Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

HABITar EN COMÚ 

Plaça de l’Ajuntament, mes 1: test d’estrés a la tàctica valenciana

Els testos verds, l’asfalt roig, el criteri professional... Arquitectes implicades al procés o observadores l’analitzen, un mes després de consolidar el nou espai

29/09/2020 - 

VALÈNCIA. 17 de setembre del 2019, plaça de l’Ajuntament de València. Una pancarta groga destaca uns croquis — xarxa, espai, activitat...— del triangle més patejat de València. Al costat, una desena de persones s’arremolinen al voltant d’una taula omplint els primers qüestionaris —en total es van arreplegar 1.057 respostes— dissenyats per Paisaje Transversal per a repensar la plaça.

“El procés de participació va rebre milers d'opinions i va arribar a algunes conclusions prou completes. Aquestes regiran el futur concurs d'idees de reforma de la plaça i es poden consultar online”, explica l’urbanista Iñaki Romero Fernández de Larrea. La premissa era clara: la plaça ha de tornar a ser una plaça. Després de la redacció d’uns estudis previs sobre l’espai públic més cèntric de la ciutat, la tardor passada se celebrava un procés de participació per definir les bases del concurs d’idees que dibuixarà la plaça definitiva.

Aprofitant les obres a la plaça de la Reina, mentrestant es posa en marxa el concurs —amb les bases arreplegades per Paisatge Transversal— s’obria la plaça amb un disseny “tàctic i efímer” dissenyat per La Paisatgeria. Posposat de març a maig a causa del confinament, la controvèrsia va esclatar amb els brots d’uns cossiols verds de formigó que van delimitar els carrils per a cotxes.

El material, l'ubicació i el color dels testos feren esclatar la controvèrsia a principis de maig. Foto: KIKE TABERNER

Primera pregunta: és bona idea un procés amb quatre encàrrecs diferents i quatre equips de treball?“ Un procés d'aquesta mida i rellevància requereix temps, i per tant és adequat que es separe en diferents encàrrecs, però és important que s'explique a la ciutadania que el procés serà llarg i quins seran els seus passos”, argumenta Romero des de Paisatge Transversal. “Quan es va fer la primera intervenció tàctica molta gent reclamava a la premsa que es fera un concurs internacional per al disseny definitiu, però aquest concurs ja estava previst i feia un any que es redactava, però potser no s'ha comunicat adequadament”.

“Solen ser processos fragmentats, on intervenen molts agents, fins i tot dins de l'administració, amb diferents serveis i regidories intervenint”, expliquen des de La Paisatgeria, l’oficina encarregada del disseny de l’actuació temporal. “També és cert que una actuació tan nova en aquesta ciutat (mentre en altres ciutats fa temps que treballen amb l'urbanisme tàctic) i en un lloc tan emblemàtic, haguera necessitat, sens dubte, una major explicació i comunicació, tant de la tècnica com del resultat esperat”.

“Pensem que la polèmica té dues parts clarament diferenciades: la part vinculada al desconeixement sobre la mena d'actuació i el resultat que anava apareixent en la plaça, degut segurament a una millorable explicació i comunicació; i una altra molt diferent deguda a qüestions polítiques, que tenen més a veure amb la transició entre dos models de ciutat molt diferents”, argumenten des de la Paisatgeria.

“Moltes persones segueixen anomenant-la com la plaza del Caudillo i per a moltes altres sempre serà la del 15-M. Es tracta d'un espai molt arrelat a l'imaginari de València, a la seua identitat i a la seua activitat. Tot el món té una vinculació amb la plaça d'una manera o l'altra i açò fa que siga molt complicat que una intervenció puga confluir en totes les sensibilitats i s'abasten totes les demandes”, argumenta l’arquitecte Pau Mendoza Muñoz, qui ha dissenyat instal·lacions temporals per a la mateixa plaça o el Tinglado 2 amb el col.lectiu Espam. “És per açò que té sentit obrir el procés a la ciutadania i que aquest mateix es dilate en diferents etapes per poder anar comprovant-se, testejant-se i ajustant-se”.

Diumenge de vesprada a la nova plaça concorreguda de vianants i bicicletes. Foto: KIKE TABERNER

“A mi se m'escapa quin ha sigt el procés de selecció de l'equip que intervé. Imagine que no hi ha hagut concurs previ perquè el pressupost no ho exigia”, explica l’arquitecta Sonia Rayos. “Des del meu punt de vista un projecte d’esta rellevància requereix un procés de selecció mes complex, aliè a decisions polítiques”. “Segurament alguns mitjans s'han fet ressò de la polèmica aprofitant les discrepàncies polítiques. Jo sincerament estic convençuda que s'ha pretés partir d'idees que sorgeixen de l'urbanisme tàctic, del que tinc dubtes és que s'haja aconseguit”. L’associació València Capital del Disseny també apuntava en maig a trobar pròximament “un criteri professional per a contractar disseny, igual que ha ocorregut amb les campanyes gràfiques municipals”.

