GRUPO PLAZA

LITERATURA

Sigrid Undset: l’autora recuperada

És la veu per excel·lència de la dona medieval escandinava. La seua obra mestra, la trilogia Cristina, filla de Lavrans (1920-1922), que fa ara cent anys, la va portar a guanyar el Premi Nobel de Literatura en 1928. Esta gran novel·la, de més de mil pàgines, retrata l’edat mitjana dels països nòrdics com cap altre títol. Autora noruega de referència, la projecció de Sigrid Undset (Kalundborg, 1882 – Lillehammer, 1949) ha fluctuat al llarg de les dècades per la seua conversió al catolicisme i el seu cultiu del tradicionalisme. Però ara la celebració d’eixe centenari en plena pandèmia reivindica sobretot els seus darrers anys, viscuts als Estats Units com a refugiada de la Noruega ocupada i compromesa amb la democràcia.

12/06/2022 - 

VALÈNCIA. Farà cosa de quatre anys que la periodista estatunidenca Ruth Graham, especialitzada en religió i fe, col·laboradora de The New York Times i la revista Slate, va proposar a la cadena HBO, productora de les sèries d’èxit Joc de trons i Víkings, que parara atenció a Kristin Lavransdatter (Cristina, filla de Lavrans), l’obra més important del medieval nòrdic, òrfena d’una adaptació com cal, per a inspirar una nova minisèrie. L’esperada versió televisiva no ha arribat encara. Només hi ha un antecedent que va ser molt discret, la pel·lícula que va dirigir en 1995 l’actriu noruega Liv Ullmann, una de les muses d’Ingmar Bergman, i que va passar desapercebuda per la taquilla internacional. No és una excusa, però sí un problema per a tota producció audiovisual: la riquesa de detalls, tan típica de la creació literària de Sigrid Undset, desafia qualsevol que s’estime recrear la seua obra.

Fruit d’un treball d’investigació obsessiva, la Noruega del segle XIV que traça Undset recrea la textura de l’època, capturant els ritmes agrícoles anuals d’escassetat i abundància, fosques lleis eclesiàstiques que regien els castics per adulteri i la forma en què els hòmens es xopaven en aigua gelada per a posar-se sobris abans d’anar a l’església després de les festivitats nadalenques. Les seues descripcions del menjar, la decoració i la roba són precises: la forma en què Cristina escampa ginebre i flors en terra per a rebre els convidats, o les seues sabates de cuir blau violeta cosides amb pedres platejades i de color rosa. La trilogia inclou sexe il·lícit, amors impossibles, aventures, un incendi en una església, un intent de violació, verges rebels tancades en un convent, sacerdots depredadors, un intent de sacrifici humà, inundacions, baralles, assassinats, suïcidis violents, aliances fatídiques, un rei gai, pesta bubònica, confessions en el llit de mort...

Sigrid Undset, amb 12 anys, enmig, junt a ses germanes

Una polèmica conversió al catolicisme

Com a filla d’un reconegut arqueòleg, Undset va ser molt llegida a una edat primerenca. Als 9 anys va començar amb les sagues i va escriure en els seus diaris que llegir la de Njål, la més famosa i apreciada de les sagues islandeses del segle XIII, li va canviar la vida. La xiqueta, amb una gran memòria i una enorme set de coneixement, va ser poc sociable, però es va convertir en una narradora distintiva. Així, les petjades dels contes de fades i les cançons populars es poden trobar no només en la història de la filla de Lavrans, sinó per tot arreu en la seua obra.

Encara que ja havia fet aparició en el camp literari amb diverses novel·les contemporànies, entre les quals Jenny (1911) havia estat el seu primer gran avanç, La corona, el primer volum de Cristina, filla de Lavrans, va adquirir una rellevància especial. L’acollida va ser aclaparadament positiva i va ser llegida per diverses generacions, publicada de manera constant en noves edicions i traduïda a molts idiomes.

