L’Alt Consell Consultiu de Radiodifusió, Televisió i Altres Mitjans (ACC-RTV) aprovà l’altre dia noves series de ficció per a la nova Televisió Valenciana i, entre elles, no estava la serie més volguda pels valencians: L’Alqueria Blanca. Quin despago!, degueren dir milers i milers de valencians i valencianes. Es pot concebre una televisió valenciana sense Tonet, sense els Falcó i els Pedreguer? Més de 450.000 valencians i valencianes pensen que no, perquè cada diumenge, durant sis anys, veien amb gran il·lusió, amb interés, amb emoció, la vida del dia a dia dels personatjes d’un poble estimat i volgut de cor per tots els valencians: L’Alqueria Blanca.
Eixa serie de Canal Nou ni més menys tenia el mèrit de ser record històric d’audiència en els vintiquatre anys d’existència de laTelevisió Valenciana. Multiplicava per sis l’ìndex d’audiència de Canal Nou, undiumenge darrere d’un altre. No hi havia cap valencià que parlara mal d’eixa serie de ficció. Tot al contrari, tots es desfeien en elogis a la gracia, a la simpatía, al encart dels personatjes i dels guions, a l’excel·lent treball dels actors, a la ambientació tan acertada, als dialecs dels protagonistas, a les xarrades i expresions populars que feien remoure les emocions i els sentiments de tot un poble. Era, de veritat, autèntica cultura popular.
Recorde que fa uns anys, vaig anar a parlar amb l’alcalde del meu poble, Sueca, Joan Baldoví, per una altra questió. Quan va saber que jo era un dels socis de l’empresa productora de L’Alqueria Blanca, em va dir, textualment: "Estic molt orgullós de “L’Alqueria Blanca" perquè demostra que els valencians sabem fer coses molt professionals". Ahí està Baldoví per a dir si és veritat o no que em va dir això.
El cas es que, al cap de dos setmanes, em van presentar alpresident de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui, al saber que jo era soci de la productora de la famosa serie, em va felicitar efusivament diguent que L’Alqueria Blanca "contribuía a fer valencianisme de veritat".
Per a mi va ser totalment significatiu que dos personatjes tan oposats ideologicament es desferen en alabances cap a un fenomen tan popular i tan històric com L’Alqueria Blanca. Des d’aquell dia sempre he dit que L’Alqueria Blanca havia aconseguit la quadratura del cercle; algo que mai ningún altre fenòmen ni aconteiximent social, cultural o polític havia aconseguit en la nostra terra: unir als valencians de qualsevol nivell cultural, social, provincial, comarcal, ideològic o polític.
Perquè, que ho sàpia tot el món, L’Alqueria Blanca la volien, la volen, i la seguíen amb autèntica passió ciutadans de La Safor, de L’Alcoiá-Comptat, de La Costera, LaVall d’Albaida, de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, de l’Horta, de La Plana,dels Ports i, fins i tot, de Requena-Utiel, les benvolgudes comarques castellano parlants. L’Alqueria la volien, la volen i la seguien amb la mateixa passió cada diumenge els que votaven al PSPV com els que ho feien al PP, a Compromís o a Esquerra Unida; gent obrera i popular, tant com universitaris, empressaris, metges o ingeniers; gent del poble i gent de la capital... gent, ciutadans, poble...
Però, eixe poble, el poble valencià, s’ha quedat despagat. I s’ha quedat despagat perquè li han llevat allò que tots els valencians esperaven amb il·lusió: el retorn a la televisió valenciana de la seua estimada, volguda i enyorada serie de ficció: L’AlqueriaBlanca. No oblidem que hi ha huit capítols gravats i podrien començar a emetre’s inclús noves gravacions.
Esperem que l’Alt Consell Rector de la RTVV recapacite, corregisca i li torne als valencians allò que ja es patrimoni de tot un poble: el poble de L’Alqueria Blanca.
Paco Grau es socio-director de Marketing de Trivisión, SL, empresa productora de L’Alqueria Blanca
