Les plantes halòfiles: les ambaixadores d’un planeta més dens i salat

VALÈNCIA. “Les plantes halòfiles són un mitjà per a parlar de les problemàtiques ambientals relacionades amb la sal. Però esta és una exposició sobre la sal”, arranca l’arquitecta i artista Estelle Jullian. Esta setmana obre al Jardi Botànic de València ‘Más denso y salado’, una exposició de fotografia, ceràmica i cianotípia fruit d’una investigació interdisciplinar sobre la sal.

“La salinització de la mar mediterrània altera l'ecosistema global perquè la densitat de l'aigua i la salinitat influeixen en la temperatura. Les plantes halòfiles són interessants perquè són les ambaixadores d’este espai intermedi entre la terra i la mar”, apunta Jullian. “Perquè una altra problemàtica q aquesta relacionada amb la sal és la salinització dels camps agrícoles. Sobretot en els camps agrícoles de la costa hi ha una sobreexplotació d’aqüífers d'aigua dolça que fa més complicat cultivar”. 

“Ací les plantes halòfiles són missatgeres d'eixe espai perquè elles sí que saben viure en eixa situació intermèdia. A partir d'això, eixe projecte s'emmarca en un programa de processos artístics en entorns educatius”. El projecte va arrancar fa dos anys al marc del programa Resistències Artístiques impulsat per l’equip de Mediació del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Un intercanvi entre artistes i centres educatius que va portar a Jullian a l’IES Professor Broch i Llop de Vila-real. 

“També ha sigut una eina per a treballar molts aspectes transversals: el paper de les botàniques a la història de l'art, com es representen eixes plantes amb cianotípies i herbaris, la relació amb la ceràmica i les cendres vegetals… Les plantes han sigut mediadores, han permés abordar moltíssims temes. Gràcies a les plantes hem parlat de la mar, de la terra o d’etnobotànica”.

Durant tot el curs, l’equip va fer viatges al saladar del Puig i al Saler de València, llocs que ara Estelle Jullian ha revisitat per a l’exposició. “Vam anar al Puig a collir algunes mostres, i he tornat un any després per a recol·lectar algunes més, però el saladar ja no existia perquè l’han urbanitzat”.

El procés va comptar amb amb trobades i diàlegs amb agents de diferents àmbits i institucions com el Jardí Botànic, l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), l’Institut Espanyol d’Oceanografia i l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló. Ara l’exposició es troba a la Sala Hort de Tramoieres del Jardí Botànic de la Universitat de València i ha comptat amb el comissariat de Culturama.

Al perímetre es troben les les obres exposades de manera ordenada, amb cianotípies, fotografies i peces ceràmiques. “Tenim peces de ceràmica amb esmalt fet de la cendra de poda de taronger i plantes halòfiles. I hi ha aquarel·les amb fulles de tarongers, afectades per salinització i pintades amb aquarel·la i sal”.

Al centre, es desplega tota la informació recaptada pel procés científic que contextualitza les diferentes peces artístiques. “És una manera de posar en oposició el rigor científic amb l'art. Conceptualment pretén destacar que els processos artístics són capaços de reflectir un moment i lloc exacte, mentres que la informació científica mostra el dinamisme del territori”, explica Jullian. 

“En el programa de Resistències Artístiques es planteja un procés artístic obert, i aquest també va ser d'investigació. Va permetre generar un espai que mobilitzara recursos humans, com els experts, entrellaçant agents i camps de coneixement com els diferents departaments de l'institut. Amb un repte afegit: adaptar el llenguatge, tindre un punt entre divulgació i sensibilitat ambiental. Però vam generar amb l’alumnat una altra mirada sobre el seu entorn i el vam vincular a problemes més globals”. 

Amb una trajectòria vinculada al territori i a cavall entre l’arquitectura, el disseny i l’art, Estelle Jullian prepara ara el pròxim número de la col·lecció Art i Territori del projecte de mediació Planea. També està participant a un projecte semblant a ‘Más denso y salado’ a Jerez de la Frontera. “A partir de la simboba, estem investigant el territori de Jerez des del punt de vista de la materialitat de l'instrument, els esmalts, la fusta de la vinya...”, conta Jullian continuant amb al concepte de bioregió. “Fins i tot treballem amb l'escola de disseny de Jerez repensant les simbobes perquè després puguen servir per a naturalitzar el carrer i donar ombra”.