X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Memòria de l'entrecuix 

Llàgrimes de tardor

Joana havia oblidat el títol del relat, aquell que estava ple de silencis prolongats, com el sexe. Tan sols el piano i la música l’abstreien a un altre tempo més pausat, més madur i favorable a reparar fractures i créixer, desfer camins i refer-ne, caminar, pedalar, xafar terra superant cada obstacle, i quedar amb la gent amb qui no quedava, la que es trobava pel camí de tant en tant i que pagava la pena. Ara, però, ja sabia gaudir-ne, per l’experiència, dels ambients que havia freqüentat en altres èpoques, dels quals se n’havia allunyat sense voler i volent, perquè sí, perquè de vegades ser i no ser també li ensenyava a posar el fil a l’agulla i actualitzar la bellesa com la duresa de totes les coses.

26/08/2018 - 

VALÈNCIA. Voyeurs, cants espirituals, perversions, misèries humanes, pèrdues i bellesa, runes i reguitzells interiors, empremtes d’accions humanes que li arribaven, que al remat eren la sostenibilitat de la vida i el sentit del camí, el qual l’encoratjava a seguir cada dia, no per descobrir botxins, sinó per ser més lliure i trobar la solidesa professional i la plenitud. Ara la vida de fotògrafa en el temps lliure, i dissenyadora, la complementava amb la de cuinera i actriu; així, una altra via per a exercir el poder i la violència l’havia experimentada sense esperar-ho. Un masclisme més líquid que mai, estèril, cruel, evanescent i que al cap del temps retornava dur i feble, podrit, en parlava sovint al respecte i amb respecte i dialogant en estos temps de fred i de canvi. “Fred entre les cuixes també, de vegades hi ha qui ens encisa i ens pren com un entomòleg i si no t’hi sotmets i dónes canya, tot per l’aire, neguit underground dins meu, submergit, fins que em rebente als ulls”, es deia. Ho recordava aquell matí, mentres buscava calcetins al calaix que no li estrenyeren els turmells, “mitjons”, una paraula que li agradava molt, ja que de vegades havia tingut relacions de calcetí, però ja no li interessaven i s’havia de calçar i protegir els peus d’una altra manera.

Al matí s’havia creuat amb una parella, molt peculiar, ell de cara poc agraciada però atractiva, que traspuava felicitat, i la xica que l’acompanyava li donava eixe punt de bellesa més rotund i autèntic, semblava una bona persona, vestia entre clàssic i esport, amb jaqueta de butxaques excessivament grans i coll ert, d’un pistatxo fallit, i tall del nord, dels que saben tallar bé les costures, els bascos, s’hi ajudava amb una crossa, i ella plena de pírcings, cara blancota i ulls ben maquillats, amb una ratlla negra i espessa que desbordava l’ull i s’enlairava, cabells decolorats, pèl-rojos i morats a les puntes quasi rosa, amb mitges transparents i barates, “mare, meua, amb el fred que fa, com pot...”, i vinga de riure els dos, a la voravia de l’eixida d’urgències de l’Hospital General de València, “segur que no parlaven de política, ni de problemes socials, se’ls veia ben enamorats...”, ella amb falda curta i unes ales tatuades a les cuixes, ben grans i ben obertes, mai no havia vist un tatuatge tan gran, una a cada cuixa i a punt de volar, d’escapar-se’n de la geometria fisiològica que les sostenia. 

'Home nuet ajocat' d'Egon Schiele (autorretrat), 1917. 

La Joana recordava el que havia perdut, allò que més s’estimava, l’adrenalina inesperada en moments de límit amb aquell home no de la seua vida, però que havia estat el motor de l’aventura de l’estiu més sublim, el que l’havia immobilitzada. Ara la intimitat ja no era la mateixa, i recordava el soterrar de l’amic, on s’hi retrobaren. Sobreviure la sequera de temps de riures i de sexe, de brindar per la vida, ningú no en sabia res, d’aquella dolorosa fosca i abismal llum, i ella només vivia per a treballar i treballava per a viure. Va assistir a un sopar d’inauguració de noves estructures per al debat cultural al centre del Carme a València: Paraula cega, es deia, i l’àpat no li feia massa, el vi era boníssim i no sabia quin era, ho va preguntar, i algú que ja havia ocupat un lloc al seu costat en silenci li va posar la mà al genoll, i li féu una carícia a la cuixa enmig de la seda i el lli dels tapets, esgrafiant-li a la pell una frase: “Llàgrimes de tardor”... Tothom duia una bena als ulls i no sabia qui era, allò la ruboritzava i una calentor aflorava humida i intermitent: va notar els dits a l’entrecuix, no podia respirar, i la mà ja era la llengua, i ella es bellugava com mai, s’hi contenia, el gemec ja era foc, ell havia trobat el seu punt de plaer, i amb l’excusa de la qualitat del vi els dos s’hi deixaren dur pel goig i la flama. Joana va començar a cantar, com en una òpera-rock mediterrània amb elegància, i va cantar ja per sempre: era ell!


ISABEL GARCIA CANET (Pego, 1981) és filòloga, traductora, escriptora i rapsoda. És autora dels llibres de poemes Claustre (3i4, 2007, Premi Senyoriu d'Ausias March) i L'os de la música (Bromera, 2010, Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot).


Noticias relacionadas

els deu d'orba

L’aventura dels Deu d’Orba: els emigrants valencians als Estats Units

A principis del segle XX,la comarca de la Marina Alta va perdre la major part del seu cens masculí en un procés migratori insòlit. La malea de la fil·loxera havia posat fi al monocultiu del cep. La fam i la falta d’expectatives feien abellidora la dubtosa via del’Atlàntic. Començava un viatge d’aproximadament deu anys des del bancal de la porta de casa fins als gratacels de Nova York

memòria de llibres i pel·lícules

Una mitologia de cel·luloide i de paper

Por  - 

Duem gravats a foc, de manera més o menys conscient, els noms i els escenaris dels personatges i els llocs apresos en la foscor de les sales de cinema o a la llum de les pàgines dels llibres. Rescatar-los de la memòria és un viatge tenyit de nostàlgia, però també un torrencial homenatge a les ànsies de vida i aventura que pugnen per brotar dins de la nostra ànima

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email