepà republicà: el roig del xoriç, el morat de la botifarra i –podem imaginar-nos– el groc de la llonganissa, en una barreja típica de La Pascuala, que també és coneguda com a semàfor en altres llocs.
Després cadascú pot decidir si està millor l’embotit de Requena, el d’Ontinyent o altres menys famosos com els de Cabdet, Toixa, Sagunt o Xirivella. Perquè carnisseries bones hi ha per tota la geografia valenciana. Això sí, una cosa tenim tots clara: l’embotit molt millor a la brasa i acabat de torrar. Com el faller, un clàssic que porta blanc i negre amb faves. Llonganisses i botifarra torrades al gust i un poc de maionesa o allioli són una combinació perfecta. Com que l’embotit aguanta bé unes hores i no es fa tan eixut com el llomello, el pollastre o els filets, és ideal per a embolicar-lo i portar-lo al casal o a un sopar de pa i porta. Si, en canvi, el que vols és anar a un bar a menjar-te’l de bon matí i acompanyar-lo d'un bon cremaet, res millor que visitar Ca Cent Duros en Borbotó.
- Francho Lázaro Aznar
Tècnicament, Borbotó és una pedania de València, però, una volta allí, la sensació és la d’estar en un poblet de l’Horta allunyat de les presses de la capital. Allí va obrir en 2012 Casa Cent Duros, i el seu semàfor, amb llonganissa, xoriço i botifarra torrats a la pedra, s’ha fet molt popular. Entre setmana es nota el caràcter de poble eminentment llaurador, i el cap de setmana canvia el públic i s’ompli d’urbanites amb menys pressa i més ganes de cervesa. El seu cremaet fet amb mel és pràcticament un vaqueret de rom tocat de café, ben carregat, com els seus entrepans. I si arribes prompte amb les safates plenes podràs acompanyar eixe meravellós embotit amb un fum de verduretes acabades de fregir. Un pla faller insuperable.
