‘Llampecs’ de ficció il·luminen la vida de Tesla

ALCOI. Colorado Springs, Estats Units, 1899. En un laboratori ubicat al mig d’una explanada, un científic se sobreposa a les forces de la natura i crea les seues pròpies tempestats elèctriques en mitat de la nit. És tal el renou que els veïns de la ciutat no tarden a abandonar els seus llits per contemplar, amb roba de dormir i cara de son, un estremidor espectacle de llum i so que els produeix sensacions encontrades: l’enuig per les molèsties i la satisfacció pel fet que un geni d’eixa magnitud haja decidit establir-se a la seua població. És un dels episodis de la vida de Nikola Tesla que Jean Echenoz (Aurenja, 1947) reflecteix a Llampecs (Raig Verd, 2016), l’obra que novel·la la vida d’un inventor menystingut, un visionari que va anticipar moltes de les idees que donen forma al món actual i, tot i això, va morir sol i desprestigiat.

Des del seu naixement, que coincideix amb l’esclafit d’un llamp al seu poble natal a la vora de l’Adriàtic, Gregor –el nom amb què Echenoz rebateja Tesla– mostra un caràcter peculiar, antipàtic i absort en els reptes que li plantegen una intel·ligència extraordinària i una curiositat poc habitual. Amb este punt de partida, l’escriptor francés reconstrueix fidedignament la biografia de l’inventor i utilitza la ficció per a il·luminar aquells racons –pensaments, emocions, anècdotes– als quals no es pot apropar de cap altra manera. Però la matèria prima de Llampecs són successos reals, com la partida de Tesla als Estats Units en complir 28 anys, on treballaria a la companyia General Electric sota les ordres d’un Thomas Alva Edison tirànic i més interessat a mantindre el seu monopoli empresarial que en l’avanç científic.

La relació entre Edison i Tesla no va durar massa des del moment en què la proposta del croata d’adoptar el sistema de corrent altern per a la distribució d’electricitat va topar amb l’orgull i l’estretor de mires de l’empresari. Arran d’esta desavinença, Tesla acabaria treballant per a George Westinghouse, el principal competidor d’Edison. Això li va permetre posar en pràctica el seu model, que prompte es va revelar més eficient que el corrent continu de la General Electric. S’iniciaria així una guerra propagandística en què Edison va intentar demostrar la perillositat del sistema de Tesla per tots els mitjans en una maniobra que incloïa l’execució pública d’animals per electrocució i, de rebot, la consumació d’un dels invents més macabres en la història de la humanitat: la cadira elèctrica. Però malgrat els esforços per desacreditar el corrent altern, el sistema acabaria imposant-se arreu del món fins els nostres dies.

El seu triomf va ser possible, en gran part, gràcies a la renuncia de Tesla a una quantitat astronòmica de diners que Westinghouse li devia i que no li podia pagar. Echenoz ens mostra un inventor brillant, amb una imaginació desbordant que ultrapassava el mètode científic i aficionat a unes formes teatrals i provocatives –dalinianes, diríem, tirant mà dels nostres referents– que despertaven la desconfiança dels seus col·legues, però també un personatge amb una capacitat nul·la per a les gestió econòmica. No és que no li agradaren els diners, sinó que la seua personalitat dispersa el feia centrar-se en altres coses. Tesla es va convertir en un superheroi capaç de crear una tempestat o produir un terratrèmol a Manhattan, però amb un taló d’Aquiles en l’aspecte material que el faria ser víctima en massa ocasions de les jugades astutes d’altres.

El trastorn obsessivocompulsiu que patia i les seus fòbies socials no li van posar fàcil millorar una imatge pública que, després de l’excitació inicial, es ressentia amb cada excentricitat. Amb el temps, les genialitats de Tesla van començar a ser vistes com extravagàncies i ridiculitzades a la premsa, com la seua creença que havia rebut senyals d’éssers extraterrestres (en realitat, estava anticipant-se al descobriment de la radiació còsmica de fons). Després que Marconi li arrabassara l’invent de la ràdio, el seu projecte més anticomercial –una font d’energia lliure que proveiria tot el planeta de manera gratuïta– li va fer perdre els pocs suports que li quedaven. Una mostra del declivi: els últims anys de vida, la seua obsessió pels colúmbids es va accentuar i va acabar creant una clínica clandestina per a estes aus i enamorant-se d’una coloma. «L’estimava com un home vol la seua dona, i ella m’estimava també», va arribar a dir el científic, que va viure en celibat.

Com ja va fer amb el compositor francés Ravel o amb l’atleta txec Emil Zátopek, Echenoz ens acosta a la vida de Tesla d’una manera divertida i fàcil de llegir, amb un estil irònic i per moments picaresc que ens arriba gràcies a la tasca de la traductora Anna Casassas (Premi Trajectòria 2016 de la Setmana del Llibre en Català). En xicotetes dosis que prenen forma de capítols breus, l’autor narra amb certa complicitat l’encadenament de males passades que van dur Gregor (és a dir, Tesla) a morir sol i arruïnat després d’haver tocat el cel. La novel·la no només ens ofereix un relat excel·lent, sinó que serveix per a divulgar la vida i l’obra d’una de les figures més fascinants del segle passat i, a més, ens convida a reflexionar sobre el preu de la fama. Quants cadàvers hi ha darrere l’ascens dels noms que arriben a formar part de la història oficial de la ciència? Llegir Llampecs és una magnífica manera de rescabalar un personatge enlluernador damnificat per un oblit atroç.