Terra d’horta

Ningú dubta de la importància de conservar un palau, una antiga catedral o les obres artístiques d’un museu, però la cosa canvia quan es parla d’un paisatge, encara que siga molt més antic que la major part dels monuments que sobreviuen a la ciutat de València. Una reflexió que compartia amb mi fa uns anys el Catedràtic d’Història Medieval, Enric Guinot, en referència a la idea de preservar l’Horta de València. Un paisatge agrícola que ha sobreviscut el pas dels segles de manera miraculosa, encara que siga testimonialment i a pesar dels greus mossos que la depredadora expansió urbanística li ha fet al llarg de les últimes dècades. Un espai natural modelat pels humans, on en lloc de pins, romer o carrasques creixen cebes, carabasses o encisams. Però, evidentment, un espai agrícola sense els seus cultivadors no té cap futur, per això tant o més important que protegir la terra és potenciar que puga continuar sent habitada pels llauradors, fent rendible el seu treball i suor, transvasat de generació en generació, regó a regó i de séquia en séquia. Un rebost alimentari estacional que conserva algunes de les construccions dedicades al reg que més segles porten sent utilitzades amb el mateix ús, com és el cas d’un antic aqüeducte que sobreviu al terme de Manises complint el seu paper des de fa més de 1000 anys.

El Pla d’Acció Territorial de l’Horta, plantejat en temps del temps del PP, oblidat en un calaix i reactivat en 2016 pel govern del Botànic, ha blindat el territori davant l’acció urbanitzadora. Ara es necessari potenciar els productes que ixen de la seua terra amb iniciatives imaginatives però, sobretot, rendibles que donen una eixida comercial als cultius de l’horta com ara els mercats de proximitat o un segell d’origen. En eixa línia celebracions simbòliques com la jornada De l’Horta a la Plaça ajuden a connectar els productes del camp amb la ciutadania, la terra amb la ciutat. Una nova edició es celebrarà diumenge 28 de gener a la plaça de l’Ajuntament de València, quan les parades d’hortalisses, fruites i verdures envairan el centre de la ciutat acompanyades d’activitats lúdiques i festives dins una emblemàtica ocupació del centre de la ciutat per l’horta. Un acte que també s’ha estés a altres places de la ciutat de manera periòdica com per exemple es fa al barri de Benimaclet.

Els orígens de l’horta valenciana s’endinsen a l’època de l’imperi romà. Dins l’estratègia militar de les legions de la pàtria del Tiber, la ciutat de Valentia era un punt logístic d’avituallament dins les campanyes de conquesta de la península dels ibers. Cereal, oliva o vinya foren les seus aportacions principals al cultiu de la zona. Durant el període islàmic l’espai adquireix una major diversitat de producció amb la construcció d’una extensa xarxa de séquies i assuts que aprofitaven les aigües del Túria i que conserven el seu llegat. Entre els conreus que aportaren s’estengueren l’arròs i la xufa i també l’albergínia o la carxofa.  

Temps de carxofes

L’últim cap de setmana de gener culmina precisament la XXV Festa de la Carxofa de Benicarló. Encara tenim uns dies per a degustar una variada oferta de pinxos que uneixen tot tipus d’ingredients, que la imaginació i el gust culinari permeten combinar amb la carxofa i tots els seus formats possibles. Fins i tot enguany hi ha un pinxo dedicat a Chiquito de la Calzada amb el nom de Torpedor de Carxofa, denominació que ofereix un cruixent de peix, algues i carxofa. Torrà benicarlanda deconstruïda, La cabra tira al monte, M48 o Wow15! són altres de les peculiars denominacions dels pinxos que s’ofereixen en els 32 establiments participants en la present edició. Diumenge 28 es celebra, així mateix, l’acte central de la festa amb la Demostració Gastronòmica, un dia on la major part dels locals de restauració del municipi trauen al carrer les seues millors creacions relacionades amb el cor de la carxofa. Les celebracions continuaran durant tot el que resta del mes de gener i febrer amb menús temàtics presentats en diversos restaurants de la població.

La terra del Baix Maestrat conserva un paisatge característic unit a la seua horta, amb camps de carxofes que continuen creixent a la vora mateixa de la mar com ho han fet durant segles. El Mediterrani regula el clima que li dóna nom i manté la temperatura idònia per al cultiu de la flor del card, envoltada de fulles plenes de sabor i molta vida que creix gràcies a la terra ben cuidada, si el calfament global no ho impedeix. Tenim per davant un cap de setmana carregat de festes en honor a l’horta i els seus fruits que depenen d’un paisatge d’equilibri difícil que, a pesar de tot, continua resistint el pas del temps arrelat a la terra.