GRUPO PLAZA

Amelie Glienke

La resurrecció del xicotet vampir

14/02/2021 - 

VALÈNCIA.Igual que els vampirs i els fantasmes, certes sagues literàries ixen del purgatori de l’oblit i tornen del més enllà per a joia d’alguns i horror d’altres. Bé perquè alguns creadors, enmig de la voràgine de la postmodernitat, s’han quedat sense idees i necessiten reciclar les antigues –fer remakes per a adaptar clàssics als gustos de les noves generacions, es justifiquen eufemísticament–, bé perquè necessiten contar allò que van deixar a mitges per a guanyar-se el descans etern, i diners per a pagar-lo, per descomptat.

Segons ens va assegurar fa unes setmanes Angela Sommer-Bodenburg, la resurrecció del seu xicotet vampir pertany a les del segon grup. Els seus xiquets de 30 i 40 anys, que van aprendre a llegir, entre altres, amb les aventures d’Anton i Rüdiger es mereixien un final èpic, que faça justícia a tantes dècades d’espera, encara que hagen passat quatre dècades des que isquera el primer llibre de la col·lecció i la majoria la creguera ja tancada. Els fans de la saga a casa nostra, de fet, s’han d’enfrontar amb més entrebancs que la resta per a poder completar-la. Els diferents canvis de propietaris de l’editorial Alfaguara des de finals dels 70 van tindre com a conseqüència que es publicara només l’últim d’ells i els dos números que el precedien quedaren òrfens. 

Per sort per als més nostàlgics una editorial valenciana, Llibres de l’Encobert, ha apostat per les històries dels vampirs amics dels xiquets humans i ha llançat a la venda El noctario de Anna von Schlotterstein (2019), amb les il·lustracions d’Amelie Glienke, que forma part del projecte de Sommer des de 1979, i la traducció de Noemí Risco Mateo. El “noctari” narra les mateixes aventures que van fer gaudir milions de jóvens arreu del món i que l’autora poguera vendre més de deu milions de còpies, el precedent de best-seller infantil i juvenil més proper a Harry Potter. Això sí, ara inclou informació confidencial –és un diari de nits secret en el qual es recullen tots els detalls de les vides humanes i vampíriques dels personatges– i, el que és més interessant, ho fa des d’una perspectiva femenina: la d’Anna, la valenta, la germana de Rüdiger –el protagonista fins a esta publicació– i nova reina de la família.

És inevitable pensar, per tant, en la inèrcia de l’onada feminista dels darrers temps i la proliferació de publicacions del mateix caire que tracten de compensar segles d’infrarepresentació femenina en la literatura. En tot cas, per a ser justos amb l’escriptora alemanya, és ben cert que la menuda de la família de vampirs Von Schlotterstein sempre havia sigut un personatge fort i ple de personalitat. De fet, Angela Sommer ens va reconéixer personalment que Anna és el seu alter ego –fins i tot compartixen dia d’aniversari– i que quan la va crear ja volia un personatge femení amb les mateixes capacitats físiques que els personatges masculins, però que, a més a més, tinguera el poder d’expressar els seus sentiments sense por. 

Siga com siga, esta mescla entre el remake i la seqüela ens lliura una doble oportunitat. Per una banda, permet que els lectors fidels, els xiquets i xiquetes que ja pentinen canes, puguen retornar per un moment a la infantesa i somiar que un d’eixos entranyables personatges de capes florides aparega al replanell de la seua finestra per a convidar-los a allunyar-se de les seues obligacions. Per l’altra, també fa que les noves generacions –en molts casos fills i nebots dels seguidors dels 80 i els 90– puguen apropar-se a la col·lecció sense la necessitat d’haver llegit els vint llibres anteriors i jutjar de manera objectiva si els vampirs alemanys han envellit bé o no.

Al cap i a la fi, les amenaces, tot i que l’escenari semble diferent, són idèntiques a les que van fer nàixer la saga. De la censura moral i la sobreprotecció dels infants –què és això de mesclar xiquets i cementeris– o l’amenaça apocalíptica de la tecnologia –les tauletes i els videojocs acabaran amb la lectura, com ja van pronosticar amb el cinema i la televisió–, el nostre xicotet vampir en sap alguna cosa. El repte, el gran repte d’El noctario de Anna von Schlotterstein, és el mateix que fa quaranta anys: fer que els menuts de la casa troben el seu primer amor literari.

Noticias relacionadas

tribuna

Althusser i les banalitats

Por  - 

Entre 1968 i 1972 en les editorials Garbí i Tres i Quatre, gràcies a Josep Lluís Blasco i Vicent Raga, a la València del franquisme crepuscular veren la llum obres com Lenin i la filosofia, de Louis Althusser, Sociologia i psicologia, de Theodor Adorno, opuscles d’Anatoli Lunatxarski i György Lukács, i fins i tot la Lògica materialista de Galvano della Volpe. El fet va provocar una irònica entrada en el “Vocabulari Elemental” del País Perplex de Josep Vicent Marqués, en 1974, que definia així el lector de català: “Home o dona de clara abnegació i provat eclecticisme que actualment intenta fer la síntesi entre Els horts de Martí Domínguez i la Lògica Materialista de Della Volpe, puix que se’ls ha llegit tots dos per militància

ENTREVISTA 

Patricia Gómez i Mª Jesús González: “Les parets són testimoni mut del que ha passat”

Les artistes Patricia Gómez (València, 1978) i María Jesús González (València, 1978) veuen les parets com un testimoni mut de la historia. Un objecte que acumula circumstàncies i vicissituds en les seues capes. Utilitzant la tècnica de l’strapo, apeguen teles sobre les parets d’espais políticament sensibles i les arranquen per a recuperar els seus relat

LITERATURA

De l’originalitat i el plagi

Por  - 

En El fantasma de Canterville Oscar Wilde ja anunciava el gos dels Baskerville, o almenys la suma de les seues parts, a falta d’ajuntar-les en un tot. Un gos negre, fosforescència i el caràcter espectral: tres inquietants elements que després Arthur Conan Doyle podria haver unit en el seu gos. O no

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme