Què és notícia? L’eterna novetat

Notícia és allò que és notícia sempre, no com a novetat, sinó com a fet d’interés permanent.

Flaubert va escriure a Colet que no li interessaven les futileses de l’actualitat i també que renegava de la idea de la pàtria, “un tros de terra dibuixada en un mapa, separada de les altres per una línia roja o blava”; que ell era tan xinés com francés i que per a ell la pàtria era el país que volia, és a dir, aquell amb què somiava, allà on es trobava bé. I és sabut que un no només està bé –o malament– on l’han nascut…

D’altra banda, a vegades una persona només se sent d’on l’han nascuda quan no està allí mateix: mentres un individu es trobe en la seua pàtria, no es pot determinar d’on és; en canvi, quan es troba en un altre país és molt probable que siga de la seua pròpia pàtria. Eixe país no ha de ser molt llunyà. Per exemple, és més probable que un italià se senta més italià a França que al Japó, on segurament se sentirà europeu i, per tant, tan francés com italià. Encunye així el Principi d’Indeterminació de la Pàtria, inspirat vagament –perquè estic gossarra– en el Principi d’Indeterminació de Heisenberg: que no podem saber amb total precisió alhora la posició i la quantitat de moviment d’una partícula.

Emily Dickinson també vivia en allò etern. Per això ella i Flaubert encara són notícia.

En la Introducción a la cultura japonesa (Melusina, 2006), Hisayasu Nakagawa diu que, segons el geògraf i orientalista Augustin Berque, a diferència del jo europeu –“entitat ‘a priori’ que transcendix totes les circumstàncies”–, per al japonés “la primera persona, és a dir, el subjecte existencial, no existix en si mateixa, però sí com a element de relació contingent que s’instaura en una escena en particular”. I segons el lingüista nipó Takao Suzuki: “El jo dels japonesos es troba en un estat d’indefinició, es diria d’absència de coordenades, mentres un objecte particular o un interlocutor concret no apareguen i el locutor no en puga determinar la naturalesa exacta”.

Kanagawa ho explica així: suposem que un gos ben gran espanta un xiquet. Per tal de calmar-lo, Kanagawa se li acostarà i li dirà: “No tingues por, no plores, ‘jo’ estic amb tu”. Però el que li dirà literalment en japonés és: “No tingues por, no plores, ‘el papa’ està amb tu”. En eixe moment, Kanagawa no és Kanagawa en si mateix: és el pare del xiquet. En llegir tot açò torne a Heisenberg. O, si vos estimeu més, a Schrödinger: abans que no apareguen el xiquet i el gos, Kanagawa és alhora Kanagawa i el pare del xiquet –encara que també podria ser l’amo del gos, el xiquet o el gos–.

Tot això és i no és notícia.

Jean Murdock (Reus, 1972) és llicenciada en Filologia Anglesa i postgrau en Tècniques editorials. Es dedica a la traducció i l’edició professional i és autora del blog literari Huellas.

@jeanmurdock_