En el Horno de San Bartolomé acumulen reconeixements per les seues fogasses, vienes i pans de diverses grandàries i farines, així que és fàcil que vages cercant pa, i et quedes pels dolços. No tenen l’aparador tan ple de productes com a altres forns, però tot el que tenen està exquisit, des de la napolitana de xocolate a l’estil del “pain au xocolat” francés que tant li agrada a Rosalía; fins a unes ensaïmades que ja firmarien en Mallorca; passant per la novetat més demanada, la tortada de formatge.

Ara bé, ací hi ha una preparació que ha generat una autèntica addicció entre els clients habituals, i no parle de la cassoleta de "lemon curd" i merengue, que també. El dolç que et conquerirà per sempre és el seu croissant de mascarpone. Tota la vida barrejant nata i xocolate per a fer eixe invent anomenat “trufa” quan la nata calia mesclar-la des de l'inici amb mascarpone. La crema és sabrosa, no para gens dolça i t'acarona cada racó de la cavitat bucal con si una ploma de l’edredó nòrdic… deliciosa. El continent, el croissant, és mantegós, cruixent i canònic, amb la forma i la grandària ideals per rebre la crema celestial. Tot això rematat d’unes pipes de carabassa, que li aporten un toc cruixent molt interessant, i una fina capa de sucre glacejat perquè ningú es confonga i pense que el conjunt quedarà salat. Si voleu un moment de felicitat, no heu de fer més que tastar este croissant, promés que no vos defraudarà.