Poliesportiu de Simat, esmorzar amb les millors vistes - Vicent Marco

Conta la llegenda que quan Jaume II va arribar a la vall anomenada Alfàndec, va suggerir que era digna per a allotjar un monestir. Dit i fet, es va quedar aquell indret anomenat com a Valldigna, i el monestir cistercenc ubicat a Simat continua dret, tot i que han passat molts segles i ja no hi ha cap monjo per allí, només pelegrins esmorzadors. Si ara tornara algun rei valencià a xafar eixes terres, diria allò de "quina vall més digna per a un bar d'esmorzars", i tot seguit pararia en el bar del Poliesportiu de Simat, famós per tota la contornada. I allí es trobaria a Raúl, Marina, Aimar i Shania - quedeu-vos amb eixos noms que, òbviament tenen història - que fan els esmorzars i dinars amb vista al monestir, i als camps del poliesportiu.

Si es disputa un partit de futbol, allí hi ha més gent que a les graderies, en general hi ha més gent a hora d'esmorzar a les dos terrasses cobertes del bar que al camp de futbol 8. "En estiu també ve molta gent a dinar, ja que tenim piscina municipal, ara en hivern qui vol menjar fora de casa visita a la tia o la iaia, que ací tot el món guisa". Una altra cosa és l'esmorzar, allò funciona cada dia, de dilluns a diumenge, i sense descans "millor reservar si no vols esperar". No ha esperat una parella arribada des de l'Olleria "venim a passar uns dies a Tavernes i havíem llegit sobre este bar" afirmen Javier i Eva que sentencien "tornarem, l'entrepà de la casa és espectacular". Una altra parella de Torrent Pepa i Paco és la tercera volta que visiten el bar "vinguérem a vore el monestir i a esmorzar, i hem aprofitat que estem per la zona per a tornar". Confirmem el que diu Raúl Huet, alma mater del bar, millor reservar perquè acudix gent de tot arreu amb la noble intenció de continuar el matí amb l'energia renovada.

Raúl va créixer entre fogons, primer els del bar Entrepans, i després en el Buixcarró, sempre a Simat. Sa mare Rosa ha fet esmorzars en tots els bars que ha tingut, i ell, criant-se en un bar anomenat Entrepà, estava destinat a seguir els seus passos. En el Buixcarró els seus esmorzars agafaren fama, i des del 2015 es va quedar amb la seua dona Marina la concessió del Bar del Poliesportiu, i la fama ha crescut exponencialment. L'esclat definitiu va arribar arran d'un concurs de fer cremaets on participaren cinc bars i que va guanyar Raúl. "Molta gent ve a propòsit a tastar el cremaet, i tenim el clàssic de rom i alguns especials com el Barraquito, el 4 magnífics i el Gloton's Club". Estes especialitats porten Licor 43 o Tía María, però Raúl s'estima més no confessar tots els ingredients de les seues creacions, ja que "enguany he de participar en la segona edició del concurs".

Ara bé, si molta gent va allí a posta pel cremaet, els seus entrepans també han agafat molt de renom. Sempre amb bona cosa figatells i embotit de la carnisseria d'Olegario, una de les joies gastronòmiques de la Valldigna. Especialment, tres es demanen per dotzenes, el de la casa, el de la terra i el rebossaet, tots ben carnis i ben farcits. Llomello, ous, ceba i cansalada per al de la casa; figatells, formatge, creïlles i botifarrons el de la terra; i llomello arrebossat, pernil, ou i formatge per al rebossaet. M'he deixat alguns ingredients perquè són molts, i els entrepans van molt plens. De fet, és difícil menjar-se un sencer, més l'ensalada, els vitets i el mesclaïllo, perquè el gasto també és generós. Els preus, això sí, continuen moderats, i això atrau ciclistes, motoristes, i molts dels turistes que aprofiten per a fer alguna de les rutes que hi ha per la zona, amb final o inici en el majestuós monestir.

Segurament si Raúl hagués sigut religiós, haguera nomenat al seu fill Bononat, com aquell capellà de Jaume II que va asentir "Vall digna" al suggeriment del Rei. Ara bé, resulta que ell és valencianista i per això, a banda d'escut del València i cartell de Lim Go Home, el seu fill s'anomena Aimar. Tot i que el xiquet, valencianista i fan de Cristiano Ronaldo, juga més en la posició d'Albelda en el juvenil del Simat. La seua filla Shania, també té nom de persona il·lustre "Marina volia tindre fills, així que quedarem la meua dona i jo, que si els teníem jo triava els noms". Encara gràcies que a Shania, cuinera al bar, li agrada la música de la cantant americana, tot i que és més d'escoltar Bad Bunny o Melendi. Ells dos, Raúl, i Marina en la cuina, formen el quartet familiar que et fa sentir com a casa en el Bar del Poliesportiu. Això sí, a ells els agradaria una casa més... seua.

Perquè si hi ha algun però que posar-li al bar, no són ni les vistes, ni l'atenció, ni la qualitat, ni el preu: és el local que en ser municipal no el poden reformar com ells voldrien.  "A mi m'agradaria en un futur tindre un bar meu, al meu gust", és el desig de Raúl. De moment Shania estudia Ciències Gastronòmiques amb la intenció de seguir els passos familiars, i Aimar també es vol dedicar a l'hostaleria. Per tant, els cremaets fantasia de Raúl tenen el futur assegurat, així com els arrossos de Marina. "Ací ve moltíssima gent a esmorzar, però el que més m'agrada cuinar és arròs al forn, fideuà, paella... els plats tradicionals", afirma la cuinera, i caldrà anar a tastar-los. Raúl vol que Marina es presente amb estos plats a concursos, però ella és més reservada. Tal volta eixa diferència de caràcter és la que fa que s'entenguen bé, i estiguen 22 anys junts, formant una família al voltant d'un bar, que té cor i té veritat. I això, per damunt dels premis o de les vistes, és la base del seu èxit.