CARRETERA NACIONAL 

Quan Naomi Campbell i Carmen Sevilla inauguraren l'últim boom de la carretera

Entre el barranc del Xinxilla i la carretera nacional, Jesús Ger planejava fer-se d'or en una nova ciutat de vacances. Sí, benvingudes de nou a Marina d’Or

23/08/2023 - 

CASTELLÓ. El 1962 el tecnòcrata Manuel Fraga Iribarne ocupa la cartera d'Informació i Turisme, creada el 1951, i impulsa la indústria turística com a motor de l'economia de l'Estat. Espanya necessitava divises i el turisme les podia proporcionar mitjançant un creixement ràpid amb fons estrangers, així que el ministeri es va centrar en la qualitat dels serveis, augmentar la capacitat d'allotjament i organitzar administrativament la indústria.

Davant la necessitat d'establir uns instruments urbanístics ad hoc per a l'ordenació turística, el 1963 s'aprova la Llei de Zones i Centres d'Interès Turístic Nacional, un concepte amb què ja es treballava des del 1955. La llei estableix una regulació independent a la Llei del Sòl de 1956, per la qual cosa va accelerar la transformació urbanística. La legislació diferenciava entre els Centres d'Interès Turístic, per a aquelles propostes amb més de cinc-centes places i deu hectàrees de superfície, mentre les Zones d'Interès Turístic era l'extensió comarcal que incloïa un CIT o més, per la qual cosa es planificava a dues escales diferents.

A la costa d’Alcossebre s’ubicava la primera àrea urbanitzable enfocada exclusivament al turisme. La costa del nord encara amaga postals turístiques quan la serra d’Irta o la del Desert de les Palmes toquen la mar. Entre estes dos formacions geològiques, el riu Xinxilla desembocava al Mediterrani.

A una distància prudencial entre el Prat de Cabanes i Orpesa del Mar, Jesús Ger compra uns terrenys i el 1983 obté la llicència per construir els primers edificis a la desembocadura del barranc. Imitant a qualsevol poble coster mediterrani, una desena d’edificis es reparteixen per una trama de carrers irregulars, formant un garfi que s’enrosca a la punta del riu. Façanes blanques, finestres arcades i fanals de ferro completen la postal.

Al costat, la joia de la corona: el balneari d’aigua marina més gran d’Europa. Un eslògan tan pegadís com el “Marina d’Or, ¿dígame?”. Naomi Campbell i Carmen Sevilla inauguraven l’edifici l’estiu del 2003. Rocio Jurado actuaria després en un concert presentat per Mar Flores. Eva González, Máximo Valverde, Iker Casillas, Ángela Carrasco, Mark Vanderloo i Juncal Rivero assistiren a la festa, segons informava Hola. El balneari era clau, junt amb el sol i platja, per a assolir l’estratègia circular de Ger: abastir la demanda turística que el propi complex creava.

El 2004 s’acaben els primers blocs d’apartaments de Marina d’Or, comença la construcció de l’aeroport de Castelló i arranca la tramitació del PAI Marina d’Or Golf . Però anem a pams. Entre el 2004 i el 2007 es completa la construcció del complex inicial, inspirat en les trames urbanes dels nuclis costaners del golf de València: edificis d’apartaments perpendiculars a la mar i que es donen ombra al sol intens de vesprada. Ger introdueix una innovació: els edificis ara són escalonats. 

Un tret introduït a l’urbanisme higienista del segle XIX —com fa Haussmann a l’eixample de París— per poder fer edificis alts, però permetent alhora l’entrada de la llum del sol. La grandària de les parcel·les varia, però la regla és sempre la mateixa. Totes les cases tenen vistes a la mar, una zona infantil al pati central i un jardinet a l’accés del costat platja. 

Mundo Ilusión, el Jardí Encantat, el parc aquàtic Polinesia, els Jardins Exòtics, la zona esportiva, Aventura d'Or i Emotion Park completen l'oferta del balneari per als inquilins dels apartaments i dels hotels. Són estos últims el gran reclam del complex, amb uns immensos cartells il·luminats que es veuen des de la carretera nacional 340. Una estratègia arquitectònica apresa de Las Vegas, com la il·luminació festiva i la cavalcada nocturna diària de l’avinguda de la Marina. 

Finalment, l’Aeroport de Castelló es construeix a la calor del projecte de Marina d’Or Golf. El Palacio d’Or —una carpa posteriorment comprada per l’Ajuntament d’Orpesa del Mar— acollia una maqueta de tot el complex, que també va visitar Madrid, Paris i tots els televisors d’Espanya en una de les campanyes publicitàries més invasives de la història de la televisió.

Dormir a l’aquari més gran d’Europa, visitar la torre Eiffel, la torre de Pisa i l'Arc del Triomf a escala, navegar per canals que simulen la ciutat de Venècia, esquiar a una pista coberta o visitar rèpliques d'antigues civilitzacions. Tot semblava possible al projecte, encara que després de tots estos anys només l’Aeroport de Castelló s’haja pogut materialitzar. Jesús Ger va vendre la societat a un fons voltor i ara es concentra en promocions d’apartaments al costat de Marina d’Or. 

“Marina d'Or tampoc és equivalent a altres New Holiday Towns com Cancún o Las Vegas, models turístics basats en un turisme internacional que passen períodes curts de vacances als hotels”, expliquen Josep Roca i Lidia Beltran a ‘Nuevas ciudades de vacaciones. El caso de Marina d’Or’. “El turisme ací es basa majoritàriament en cases de vacances i és un turisme familiar i nacional, fet que provoca un efecte pervers perquè la rotació de turistes és molt baixa. Totes aquestes qüestions són responsables de la tan baixa intensitat d'ús de Marina d'Or, una qüestió que converteix aquest desenvolupament urbà en un model especialment insostenible”.

 

Noticias relacionadas