VALÈNCIA. Si parlem de literatura infantil i, especialment, d’àlbums il·lustrats, sempre és interessant recordar l’opinió que, en alguna ocasió, Eric Carle ha manifestat amb un to divertit sobre aquesta. Així, per a aquest autor i il·lustrador estatunidenc, la diferència principal entre els escriptors que escriuen per adults i els que ho fan per a infants resideix en el fet que els primers comencen un text amb una idea que pot expressar-se amb trenta-cinc paraules i acaben multiplicant-les per mil, contràriament, els autors de llibres infantils presenten una ocurrència inicial de trenta-cinc mil paraules que redueixen, finalment, fins a trenta-cinc. Potser es tracte d’una exageració, sí, però per a Carle és precisament aquesta afirmació la que caracteritza els llibres infantils i la que defineix, per tant, tota la seua obra literària.
'L’eruguetagoluda' (Kókinos, 2007) és el títol d’Eric Carle més popular i una de les publicacions que més fidelment segueix aquest propòsit de brevetat textual (es tracta d’un relat de només dues-centes vint-i-quatre paraules!). El protagonista és un animal, en aquest cas una eruga, que només eixir de l’ou, corre famolenca entre les pàgines del llibre, literalment, ja que existeix una edició encunyada d’aquest conte, per a dur-se a la boca tot allò que troba fins que, evidentment, cau malalta. Aquesta és només una menudíssima mostra de la ingent producció de Carle, un dels autors clàssics més valorats de la literatura per a infants que ha aconseguit fer dels àlbums il·lustrats una autèntica joguina de paper mitjançant la presentació d’una trama narrativa autònoma i enginyosa i unes il·lustracions molt personals i recognoscibles fetes amb la tècnica del collage, amb figures de papers de colors tenyits a mà i retallades sobre fons blancs.
Llegir doncs La cabra goluda (Editorial Juventud, 2016) de Petr Horácek, és evocar inconscientment l’àlbum de l’erugueta. Aquest autor txec va créixer a Praga, on va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts, però no va ser fins que es va traslladar a Anglaterra i va tenir les seues dues filles que es va iniciar en el món de la il·lustració i la literatura infantil. Des d’aleshores, ha rebut una gran quantitat de premis que acrediten el seu prestigi com a autor que ha escrit i il·lustrat nombrosos llibres, com ara aquest que l’editorial catalana va publicar el darrer mes de desembre, inspirat directament en les lectures visuals i textuals d’Eric Carle. Horácek mostra un animal com a protagonista absolut de la història, amb un fil narratiu que es centra en una sèrie d’enumeracions, preguntes i accions repetides i amb una habilitat especial per a conjugar-ho tot amb els colors, les hores i els dies de la setmana. Aquesta semblança argumental, que també segueix els paràmetres de la concisió, és reforçada, però, pel caràcter àcid i hilarant que introdueix aquest autor a la narració.
I, això va ser i era, una cabra que, de sobte, es va cansar de menjar només herba i es va decidir de tastar altres coses noves. Però aquesta cabra, era una bestiola tan menjaire i llaminera, que es va empassar tot el que va trobar sense pensar-ne en les conseqüències: el menjar del gos, les creïlles del porc, la llet del gat, la planta de la dona del granger i, fins i tot, els calçotets del granger. Una vegada ingerits tots aquests aliments més o menys comestibles, la cabra, com era d’esperar, es va trobar malament i li va entrar tan de mal de panxa que es va tornar, sorprenentment, de color verd. Aquesta afecció es representa mitjançant una seqüència il·lustrada en què la cabra apareix reiteradament com a figura principal de la imatge i va canviant-ne progressivament la tonalitat de la pelli l’actitud per a evidenciar, encara més, que tot allò que ha engolit, o més ben dit, devorat, probablement no ha estat el més idoni.
Pel que fa a l’estètica de Petr Horácek, aquesta es fonamenta en l’ús d’una tècnica mixta i en el gust per les il·lustracions coloristes i senzilles, generalment de fons blancs i traços tradicionals. Malgrat la sintonia narrativa amb Eric Carle i el ritme que assoleix la història, juntament amb el sentit de l’humor que se’n desprén, aquest àlbum il·lustrat destaca més pel text que no per la imatge, ja que entre la varietat de possibilitats visuals aquest autor ha optat, en aquest i en la resta de llibres publicats, per un estàndard d’estil més habitual i convencional. Amb tot, 'La cabra goluda' és, sense dubte, un text deliciosament entretingut per a gaudir de les possibilitats i els beneficis que atorga la lectura en veu alta i també en companyia, que és com aquest text es gaudeix millor, al cap i a la fi, un dels requisits bàsics que ha de complir un bon àlbum il·lustrat. Aquesta lliçó, per tant, Horácek sí que la té ben apresa i aprovada amb nota.
'La cabra goluda', de Petr Horácek
