Ressusciten els edificis abandonats de Benetússer per entendre com és Benetússer

VALÈNCIA. Està a sis quilòmetres en línia recta des de la plaça de la Reina, però no compta amb tants vestigis romans, islàmics i cristians. Seguint el carrer Sant Vicent fins a Benetússer —convertit ja en el Camí Nou— hi ha un edifici bonic, però decadent, i capaç de contar la història de l’últim segle, igual que la plaça de la Reina ho fa amb Balànsiya.

És la Fàbrica de Licors Casa Pons, que amb la industrialització va començar a traure partit a l’Horta produint licors. Com un curs natural, amb els 90 es va convertir en discoteca. Coneguda com la Digital o la Tabú, era el preàmbul a una nit que continuava a llocs com l’Amadeus d’Alfafar. 

Amb una exposició i una ruta per Benetússer, ‘Fàbriques del Km2’ ha rescatat la memòria d’un veïnat que va transformar la seua manera de viure, mentres transformava el seu poble. Ara, llocs claus per entendre la industrialització del segle XIX i el desmantellament dels anys 80 estan abandonats. Però des de la implantació dels telègrafs fins a la fundació de bancs o la xarxa logística de magatzems, estos espais són patrimoni del poble i sintetitzen com ha canviat la seua forma de viure.

El projecte sorgeix el 2019 com un encàrrec de la regidoria d’Hisenda i Patrimoni de Benetússer per rescatar la memòria local vinculada a l’activitat industrial que va fer créixer Benetússer. El Pla General aprovat el 1989 va prohibir l’activitat industrial al nucli urbà, i això va acabar amb la forma de vida coneguda fins aleshores. “El projecte aborda els imaginaris del poble vinculats a l’activitat industrial, tant des dels espais productius com les cases dels seus habitants, incloent els canvis vitals que van suposar les noves normatives”, conten des de l’equip del projecte.

Són Roser Colomar, Anaïs Florin i Estelle Jullian, que des de fa anys desenvolupen la seua trajectòria entre la cultura i les transformacions territorials, especialment durant la segona meitat del segle XX. “En un principi, el plantejament del projecte era fer un mapejat que reconeguera els espais físics vinculats a l’arquitectura industrial. Però de seguida vam saltar també al patrimoni immaterial, transcendental per a la vida del veïnat”. 

Si bé des dels anys 60 la normativa urbanística ja limitava l’activitat industrial, amb la restauració democràtica Benetússer recupera la seua autonomia per planejar l’urbanisme i decideix definitivament dissociar la zona residencial de la industrial. “Va ser complicat dissociar la vida i el treball. Per a l’exposició, per exemple, hem rescatat al·legacions al Pla General perquè hi havia canvis urbanístics que acabaven amb la casa o l’activitat econòmica de moltes famílies”.

“És un cas local, però estava passant a tot arreu als anys 80. És un canvi de normativa urbanística local, però també és l’impacte de la globalització. No volem romantittzar el passat, sinó pensar la complexitat del present. I per això necessitem entendre el passat recent, amb les seues problemes i aristes”, expliquen Jullian, Florin i Colomar. Per això, “el procés ha arrancat amb el coneixement de les persones que atresoren vivències i sabers de la vida a Benetússer. Hi havia una xarxa entre uns i altres que ens ha permés trobar testimonis i objectes valuosos. Amb una producció cultural, ens hem trobat amb  l’antiga xarxa de producció industrial”.

“Això ens va donar pistes per buscar l’arxiu, fer unes peces d’àudio... La fotògrafa Milena Villalba ha fet uns retrats dels diferents edificis, que apareixen com fantasmes imponents perquè volíem que estigueren sense cotxes, i vam aprofitar la celebració de la Volta Ciclista”. 

Ara tota la informació està condensada a una exposició a la Casa de la Xapa, un compte d’Instagram i amb una ruta per Benetússer, que se pot seguir amb vídeos o els propers 12 i 26 de març. Un projecte que ajuda a entendre millor com s’ha construït el país i s’uneix a la reflexió sobre la indústria ceràmica de l’Horta Nord que començava a Foios este Nadal amb Ací Fem Atovons o l’impacte de les infraestructures hidràuliques i la Pantanà de Tous al nou poble de Beneixida amb el Centre Habitare.