VALÈNCIA. Les sequeres, les onades de calor o les pluges torrencials han deixat clar que la crisi climàtica forma part del present. Ja no és cosa del futur. Tampoc d’eixes històries que llegim o veiem a la televisió, les quals miràvem des de gran distància, però cada volta són més properes a la nostra realitat. Ara bé, quin lloc ocupa el canvi mediambiental al nostre dia a dia? A voltes es parla d’aquesta problemàtica des de la política o la ciència, però cada vegada més es fa des de la música, el disseny o l’art. En els últims anys, la cultura valenciana ha decidit obrir nous camins per a abordar aquesta realitat.

“El tema climàtic hauria de convertir-se en una moda bona, que comence a sonar en totes les persones i edats”, diuen des de Música pel Clima, una iniciativa que programa concerts durant tot l’any baix el lema ‘un concert, un arbre’ i que ja ha superat les 200 plantacions enguany. En aquesta mateixa línia operen altres projectes, com Cridem pel Clima, un festival que combina música, art i activisme i que es celebra aquest divendres i dissabte a La Rambleta la seua setena edició; mentre que el festival Miradors de l’Horta ha tornat a la comarca de l’Horta Nord per reflexionar sobre “la terra que ens nodreix”. També aquest mes, les jornades professionals Periscopio València (19 i 20 de novembre, al Teatre El Musical) posaran el focus en la relació entre cultura i natura. Tot un conjunt d’accions que, des de diferents llenguatges, busquen impulsar la consciència climàtica.

La música que planta cara al canvi climàtic

Cridem pel Clima va nàixer fa més d’una dècada de la mà d’una doble inquietud: la música i el medi ambient. Inspirat per models europeus com Julie’s Bicycle o A Greener, el seu creador Jorge Ros va començar a unir concerts, xarrades i accions socials quan a penes es parlava de sostenibilitat cultural amb l’objectiu de generar consciència. “Fa deu anys el canvi climàtic eren només xifres; a través de la cultura podem arribar a la gent d’una altra manera. Però, a més, el que té d’especial la música davant altres disciplines és la seua capacitat de convocatòria. Si bé és cert que els artistes no tenen per què parlar explícitament de temàtiques relacionades amb el tema, n’hi ha molts que comparteixen la sensibilitat pels problemes socials”, assenyala el valencià.

El festival ha tornat aquest cap de setmana a La Rambleta després de l’ajornament per la Dana, amb una programació que combina concerts, tallers, exposicions i activitats familiars. El divendres van actuar Sandra Monfort, Queralt Lahoz, Nita Bonet i Faixa DJ Set; mentre que aquest dissabte la jornada sonarà a Carlos Ares, Tenda, Dear Joanne, Calivvla o Emilia, Pardo y Bazán. Així mateix, la cita inclou una yincana d’energies renovables, el pòdcast en directe de La Climàtica -mitjà especialitzat en informació ambiental- amb un debat obert sobre la gestió de desastres naturals; la creació d’un mural col·laboratiu en homenatge als voluntaris de la Dana, un taller sobre com viure sense plàstic o una exposició d’il·lustradors titulada La DANA, un any després.

Segons Ros, la terrible riuada de l’any passat ha deixat empremta més enllà de la programació: “Crec que a partir de la Dana moltes persones que no estaven conscienciades ho estan ara. També amb la sequera i la falta d’aigua d’aquest estiu s’ha generat molta més sensibilitat. Cada vegada hi ha menys dubtes que el canvi climàtic és real i que cal un canvi profund”.

En aquesta mateixa línia, Música pel Clima treballa per a convertir la consciència en acció directa. Nascut a Paiporta, el projecte combina la contractació musical i l’activisme ecològic: gestionen una cartera pròpia de més de 150 artistes i tècnics de so, ofereixen serveis d’escenari solar amb zero emissions i organitzen concerts durant tot l’any, siga en festivals, actes culturals o fins i tot en bodes. Baix el lema ‘un concert, un arbre’, destinen part dels beneficis a projectes de reforestació amb espècies autòctones, assessorats per entitats ambientals locals. Només enguany han finançat la plantació de més de 270 arbres, convertint cada actuació en un gest tangible per un futur més verd.

“Hem aconseguit crear un bosc musical i plantar la nostra xicoteta llavor. Uns dos-cents arbres no és molt a nivell macro, però a nivell micro per a una ciutat com València, sí. Ara ens agradaria que açò escalara. Si una banda emergent, que ja té prou difícil dedicar-se a la música, pot assumir fer el donatiu, imaginem que els futbolistes ho feren cada volta que jugaren, que es plantara un arbre per cada partit amb els diners que mouen”, assenyala Guillermo Valero, impulsor de la iniciativa.

Per al professional, el problema és que “del clima es parla, però no tant com es deuria”. “Les converses -diu- solen centrar-se en la política, però la crisi climàtica va molt més enllà: depén més de les accions que fem cada dia que de qui votem cada quatre anys. És una cosa que tenim com a societat i com a consumidors.” 

Valero recorda també que la cultura ens ajuda a viure, no només per sobreviure: “Crec que és completar el cercle d’alguna manera. Per a sobreviure només necessitem menjar, dormir i tindre un sostre, però viure és eixir a un concert, al teatre o al cine. La cultura ens fa ser millors, ens connecta amb la resta i amb nosaltres mateixos. I quan passa una catàstrofe natural -siga una inundació o una pandèmia-, és el primer que perdem, però també el que ens ajuda a recuperar-nos. Si no ens espavilem, passarem de viure a simplement sobreviure.”

