Les braves d'Amparín - Almudena Ortuño

Diu Vicent Molins que Amparín és sempre trinxera. Una taverna d'extraradi com ja no en queden, que complix amb la tradició del rètol cutre a la porta i els taulells (verds) a les parets, a més de caixes amuntonades als costats i botelles buides en les prestatgeries. La carta està composta per les quatre coses que es veuen en la vitrina de la barra: sépia arrebossada, morro, caragols, magre amb tomaca, faves, ensaladilla russa i aladrocs (fregits o en vinagre, els dos per a pujar al cel). Però si hi ha un motiu per a peregrinar fins al carrer Joaquín Navarro, perdut entre La Creu Coberta i L’Hort de Senabre, és sens dubte les braves. Amb posició d'honor entre les més bones de València. 

“Seguim la recepta de ma mare, Amparo, que es va passar 40 anys fent-les”, revela Raúl Checa. Sense trampa ni cartó. Les creïlles es pelen i es frigen al moment, es rebolquen en salsa de tomaca calenta i maionesa amb una miqueta d'all, se servixen bén olioses i disfrutons en un platet que regalla. Donen per a plat de la setmana, i si ens posem de l'any. Són glòria junt amb el vermut casolà durant l'aperitiu i el pre-sopar (el local obri de 8.30 a 15.30 i de 17.30 a 22.30, avisats esteu), però també hi ha qui les encarrega per a emportar. Cada setmana gasten entre 125 i 150 quilos de creïlla, que es diu prompte.

Si t'acosta el plat a la taula Julián, l'octagenari fundador del bar, sembla que encara estiga més bo. Encara que porta temps jubilat, no hi ha qui el traga del negoci que va impulsar fa 47 anys al costat de la seua dona, i en l'interior del qual encara roman la casa familiar. El matrimoni va començar venent licors i vins, més tard oli i envinagrats, per a acabar despatxant menús i tapes. Des que es troba al front Raúl, a vegades ajudat pels seus germans, preval l'últim, amb les receptes de sempre i en el local de tota la vida. “No vull tocar res, seria un sacrilegi”, precisa.

Allunyat de la new wave tavernària, resistix en el bastió que l'ha vist créixer. “Muntar un negoci modern és una cosa que ni em vaig plantejar. Per a què ampliar? No m'interessa anar-me'n del barri ni fer-me ric. Potser el local necessita alguna millora, però alhora em fa pena, perquè és molt característic”, admet. L'autenticitat servix com a reclam per a pelegrins d'altres parts de la ciutat, que se sumen als clients habituals del barri. “Porte ací quaranta anys, així que he vist passar per la taverna a nóvios que després han sigut matrimonis i que han portat els seus fills, fins i tot en alguns casos els seus nets”, relata. Per a ells, i per a tants altres, les braves de la Taverna Amparín (en Jesús, en el C/ Joaquín Navarro, 26) són “les braves de la seua infància”.