Després de la instal·lació del mobiliari en maig i l’asfaltat de la nova zona de vianants en agost, ha passat un mes per a la prova de foc de la nova plaça. Per a La Paisatgeria, “en realitat el procés no ha conclòs. D'una banda es continuaran incorporant elements, i d’altra banda és un procés obert. Els materials mòbils permeten adaptar la proposta a les necessitats de la ciutadania i tindrà un recorregut que anirà incorporant reflexions de més persones”. L’actuació completa està redactada en un document i ara és l’Ajuntament qui decidirà els nous passos, “una sèrie d'intervencions i propostes que es poden activar per a transformar el lloc, de rotonda a zona per a les persones”.

“Aquestes intervencions urbanes, i més encara tractant-se de la plaça de l'Ajuntament i el seu caràcter simbòlic, han d'atendre a paràmetres estètics. Encara i tot, no són les úniques premisses per les quals s'ha de jutjar el valor d'una intervenció com aquesta: la ciutadania és cada vegada més exigent davant aquest tipus de transformacions urbanes lligades a l’emergència climàtica, la mobilitat sostenible, la inclusió o la humanització de l’espai públic”, argumenta Mendoza Muñoz.

“Per a mi és important que el ciutadà puga apropiar-se de la ciutat i trobar racons amables on construir el seu propi relat de relació amb l'espai públic. En aquest sentit crec que la proposta no aporta res, més enllà del que ens beneficia l'absència de trànsit rodat, cosa que es podria haver aconseguit tallant el trànsit sense més. L'espai lliure obtingut després de la intervenció em resulta inhòspit, poc abastable per al ciutadà”, assevera Rayos.

Foto 4 Rastells i pedestals són aprofitats espontàniament com a nous espais d'oportunitat. Foto: KIKE TABERNER

“Entenc que hi haurà canvis arran de les polèmiques sorgides, especialment amb les banderoles que impedien la visual de la plaça, però les grans bosses d'espai per als vianants que s'han creat, teòricament anaven a contindre altres elements per delimitar aquest espai i donar-los un sentit. Actualment passejar per aquesta gran bossa davant l'Ajuntament no és del tot agradable: no hi ha ombres que conviden a estar, i les bicicletes i patinets passem a tanta velocitat que no fan l'estada agradable, des del meu punt de vista. A mi personalment em va molt bé per creuar la plaça sense cotxes, però no crec que aquesta haja de ser la funció principal d'un espai de vianants”.

Després de la tàctica, la prova de foc: com serà la plaça definitiva?

Amb la mirada ja posada al concurs definitiu d’idees, “com urbanistes veiem una qüestió fonamental que s'ha de tenir molt en compte: la plaça no ha de tindre una solució genèrica. La reforma de l'espai, probablement, més important de la Comunitat Valenciana necessita tindre una personalitat pròpia i recollir característiques de la cultura valenciana i mediterrània”, expliquen des de Paisatge Transversal. “Vivim una època on sembla que un mateix disseny val per a una plaça a San Francisco, Xangai i València, i no es pot caure en aquests automatismes, perquè és un lloc unit a la identitat de la ciutat”.

“El tractament paisatgístic de la plaça i el seu patrimoni s'hauran de respectar sense caure en estratègies frívoles i banals enfocades al turisme de masses o la mercantilització de l'espai públic”, concorda Mendoza Muñoz. “El concurs tindrà unes eines i possibilitats completament diferents de les de l'urbanisme tàctic”, asseguren des de La Paisatgeria.

“No obstant això segur que utilitzarà aquest procés en marxa per estudiar com les persones l'han viscut. Així, amb l'experiència de l'apropiació, les demandes extretes del procés de participació i amb el nou espai conquistat, toca dotar-lo de qualitat”, pronostica l’equip redactor del projecte efímer. “La proposta segurament buscarà conceptes com prolongar la infraestructura verda de la ciutat, amb vegetació, ombra i biodiversitat, crear espais amables per a l'esbarjo de les persones, expandir el concepte de ciutat amable i qualificar el patrimoni de la plaça”, avancen.

Abans de res, per a Sonia Rayos “el primer que s'ha de fer és un estudi rigorós de l'entorn; analitzar les circulacions perimetrals, els fluxos de moviment, les vistes, l'assolellament, i dotar la plaça d'espais generadors d'oportunitats. L'enorme dimensió d'aquesta plaça suposa una major dificultat a l'hora d'abastar solucions que reduïsquen la velocitat, cosa que crec que seria el primer pas per fer de l'espai públic un espai amable”. L’enorme escala de la plaça obligarà, segons Pau Mendoza Muñoz, que “el projecte guanyador funcione no sols com un espai representatiu i monumental de la ciutat de València, sinó com un espai públic catalitzador de la vida de barri i de les relacions de proximitat”. “La intervenció deurà afavorir que la vida de la plaça continue, afavorint un ús inclusiu i públic, un oci sense consum que potencie la seua condició de punt neuràlgic de l'activitat de la ciutat”.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email