Història captivadora d’amor prohibit en l’edat mitjana, el relat narra la vida d’una dona exigent com a mare de huit fills, alhora que inclou la història d’unes famílies llauradores noruegues de la vall de Gudbrandsdalen, al centre del país. Undset s’encarrega de destacar un període en la història que no havia rebut molta atenció, obrint els cors i sentiments de la gent de la Noruega medieval, conjugant-los amb la importància dels ideals cristians en les seues vides. En este sentit, en el context de la construcció de la nació noruega, constituïda en 1905 en separar-se de Suècia, hi hagué un gran interés tant en les sagues com en l’edat mitjana, sobretot en la transició de l’època pagana a la cristiana, que va despertar un gran debat cultural sobre la influència que havien tingut a Noruega els corrents culturals de l’Europa occidental i l’Església de Roma.

L’opinió predominant era que la doctrina de la gràcia i el pecat de l’Església catòlica no tenia cap significat en el lloc de naixement dels guerrers medievals nòrdics, però hi havia qui afirmava que l’Església sí que havia tingut una gran influència en la vida de les persones. “Undset va fer costat als qui van emfatitzar la influència de l’Església i el papat. A principis de segle XX tant la fe catòlica com la jueva estaven prohibides a Noruega, per la qual cosa la conversió posterior d’Undset va ser controvertida”, assenyala Kristin Brandtsegg Johansen, historiadora i directora d’una associació que promou l’interés per l’escriptora i la seua obra, a més de donar suport al treball dels Sigrid Undset Days, un festival de literatura noruega.

L’interés per Undset ha augmentat a onades. Amb tot, encara que es manté com una de les escriptores noruegues més reconegudes, persistixen alguns forts prejuís sobre la seua obra, que ha sigut retratada com la d’una conservadora, retreta, reaccionària, catòlica i antifeminista. Allò interessant, en relació amb això, és que Undset era alhora reaccionària i radical, i, en molts casos, també polèmica. “En Kristin Lavransdatter també va crear un llenguatge distintiu i únic, amb paraules i frases nòrdiques de les sagues, formulacions entrellaçades de les primeres traduccions de la Bíblia, contes populars, llegendes i cançons populars, que després va unir amb un noruec actualitzat i estandarditzat. Alhora és fascinant que esta autora, que va crear tantes figures femenines intransigents, haja entrat en conflicte amb el moviment de dones del seu temps i haja estat titlada de reaccionària antifeminista”, explica Johansen. 

El feminisme qüestionat

Per mostrar un cert paternalisme en la coneguda trilogia, després de la qual es va convertir al catolicisme, Undset va crear una mena de rebuig latent entre les generacions jóvens més immediates. “Undset va ser criticada per defendre amb força els ideals de sa mare, afirmant que ser una bona mare atorgava a les dones el màxim valor. Això la va convertir en una figura complicada per a les feministes. Però cal recordar que va haver de deixar l’escola als 16 anys per a mantindre a sa mare i les germanes, es va formar un enorme coneixement de la història llegint pel seu compte i sempre es va solidaritzar amb les jóvens de la gran ciutat, les dependentes o les costureres. Va ser una ferma defensora dels indefensos i els febles”, apunta l’experta en Undset.

L’autora noruega ha tingut un enorme impacte en la literatura nòrdica, no sols per Kransen (La corona), el primer dels tres llibres de Kristin Lavransdatter, sinó també per altres novel·les de temàtica medieval com la tetralogia Olav Audunssøn (1925-1927), que la van portar a rebre el Premi Nobel de Literatura “per les seues poderoses descripcions de la vida als països nòrdics en l’edat mitjana”. Com en Kristin Lavransdatter, Undset combina en Olav Audunssøn la precisió i la força de la vida interior dels seus personatges, lacerada per la indecisió, afonada en la tristesa o transportada per l’alegria, evocant una era desapareguda i fent intenses representacions de la bellesa de la naturalesa. Ambientada en la Noruega del segle XIII, és la història d’un fill de pare viudo que, moribund, l’encomana als 7 anys al seu amic Steinfinn Torressøn, qui adopta el xiquet i el promet en matrimoni a la seua pròpia filla menuda, Ingunn. Però els dos jóvens es troben atrapats en una xarxa de restriccions morals cristianes, antics codis d’honor nòrdics i interessos familiars.

