Tetuán-Parterre-Glorieta: tornar la vida real a un jardí congelat en el temps?

VALÈNCIA. Les obres per a la humanització de la plaça del Mercat i la de la Reina ja estan en marxa. Les de l’Ajuntament ja es gaudeixen, a l’espera d’un projecte que la dibuixe a llarg plaç. I fora de Ciutat Vella, a Rojas Clemente, Pintor Segrelles, el Rosari, Calabuig o Lorenzo de la Flor l’entorn també ha millorat, encara que amb actuacions menys ambicioses.

Als pròxims anys també arribaran les superilles de la Petxina i Orriols, que perimetraran una àrea de cada barri al trànsit de vehicles per aprofitar els encreuaments com a espai públic; la naturalització de l’avinguda Ausiàs March —l’hostil entrada a la ciutat des de la Pista de Silla— o la construcció d’un bulevar a Guillem de Castro. Projectes que connectaran barris, espais verds i museus, en cadascun dels casos i canviaran per complet la forma de relacionar-nos a la ciutat.

Amb el que queda del Parc Central i el nou Parc de Desembocadura, i a banda de resoldre —o tombar definitivament— l’ampliació del Port o la ZAL a la Punta, semblaria que la ciutat està saciada d’inversions i idees per repensar-se els pròxims deu anys... No?

En realitat, encara queden 50.000 metres quadrats, tres places i un gran engranatge per a la mobilitat de la ciutat pendent de ser pensat. El trident format per la plaça Tetuán, la Glorieta i el Parterre encara no s’ha construït pensant de forma integral. Però no serà per la seua importància: és el doble de gran que la plaça de l’Ajuntament i acull importants espais com el Tribunal Superior de Justícia o el convent de Sant Domènec —a la Capitania General, amb la capella dels reis i de Sant Vicent. També arranca ací el carrer de la Pau, Colon o els accessos al Llit del Túria pels ponts del Real o de l’Exposició.

Tindria totes les paperetes per convertir-se en un espai concorregut i amable, amb concerts i vermuts a migdia, xiquets jugant a la vesprada i gent anant i venint, creuant el Carme, l’Eixample i el riu cap a tota la ciutat. On està la clau per què no siga així? Com funciona el disseny d’estos espais?

Entre les tres places hi ha quinze escultures que encara ajuden més a percebre que el temps s’ha congelat. Pintors, deus romans, el Sol i fins i tot la capa espanyola estan homenatjades entre Tetuan, la Glorieta i el Parterre. Sense comptar la Porta de la Mar, dissenyada per Javier Goerlich i Vicente Navarro. Encara que en realitat és un monument en honor als caiguts franquistes. De fet, la creu enmig de l’arc impedeix que puga funcionar com a porta.

Situada enmig d’una rotonda i orientada mirant cap a la plaça d’Amèrica i el carrer la Pau, en realitat el monument podria convertir-se —ara sí— en la Porta de la Mar. Connectant l’actual rotonda amb els jardins del Parterre, es podria creuar des del Llit del Túria per entrar en la nova Glorieta. Amb els enormes ficus i altres espècies mediterrànies com els tarongers, les llimeres o les murtes, el jardí és un espai fresc, però poc il·luminat a la nit.

El seu actual disseny ni aconsegueix potenciar el seu paper com a nínxol de biodiversitat, ni deixa que siga completament aprofitat pels humans. L’estat de la gespa o les xicotetes tanques metàl·liques fan que siga impracticable un espai verd, tot un luxe al centre de la ciutat. El grapat de bancs dispersos que estan col·locats pel jardí, tampoc fan que siga un espai agradable per a prendre el sol o la fresca; igual que els austers jocs infantils.

Per això, no és d’estranyar que a diferència d’altres Glorietes com a Alcoi o Elx, la de València no aculla massa fires i trobades. De fet, es podria recuperar un ús essencial a qualsevol d’eixes glorietes: la música. Un espai acústic, protegit pels enormes ficus, que possibilite les actuacions programades, però també les espontànies.

Amb un disseny més geomètric i un espai més emblemàtic, el Parterre sembla un espai més delicat d’intervindre. Però només caldria revisar el disseny del quiosc de la Pau o destinar el Xalet del Parterre a un ús més públic que una oficina burocràtica per canviar-li la vida a la plaça.

Una articulació ben pensada també per a la plaça Tetuan, reconvertida ara en intercanviador dels autobusos de l’EMT. Mentres la Capitania General desocupa un dels espais més importants per a la història valenciana, el disseny de la plaça pot resoldre un espai més amable per estar i connectar-se amb la plaça del Temple i el Llit del Túria.

Perquè no només es tracta de tindre dret a l’habitatge o dret als serveis públics. També hi ha dret a la vida urbana: a sociabilitzar, a jugar, a escoltar música o a prendre el sol al carrer.