Paula Bonet tindrà la seua pròpia galeria d'art - S. Cano

CASTELLÓ. A pocs metres d'on actualment residix el taller La Madriguera, en el Passatge Valeri Serra de Barcelona, l'artista de Vila-real Paula Bonet obrirà la seua pròpia galeria d'art. Un espai que naix profundament lligat al treball de totes aquelles dones que l'acompanyen o l'han acompanyada al llarg de cinc anys. El sentit de la galeria no és un altre, en efecte, que exposar els treballs més destacats que s'han gestat a La Madriguera, però a més, busca ser un projecte "independent que s'allunye de tendències i modes". "Volem compartir amb vosaltres la nostra recerca i algunes de les nostres conclusions, sempre en revisió", manifestava en les seues xarxes la creadora, qui promet ajudar a "multiplicar els punts de vista i abordar els grisos" que hi ha en la societat.

Encara tardarà La Madriguera a vore la llum, s'espera que siga en setembre, ja que actualment es troba en fase de plànols i reformes, però el que sembla evident és que servirà d'aparador per a la pintura i el gravat com ja ho fa diàriament el taller. Compta l'estudi amb una sala dedicada a la gràfica (anomenada Roser Bru), altra dedicada a l'escriptura i esbossar els gravats (anomenada Carmen Martín Gaite), altra dedicada a la pintura i la ceràmica (anomenada Marlene Dumas), un espai de fotografia (anomenat Francesca Woodman) i una sala per als moments de lectura (anomenada Käthe Kollwitz).

"La nostra intenció podria resumir-se d'esta manera: podeu deixar de preguntar si hi ha una manera de pintar sent dona?".

Bonet actuarà com a curadora

En definitiva, es podran contemplar projectes que "tenen un gran compromís social", com explica Bonet a Castellón Plaza. Des de treballs que aborden la memòria, el llenguatge i la pèrdua, com el de l'artista Helena Laguna; fins a un diàleg de l'obra de Roser Bru a càrrec de Jana A. Abril, amb un projecte que aborda les violències que s'exercixen contra les dones en llocs tan remots com la selva peruana, de Luna Dannon Pasquale. Així mateix, també es mostraran els treballs fets durant els transcursos de les beques Roser Bru, les quals se centren a preservar la figura i l'obra de l'artista catalana exiliada a Xile l'any 1939 (actualment busquen finançament, ja que sols tenen el suport de l'Institut Ramon Llull); o Tallers Nòmades, dels quals ara per ara hi ha quatre programats a Egipte, Índia, Jerusalem i Florència.

A partir d'ací, conta Bonet que el seu paper a la galeria serà el de curadora, "cuidant el contingut que mostrarem d'una manera molt acurada tant el que té a vore amb la forma (la qualitat formal de les estampes i de les pintures) com al missatge i al tema que aborda cada projecte". 

I pel que fa a la visita, no serà una galeria a l'ús amb horari d'apertura al públic diari, sinó que es podrà visitar amb cita prèvia.

Recuperar l'espai públic 

La Madriguera es nodrix directament dels ensenyaments del Taller 99 (en Santiago de Xile) i de l'obra de Bru, l'artista més admirada del taller. La sala de les premses porta el seu nom, i a l'exterior, la persiana lluïx una reproducció del gravat 'Las niñas cambian', símbol de sororitat i unió de les dones en contra de les violències masclistes.

En novembre de 2021, el mateix taller reobria a Barcelona després d'un any i mig tancat. L'assetjament que Bonet va patir durant més de dos anys la va obligar a canviar de lloc de treball i a limitar la seua presència pública per a preservar la seua seguretat. Fins que en juliol de 2022 una sentència condemnatòria va posar fi a eixe infern.

Fou llavors quan l'artista de Vila-real va reaparéixer a La Madriguera i, amb ella, més de 400 persones que s'acostaren a recolzar-la en una jornada de portes obertes. "És una situació molt complexa d'assimilar, però arriba un moment en què  entens que la protecció no és fer-te invisible, la protecció és posar focus, visibilitzar i nomenar uns fets que lamentablement patixen diàriament milers de dones", deia en declaracions al mitjà La Marea.

Per a Bonet La Madriguera sempre ha sigut casa, renunciar a ella no va ser gens fàcil. Per això, decidir ara fer-la créixer i convertir-la en galeria és tota una declaració d'intencions. Mesos abans deia així: "Volem reivindicar el nostre dret a estar en l'espai públic i poder desenvolupar amb normalitat la nostra activitat. Hem tardat un any a començar a ser part de barri, en relacionar-nos amb veïns i veïnes, en no sentir que estem vivint i treballant a esquena del món".

La galeria d'art serà segur un dels projectes més bonics de la creadora castellonenca, qui s'ha convertit en una de les artistes més rellevants del nostre present. Recentment publicava Los diarios de La Anguila (Anagrama, 2022), un recull d'imatges, fotografies i pensaments que va anotar al seu diari personal en 2018, abans de publicar la seua primera novel·la de ficció, La Anguila, on reflectix els abusos cap a la dona.