En tot cas, en les seues novel·les són les fortes i complicades figures femenines les que emergixen sempre i maniobren en un entorn on les antigues estructures patriarcals encara prevalen. De fet, en la dècada de 1970 el moviment feminista va inspirar nous estudis sobre les obres contemporànies d’Undset amb especial èmfasi en la seua visió de la dona. “Undset va créixer amb problemes i lluites femenines. En quasi tota la seua obra contemporània, les qüestions plantejades per la causa de les dones són un element central. Escriu sobre els matrimonis moderns i sobre les condicions de les dones i els xiquets en la societat moderna. Està feliç que les dones puguen treballar de manera independent i realitzar-se. Però ella no considera l’alliberament de la dona com una forma suprema de llibertat o igualtat, sinó com una adaptació necessària a una nova societat d’eficiència, ara dominada per l’home i la màquina”, relata Liv Bliksrud, professora emèrita del Departament de Lingüística i Estudis Nòrdics de la Universitat d’Oslo, que veu en el fort anticatolicisme de la Noruega luterana un dels principals motius de desafecció cap a Undset. “Undset els sembla prou estranya, ja que amb el seu catolicisme i el seu realisme queda fora del cànon literari nacional-liberal, feminista i modernista de la literatura noruega”, afig.

El fet de prendre moltes decisions radicals en la seua vida, com ser la primera presidenta de l’Associació d’Escriptors de Noruega, eixir sense por a la llum pública contra forts oponents polítics com Knut Hamsun, deixar el marit i mudar-se amb tres fills menuts o dedicar-se per complet a l’escriptura com a forma de vida, a més de crear una gran quantitat de personatges femenins forts que van trencar normes i convencions en els seus universos literaris, no va llevar que Undset mai no donara suport el moviment feminista organitzat, que, als ulls de la Nobel, formulava la identitat i els interessos de les dones de manera massa estricta. Al remat, doncs, no se la pot considerar una autora feminista, però ha tingut un enorme significat per a moltes generacions a l’hora de potenciar l’autoestima i la independència de les dones.

Undset vs. Hamsun

Durant el centenari de La corona s’han fet moltes les referències al posicionament d’Undset al llarg de l’ocupació nazi, en complir-se també huitanta anys de la invasió alemanya. No debades, en els darrers temps l’escriptora ha sigut redescoberta com a refugiada política, tot i que en ocasions se l’haja emmarcat dins del mateix patrimoni cultural conservador de principis del segle XX que encapçalava el novel·lista coetani Knut Hamsun, Premi Nobel uns anys abans, en 1920, qui va donar suport al règim nazi. Però és quasi impossible compartir esta perspectiva.

Com sentencia l’abans mencionada Johansen, encara que els dos són considerats entre els més grans autors de Noruega, juntament amb Henrik Ibsen, “es van enfrontar abruptament en els anys 30: mentres Hamsun creia en els jóvens, vigorosos, que tenien el ‘dret a la vida’, Undset temia pel destí de l’individu, reduït a una insignificant roda de la maquinària social. Els dos van defendre punts de vista molt diferents sobre la vida. Hamsun va elogiar la nova Alemanya, en oposició a la vella democràcia anglesa. Undset, en canvi, era anglòfila jurada, una acèrrima defensora dels valors humanistes democràtics i cristians”, assenyala l’escriptora.

En la mateixa línia s’expressa Bliksrud: “Per a Undset, el més important del patrimoni cultural era que Noruega (i els països nòrdics) sempre havien sigut una societat legal, que les lleis les donaven les persones, el poble, la qual cosa feia possible el sorgiment de la democràcia. Undset va defendre públicament la dignitat humana cristiana contra la visió cínica de la humanitat de Hamsun. Undset era mitat danesa i de xiqueta va experimentar els atacs d’Alemanya contra Dinamarca. Odiava la política de poder germànica i se sentia més fortament associada al Regne Unit”, explica la professora.

