La reescriptura de les obres infantils de Dahl per part de Penguin obri la veda a la revisió d’una infinitat de creacions literàries i culturals
Nous estereotips i clixés nascuts de les formes de classificar el món del nostre temps. Separació entre artista i obra?
Al santuari xintoista de Tōshō-gū, en Japó, hi ha tres magatzems sagrats. El de Kamijinko conté unes talles en fusta d’elefants imaginaris. Se solen atribuir a Kano Tanyu i s’anomenen així perquè l’autor no havia vist cap elefant real quan les va fer. Sabé d’ells pels llibres. Però les talles no diferixen molt de l’animal de carn i os
En El fantasma de Canterville Oscar Wilde ja anunciava el gos dels Baskerville, o almenys la suma de les seues parts, a falta d’ajuntar-les en un tot. Un gos negre, fosforescència i el caràcter espectral: tres inquietants elements que després Arthur Conan Doyle podria haver unit en el seu gos. O no
La vida és un acudit quasi sempre, un viatge costera amunt cap a la recerca de cims platònics que et retornen, redolant, cap avall. Eixim de la cova i, efectivament, tot eren ombres. Ho vaig saber fa molts anys enfront de la mar Bàltica.