Així, el projecte defensa que la cultura pot ser una eina per a cuidar-nos i per a contagiar accions quotidianes. “Hem d’aconseguir que la música siga proactiva, donant missatges en favor d’una vida digna. Poden ser missatges polítics, contra les guerres, contra els genocidis o també en favor de la natura”, exposa el gestor, que agrega: “Les notícies ens bombardegen amb males notícies, però també hi ha projectes que aporten esperança. Quan duc les xarxes de Música pel Clima, pense: què vull veure? I comence a seguir iniciatives de reforestació, neteja de rius o ecoinvents, i veig que hi ha gent fent coses increïbles. Això em fa pensar que hi ha esperança”. 

Fer pinya per un futur més verd

Des d’altres àmbits, també hi ha qui treballa per convertir la consciència climàtica en acció col·lectiva. És el cas de Periscopio València, una iniciativa impulsada per Fundación Contemporánea i l’Ajuntament de València que busca connectar institucions, artistes i empreses culturals per repensar el paper de la cultura en els grans reptes del nostre temps. “La cultura és un gran altaveu, tant per a conscienciar com per a actuar. Cada vegada hi ha més creadors i institucions que treballen amb materials sostenibles, projecten iniciatives d’educació ambiental o denuncien la desaparició d’espècies autòctones. La cultura pot ajudar-nos a habitar millor el món”, explica Sara Magán, directora de la fundació i impulsora de les jornades.

Nascut el 2022, Periscopio dedica cada edició a un àmbit diferent de la cultura: la primera va reflexionar sobre el paper del sector en el seu conjunt, la segona va abordar la relació entre cultura i salut, i enguany, arran de la Dana, se centra en el vincle entre cultura i natura. “Volem que aquestes jornades servisquen per a crear aliances i donar eines reals als professionals”, assenyala Magán.

El programa, al qual cal inscriure’s prèviament, inclou ponències, trobades i tallers per explorar com la cultura pot contribuir a la transició ecològica. Entre les activitats destaquen la taula ‘Patrimoni natural’, amb representants de l’Albufera, la Ribeira Sacra i Timanfaya, o la sessió ‘Institucions culturals en diàleg amb la natura’, amb Blanca de la Torre (IVAM), Yasodhara López (Fundación Ciudad de la Energía) i Lucía Vázquez García, consultora en cultura i sostenibilitat. També s’impartiran tallers pràctics com ‘Aliances per a projectes vinculats amb la natura’, a càrrec de Natalia Armijos, o ‘Cultura davant desastres naturals’, dirigit per Joan Olmos (Fundació La Plaça Debats). També es mostraran, en un visionat privat, deu iniciatives seleccionades en una convocatòria dedicada a promoure la sostenibilitat

Per a Magán, el vincle entre cultura i natura va més enllà dels exemples concrets: “És una actitud. La cultura està assumint que això del canvi climàtic és molt seriós i que tenim molt a fer i molt a dir”. També subratlla el paper de les institucions públiques: “Que una administració lidere aquest tipus d’iniciatives és part de la seua responsabilitat: no es tracta només de programar espais culturals, sinó de posar context, facilitar trobades i enfortir el sector. A través d’això es creen xarxes, col·laboracions i noves formes de treball que després es traslladen als territoris.”

Quan la consciència es pinta i es cultiva

Amb tot, la cultura valenciana reflexiona sobre el canvi climàtic no només en debats o escenaris, sinó també en aquells espais on menys l’esperem: una façana, un camp o un marge de l’horta.

Recentment, el muralista valencià Dulk va omplir de vida una façana del Cabanyal amb Mediterraneus, una imatge plena d’espècies marines amenaçades. Més de vint animals convivint en un univers simbòlic que alerta sobre la degradació del Mediterrani i la pèrdua de biodiversitat. Al centre, animals vulnerables com el catxalot o la tortuga babaua; i a mesura que la figura s’expandeix, espècies en perill crític com la foca monjo o el tauró martell, que es difuminen en un efecte bombolla com a símbol de la seua possible extinció.

En la mateixa línia, el festival Miradors de l’Horta ha tornat aquest any a la comarca de l’Horta Nord per reivindicar “la terra que ens nodreix”. La seua sisena edició ha reunit propostes d’art efímer i disseny d’autors com Edu Comelles, Miguel Hache, Pablo Paradinas + Eletres Estudio, Piano Piano + Mha + Carpe, així com els equips universitaris Temps (UPV) i CEU: María Núñez + María Urbelz i Natalia Inchaustegui + Alejandro Suárez.

Les instal·lacions, repartides pels camps de Foios, Bonrepòs i Mirambell, Alfara del Patriarca i Vinalesa, poden recórrer-se a peu o amb bicicleta i es podran visitar encara aquest cap de setmana (8 i 9 de novembre), amb un cicle de visites guiades i activitats complementàries. Les obres fan reflexionar sobre la importància de les séquies, el paper que juguem com a consumidors i la falta de reconeixement a la figura de l’agricultor o l’agricultora.

Al cap i a la fi, com resumeixen des de Música pel Clima, “el més important és mantindre viu el missatge, encara que les cançons o les obres no parlen directament del tema”. Una cultura viva és la que continua sembrant preguntes, inspirant canvis i obrint converses.