La fi del bar cultural Rivendel: història d'un tancament - Teresa Madueño

VALÈNCIA. Sanglots, dubtes i nervis. Així descriu Martín Rey les últimes setmanes prèvies a prendre la decisió de tancar el Rivendel, el bar que duia junt amb la seua germana Julia Rey i amb sa mare, Mercedes Matesanz. Però finalment, a principis d'abril de 2023, es van aventurar i ho van fer oficial per xarxes socials, amb un emotiu text on anunciaven que movien fitxa cap a noves aventures i posaven tancament a la que va ser casa de “músics, poetes, il·lustradors, guionistes, actors, cineastes” i altres agents del món cultural. Tots ells eren convidats a acomiadar-se del local el dissabte 15 i diumenge 16 d'abril amb concerts, actuacions, festa i una subhasta final dels objectes que penjaren per les parets del bar i que a hores d'ara s'exposen en la llar de molts valencians.

Per què se n'anaven? Martín confessà que va ser una de les decisions més difícils de la seua vida, ja que portava mitja vida en el Rivendel des que tenia 20 anys, però era el moment de tancar l'etapa pel bé del negoci familiar: “La meua germana ja té fills, ma mare té 70 anys i es vol jubilar. Jo ja no tinc 20 anys com quan vaig començar, ni la mateixa energia, i després de la pandèmia ens va costae molt tornar a armar equip. Vam pensar que seria moment de començar una nova etapa més enllà del Rivendel”. La persiana s'abaixà després de 20 anys d'activitat, des que en el 2003 el Rivendel nasquera com un cibercafé i va ser ja cap al 2005 quan van començar a acostar-se a l'univers de les activitats culturals.

Entre les activitats que programava el bar estaven els concerts tribute, els campionats d'il·lustració, les vesprades de cinema i altres esdeveniments relacionats amb el món de la cultura com ara col·loquis i fins a projeccions comentades. Totes estes activitats convertien al Rivendel en molt més que una Resto-Bar. “El que tenien de bo totes eixes activitats culturals és que tenien vida pròpia. Algunes continuen vivint més enllà de nosaltres… encara que s'hagen quedat sense un espai de recer han pogut continuar duent-se a terme en bars germans”. En resposta a l'espai on dur a terme estes activitats Martín va crear una aliança amb els bars germans, com l'Ubik Café, Bartleby -projecte que va nàixer dins del Rivendel segons explica Martín- o la Fàbrica de Gel i junts van conformar l'Associació de Bars Culturals just abans de la pandèmia: “El que preteníem és que es regulara l'activitat que dúiem a terme, a través de l'associació preteníem crear una espècie de manifest en la qual comprometre'ns amb el descans dels veïns, una de les qüestions més espinoses”.

Tanmateix, després de diverses reunions amb altres agents culturals i amb persones relacionades amb el món de la política, Martín confessa que tot es va quedar en el no-res: “Al final ens demanaven una insonorització milionària, i molts locals van començar a rebre multes per les activitats. Després de la pandèmia va cessar prou la nostra activitat perquè és molt difícil lluitar contra la Llei de Soroll, és molt estricta i ara mateix no hi ha manera d'abordar-la si eres un bar xicotet”. El buit està en el fet que als bars se'ls considera dins del món de l'oci nocturn, i no tant en la categoria de cultura, de manera que la música en directe es comprén com a soroll i no com una altra cosa: “Batallem molt pels concerts, veient fins a quins instruments i que volums havíem de tindre en compte, però després de la pandèmia hi havia problemes més importants dins del món de l'hostaleria i havíem de lluitar per altres coses”, comenta entristit.

I ara què? El local s'ha quedat sense amo i du així diversos mesos. Lluny de l'associació, que està inactiva però no abandonada, Martín explica que és el moment de prendre's les coses amb calma, i de cuidar l'altre projecte que tenen entre mans: Cienfuegos, un torrador de carns i peix en el Cabanyal. És el nou projecte vital que té en marxa amb la família: “L'alcem en el 2019 i ens funciona bé, és molt xicotet però és el que necessitem ara, el que farem serà bolcar tota la nostra energia i creativitat en ell”, explica esperançat. En el comiat -que va durar tot un cap de setmana- Martín no va dubtar a convidar a tots els seus col·legues artistes, músics i creadors a acostar-se al Cabanyal per a explorar el projecte i poder menjar com es feia en el Rivendel, també acompanyats amb bona música. A eixos mateixos amics Martín va dedicar una breu carta de comiat que naixia des del cor amb la pena de dir adeu. Era el següent: