La collita anual valenciana de premis d'arquitectura - Carlos Pastor

VALÈNCIA. Els premis són un dels puntals per a la creació de la cultura arquitectònica. L’ofici de l’arquitectura com el coneixem hui es va inventar en realitat fa ben poc, i des de llavors les publicacions i els guardons són dos ferramentes clau per a modelar —i disciplinar­­— el gust de qualsevol societat... i dels seus arquitectes.

El Concurs anual d’edificis artístics, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona entre 1899 i 1931, va ser clau per exemple en l’impuls del modernisme català entre la burgesia. I des dels anys 50, el seu esperit ha passat als premis FAD, atorgats a projectes d’arreu el món pel col·lectiu Foment de les Arts i del Disseny de la ciutat comtal.

Per això, s’ha de destacar el preàmbul que el jurat dels premis del Col·legi Oficial d’Arquitectura de la Comunitat Valenciana ha fet a l’edició d’enguany: “Creiem necessari fer constar la nul·la presència d’habitatge social en totes les categories, així com la escassa presència d’inversió pública a grans equipaments”.

Lluny de l’època de les grans inversions en infraestructures culturals, esportives o urbanes, el jurat destaca que igualment hi ha “poca presència d’habitatge col·lectiu, tant públic com privat”. Conformat per les tres presidències territorials (CTAA, CTAC i CTAV), pel president del COACV i pels convidats Sebastià Jornet, Maria José Aranguren i Lucía Cano, el jurat repara en “la sorprenent presència majoritària d’autopromocions de cases unifamiliars”, en contraposició a “l’escassetat d’intervencions en l’espai públic”.

“Açò és una clara mostra de la falta d’inversió pública de qualitat”. El jurat aprofita l’acta per a fer “una crida a tots els estaments socials implicats en el desenvolupament de la ciutat, l’habitatge social i els equipaments”. Una bona radiografia de la València d’inicis dels anys 20, si bé cal reparar que estos premis se convoquen amb convocatòria oberta. Cal registrar la teua obra per candidatar-la, i això ja és una tasca més per assumir a les precàries agendes de la majoria d’oficines valencianes.

Els premis es classifiquen en 5 categories: obra nova, intervencions en edificis existents, arquitectura efímera, arquitectura i cooperació i urbanisme i paisatge. La Casa de Rajola a l’Eliana d’Esther Sanchis i Álvaro Olivares va ser premiada com a obra nova, amb les mencions a la Casa Carceller de Ramon Campos i Hugo Mompó, Casa entre mitgeres a la Trinitat de la cooperativa El Fabricante de Espheras i la Fundació Laboral de la Construcció de la CV de MRM Arquitectos.

Una categoria a la qual Sebastià Jornet va estendre l’statement inicial, amb un vot particular amb què entenia que “en els temps actuals no procedix premiar una casa unifamiliar aïllada pel que representa este model p34 al nou urbanisme”.

Entre les 65 propostes presentades com a intervencions en edificis existents, es va guardonar la Masia de Sant Josep de Montserrat per Carpe Studio, CRUX arquitectes i Anna Solaz i l’Octògon de Pelai de Piano Piano Estudio. Amb uns premis eminentment centralistes, l’arquitectura efímera va estar capitalitzada per les Falles de València, amb la proposta de Bona Fide Taller per a la falla Castielfabib-Marqués Sant Joan del 2021 i el disseny expositiu per a l’IVAM de Ricardo Ruiz Sánchez en l’exposició sobre llibrets de falles de 2022. 

El millor projecte de cooperació va ser, segons el jurat, la Fundació Rafiki de José Manuel Escobedo. Una escola amb allotjament per a xiquets a Uganda. Mentres que l’urbanisme i paisatge va recaure en la nova plaça-estació de busos de Vinaròs projectada per l’oficina noveldense La Errería, amb menció també per a la ràpida redacció del catàleg de proteccions de Cortes d'Arenós signada per AUG Arquitectos.

Urbanisme contemporani made in València

Europan és una convocatòria de concursos fonamental en l’arquitectura contemporània europea. El certamen, amb dècades de tradició, té una dinàmica pròpia que retroalimenta els gustos i les estètiques dels jóvens estudis d’arquitectura que es poden presentar.

Només tindre menys de 40 anys i pagar una taxa són els requisits per a poder presentar-se al concurs, on cada territori participant proposa unes àrees degradades per a reactivar. Combinant el jurat local amb l’europeu, només en algunes ocasions s’han construït les propostes escollides.

Enguany dels 1.156 participants, s’han premiat 158 premis. En el cas valencià, la proposta estava situada a Xiva, on s’ha escollit el projecte Breathing Back de l’estudi català Salvà Ortín. En segon lloc ha quedat Khams Nazarat. El barranco as commons, una interessant proposta de l’arquitecte valencià Daniel Dent amb el geògraf Toni Martínez i el visualitzador Rafa Garcia Miralles. L’estudi noveldenc La Errería ha pogut recollir també un segon premi amb Climate Safari, un projecte dissenyat per a la ciutat polaca de Waalwijk.