La major col·lecció privada de Sorolla aplega a València - Carlos Garsán

VALÈNCIA. U pensaria que a València ens les sabem totes quan es tracta de Joaquim Sorolla. No debades, el del pintor és un nom més que habitual en la programació cultural de la ciutat i el seu relat s'ha desplegat com mai en este 2023, en el qual es commemora el centenari de la seua defunció. L'Any Sorolla ha posat negre sobre blanc que a la història del pintor de la llum encara li quedaven algunes pàgines per revelar, un relat que s'ha anat completant en estos mesos amb exposicions que han mirat a la seua etapa formativa o la seua paleta més desconeguda. Este mapa es completa ara amb un projecte expositiu que promet ser tota una “fita” per a la ciutat. “Esta és la millor exposició del centenari de la defunció de Sorolla. Per descomptat en l'Estat espanyol, però m'atreviria a dir que més enllà també […] Serà un de les fites per les que se'm recordarà. Vaig aconseguir portar a València açò”. Així es va expressar el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, durant la inauguració de l'exposició Col·lecció Masaveu. Sorolla, que presenta per primera vegada a València la col·lecció privada amb major quantitat de peces del pintor, quasi mig centenar d'obres de les quals més de la mitat mai abans s'havien pogut vore a la ciutat. La seua ciutat.

La col·laboració entre la pinacoteca i la Fundació María Cristina Masaveu Peterson ha resultat en una exposició que presenta de manera íntegra a València les peces de Sorolla pertanyents a l'entitat privada. En total, 46 obres adquirides per l'empresari asturià Pedro Masaveu des dels anys 70 fins a la seua defunció en 1993 que dibuixen una fotografia completa de la trajectòria del pintor, sent esta una de les fortaleses del conjunt d'obres. “No només és rica en quantitat i qualitat, sinó que sembla feta per a ser autoreferencial. Ella sola és capaç de contar tota la trajectòria de Joaquín Sorolla”, va subratllar González Tornel. Així, la col·lecció de pintures abasta quasi la totalitat de la trajectòria del creador, partint des de 1882, quan encara era un jove en plena etapa de formació, fins a 1917, tres anys abans del final de la seua carrera com a conseqüència d'un vessament cerebral.

“En abastar eixe ventall tan ampli, ens permet vore molt bé l'evolució tècnica, temàtica, cromàtica i lumínica de la seua pintura [...] El públic trobarà tot el mestratge del pintor de la llum. Un mestre universal concentrat en 46 impressions”, va explicar María Soto Cano, conservadora de la fundació i comissària de la mostra, que va presentar al costat d'Álvaro Sánchez, secretari del patronat de la fundació, i el director del Museu de Belles Arts. Si bé l'exposició mostra de manera exclusiva la col·lecció Masaveu, sense conviure amb les peces que posseïx el museu valencià en els seus fons, la veritat és que sí que genera una sort de pont, buscat o no, amb una de les joies del pintor que ara exposa la pinacoteca.

Les Menines del segle XX

Fa a penes uns dies culminava el “complex” trasllat de la imponent Jo soc el pa de la vida a les seues sales, un viatge que situava com a punt de partida el Palau dels Comunicacions i acabava en la futura Sala Sorolla, espai que es convertirà en la seua llar definitiva. La peça, la pintura de temàtica religiosa de majors dimensions que es conserva del mestre valencià, va ser encarregada en 1896 pel diplomàtic i empresari Rafael Errázuriz per a decorar la seua casa palau de Valparaíso, a Xile, una figura que precisament posa el fi a l'exposició de la col·lecció privada. Va ser quasi una dècada després, en 1905, quan Sorolla va pintar La família de don Rafael Errázuriz Urmeneta, un retrat de gran format que suposa un dels més complexos pintats pel pintor, tot i haver sigut realitzat en només dotze dies, una peça que seria equivalent a “Les Menines del segle XX”.

D'eixa manera definix el director del museu la peça, una declaració que parla de la influència de Velázquez no sols en l'esmentada obra sinó, també, en tota la seua trajectòria. Per a mostra, un botó. Una de les pintures que inicien el recorregut, datada en 1884, és la còpia que va realitzar en una de les seues visites formatives al Museu del Prado del retrat de Mariana d'Àustria pintat per Velázquez en 1652. Estos dos parèntesis parlen d'un Sorolla marcat profundament pel sevillà, així com per la seua estada a Roma, mentres gran part dels seus coetanis miraven a París. Eixa mirada única que va anar construint al llarg de la seua vida és la que es posa en valor en la mostra, un projecte que també mira amb nostàlgia la terra valenciana, que emmarca un gran nombre de les peces presentades, uns treballs que miren a una mar que suposa un dels buits dels fons que custodia el Museu de Belles Arts.

El recorregut ens porta fins a Xàbia amb els seus magnífics nadadors o amb la seua mirada als treballs tradicionals amb la peça Elaboració de la pansa. En Cosint la vela (1904), una obra pintada a la platja de la Malva-rosa, s'aprecia de nou l'interés per Sorolla per representar els treballs relacionats amb la mar. És una de les moltes maneres de mirar una exposició que viatja pels diferents compartiments ocupats per Sorolla, un recorregut que suma peces destacades com El mamó, un dels millors exemples de quadro de costums de la primera maduresa de Sorolla; l'obra La meua dona i les meues filles al jardí o dos pintures vinculades al projecte decoratiu Visió d'Espanya realitzat per a la Hispanic Society of America de Nova York.

Una exposició amb 'cara B'

En esta mostra és important el contingut i, també, el continent. Així, la major part dels quadros presentats estan muntats en cavallets transparents inspirats en els ideats per l'arquitecta italo-brasilera Lina Bo Bardi, unes estructures que "fan surar les obres en l'espai que les alberga" i que, a més, permet descobrir més secrets d'eixe relat entorn de Sorolla que continua creixent. Estos cavallets permeten al públic observar la part posterior de les obres, una cara B de l'exposició que deixa al descobert xicotetes anotacions que fan referència als viatges que van fer per diferents exposicions pel món o informació sobre els seus propietaris.

“L'amistat entre el Museu de Belles Arts i la Fundació María Cristina Masaveu Peterson és una amistat de llarg recorregut que continuarà donant els fruits”, va deixar anar el director de la pinacoteca durant la presentació. Per a conéixer eixos fruits no caldrà esperar molt, perquè les dos entitats van anunciar que la recaptació per la venda del catàleg de l'exposició es destinarà íntegrament a la restauració d'El cap Noval (1910), d'Antonio Muñoz Degrain, una peça pertanyent a la col·lecció del museu valencià. Esta actuació s'emmarca en els actes commemoratius del centenari del pintor, que se celebrarà en 2024 i per al qual el museu està preparant una gran exposició de la mà del Museu de Màlaga, un projecte que se suma a la recent obertura de la seua sala monogràfica.