Sigrid Undset en 1928 (© Aage Remfeldt Aage Rasmussen)

De lectura obligatòria

A mitjan dècada de 1930 els llibres d’Undset van ser prohibits a Alemanya. “Conscientment, almenys, no hi ha res tan miserable i pecaminós com l’antisemitisme”, va escriure en l’article “Progrés, raça i religió”, que també es va publicar en una revista suïssa i va motivar que els seus llibres foren indexats a Alemanya. Quan la guerra va arribar a Noruega, amb vora 60 anys, va haver de fugir al nord, a Suècia i més enllà, a través de Rússia i el Japó. El viatge va acabar als Estats Units d’Amèrica, on va romandre exiliada durant cinc anys. Dos tragèdies personals en la seua pròpia vida van enfortir la seua oposició als alemanys: el seu fill major va ser assassinat pels nazis un dels primers dies de la guerra, en abril de 1940, i a més tenia una filla amb discapacitat física i mental que necessitava cures i assistència constants, la qual cosa contribuïa al fet que reaccionara amb més força contra una ideologia que mostrava menyspreu per la feblesa.

A més d’un renovat interés en el seu pensament polític, ara, arran de traduccions més actuals, s’ha recuperat la seua potència com a narradora. No debades, la seua versió en anglés dels anys 20 havia estat un fals beuratge medieval. No va ser fins als 2000 quan la traductora Tiina Nunnally va restaurar la claredat i la vivacitat de l’estil de la prosa real d’Undset. Els indicis del repunt en la recepció als Estats Units s’han vist, per exemple, en el creixent interés d’escriptors contemporanis com ara William T. Wollman o David Wroblewski, que han confessat inspirar-se en la història de la filla de Lavrans.

Undset, que va morir en 1949, ja tornada de l’exili, sempre ha sigut considerada una autora important i famosa de la literatura nòrdica. Juntament amb la sueca Selma Lagerlöf i la danesa Karen Blixen, han sigut nomenades les tres reines literàries escandinaves. El centenari dels llibres de la seua monumental Cristina, filla de Lavrans recorda la seua visió àmplia i matisada de la humanitat, la seua perspicàcia psicològica infal·lible i aguda, els seus impressionants coneixements i el seu realisme nítid i lliure d’il·lusions. Uns trets que també ens motiven a llegir els seus escrits de no ficció, publicats en quatre grans volums amb més de tres mil pàgines d’articles i assajos.

Poques autores com Undset han transmés tan bé la història nòrdica, sobretot des de la perspectiva de les dones. La bona literatura sempre diu alguna cosa sobre qui som i ajuda a fer el món més gran. És hora de desempolsar els seus llibres i animar els lectors a buscar el seu univers literari per primera vegada.

Noticias relacionadas

TOPOGRAFIES

Els elefants de Kamijinko

Por  - 

Al santuari xintoista de Tōshō-gū, en Japó, hi ha tres magatzems sagrats. El de Kamijinko conté unes talles en fusta d’elefants imaginaris. Se solen atribuir a Kano Tanyu i s’anomenen així perquè l’autor no havia vist cap elefant real quan les va fer. Sabé d’ells pels llibres. Però les talles no diferixen molt de l’animal de carn i os

PLANETARI

La biblioteca invisible

Por  - 

De tots els llibres que mai llegiré, els que més em dolen no són els descatalogats, les edicions que és complicat trobar o aquells per als quals senzillament no tindré temps suficient. Ni tan sols em consola saber que no soc jo a soles qui no els podrà llegir, sinó que tampoc podrà fer-ho ningú, ja que m’estic referint als llibres que mai han existit, però que sí que es troben en les pàgines d’altres llibres

MEMÒRIA DE L’ENTRECUIX

El precursor

Por  - 

Cadascú té un primer record social del el sexe i el meu és Manuel R. contant que havia ejaculat dins dels pantalons mentre la besava en un portal de l’Eixample. Cosa inèdita, per a mi i per a tots els qui, ara no sé ben bé on, ni com, l’escoltàvem raonablement meravellats del que deia

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme